diumenge, 11 de desembre del 2011

Millora defensiva, inoperància ofensiva

Sabadell 0-0 Elche

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, David Bermudo, Toni Lao, Pablo Ruiz, Héctor Simón (min. 31 Ciércoles), Áaron Bueno (min. 63 Puigdollers), Juvenal, Baha, Arteaga (min. 73 Redondo) i Lanzarote.

Elche: Jaime, Edu Albacar, Javi Flaño, Pelegrín, Verdés (min. 46 Beranger), Ruper, Xumetra (min. 61 Perico), Mantecón, Linares (min. 71 Luismi Loro), Palanca i Ángel.

Gols: Sense gols.

Estadi: Nova Creu Alta (2.600 espectadors)

L’Alcorcón havia estat el darrer equip que no havia foradat les xarxes de la porteria d’un David de Navas, que tot i els gols encaixats, s’havia erigit com un dels millors homes de l’equip. Per tant, i després de vuit jornades consecutives sense deixar la porteria a zero era del tot necessari donar consistència i solidesa a una línia defensiva que tampoc havia tingut bones actuacions en els últims encontres. Davant un molt bon conjunt com és l’Elche, vam demostrar un millora notable a la reraguarda i poques ocasions clares van disposar els homes de Pepe Bordalás. La contrapartida seria el poc joc ofensiu que vam saber crear davant el porter Jaime que no va tenir que intervenir ni una sola vegada durant els 90 minuts de partit. De fet vam ser molt tímids de cara porteria rival, en part gràcies també al molt bon treball dels alacantins, i tot i que el primer xut no tardaria en arribar, obra d’Artega desviat, seria un miratge el fet d’haver provat fortuna. El nostre centre del camp no acabava de funcionar i Lluís Carreras a la mitja hora donaria entrada a Ciércoles per un Héctor Simón que no va tenir el seu millor dia. Els visitants per la seva banda en tenien prou per crear ocasions en les faltes o jugades a pilota aturada on les arribades dels seus dos centrals eren tot un perill. El segon període no va ser gens diferent al primer on la majoria de joc es trobava al centre del camp amb molta lluita per ambdós costats. La recurrència de buscar a Nabil Baha, que va fer un bon partit, cada cop es diluïa més i les forces començaven a escassejar. En busca de la contra vam tenir una bona oportunitat a les botes d’un Juvenal quan des de la frontal de l’àrea va xutar massa alt. Els contraatacs de l’Elche tampoc suposaven un perill massa gran, però si que van tenir l’ocasió de decidir el duel quan després d’una bona jugada per banda d’Ángel, el davanter centre Linares va rematar amb el cap contra el travesser, en la que seria la millor ocasió en tot el partit. A partir de llavors tornaria tot a tranquil•litzar-se i amb un Pablo Ruiz multiplicant-se en zona defensiva poc més vam patir. Lanzarote també hauria pogut desequilibrar la balança però mai va tenir fortuna en les seves internades per banda que sempre serien ben avortades per la defensa visitant. Al final just repartiment de punts que tot i les nou jornades que suposa sense guanyar és també un respir en quan als gols encaixats. Trobar de nou l’equilibri entre la zona defensiva i la ofensiva serà clau per tornar a veure la millor versió del nostre Sabadell que d’aquesta manera s’acomiadava de l’any 2011 a l’estadi de la Nova Creu Alta.