dimecres, 30 de juny del 2010

75 anys de la Final de Copa davant el Sevilla

Eizaguirre intercepta un intent de remat per part del Sabadell

Últimament estem de commemoracions de fites importants a la història del Centre d'Esports Sabadell. Al setembre passat vam homanetjar als herois de la Copa de Fires del 1969, fa unes setmanes va ser el torn dels campions de la Copa Federació del 2000 i avui ens remuntem a molt abans, concretament al 1935. Tal dia com avui, de fa 75 anys, el Sabadell va escriure una de les pàgines més glorioses de la centenària història arlequinada. Els sabadellencs van disputar la final de la Copa d'Espanya al estadi de Chamartín davant el Sevilla en la qual vam caure derrotats per 3-0.

La Copa del Sabadell va ser immaculada. Un Sabadell que per aquella època militava a Segona Divisisó i va acabar en segona posició del grup 1, per aquells temps hi havien tres grups a la divisió de plata. A la competició de Copa, els arlequinats van eliminar al Celta, al Betis i al Llevant a les semifinals. Per la seva part, el Sevilla va deixar enrere al Madrid, a l'Atlètic de Madri i a l'Osasuna. Finalment, es van complir els pronòstics que donaven al Sevilla com a favorit donat que els andalusos jugaven en una categoria superior, però no és menys cert que la lesió del sabadellenc Gual va fer més fàcil la victòria sevillista.

Va ser un partit que el Sabadell va començar millor que el Sevilla. De fet, les millors ocasions del partit van ser arlequinades i donar la sopresa semblava factible. Fins que en un salt del mencionat Gual, va caure lesionat i amb la impossibilitat de poder fer canvis, el Sabadell va haver de jugar amb inferioritat gairebé tot el partit. Això va fer mimbar les opcions sabadellenques, unes il·lusions que acabarien per venir-se abaix amb el primer gol del Sevilla, obra de Campanal, a la mitja hora de partit. Minuts abans, Eskalduna havia errat una pena màxima. Tot i l'adversitat tant al marcador com d'efectius, el Sabadell està a punt d'empatar amb un remat del lesionat Gual que el porter sevillista va aturar amb problemes. A la segona meitat, el Sevilla va sortir amb ganes de sentenciar el partit. Però no va ser fins minuts més tard que de nou Campanal va fer el segon gol del partit que deixava la final gairebé sentenciada. Al darrer minut del partit, Bracero va fer el definitiu 3-0. Un resultat del tot abultat pels mèrits que va fer el Sabadell durant els noranta minuts. El president de la República, Alcalá Zamora, va entregar la copa de campions al capità Eizaguirre.

Final Copa d'Espanya
Estadi Chamartín - 30 de juny de 1935

Sevilla: Eizaguirre, Euskalduna, Deva, Alcázar, Segura, Fede, López, Torrontegui, Campana, Taché i Bachero

C.E. Sabadell: Masip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera

Gols: 1-0 Campanal (37'); 2-0 Campanal (78') i 3-0 Bracero (89')

Àrbitre: Escartín

dimarts, 29 de juny del 2010

Felicitats parella!!!


Des d’@rlekinats.com volem donar l’enhorabona als socis de la nostra penya, Gerard Rodríguez i Laura García, pel naixement del seu fill Joel, ahir 28 de juny (00:21 a.m., segons ha pogut saber aquesta web).
Tant la mare com el fill es troben perfectament.
També aprofitem per felicitar, per la part que li toca, al Raúl tiet del nounat, que també és soci d’@rlekinats.com, així com a tota la família Rodríguez i García.
Amb aquests pares i família en general, de ben segur que en Joel serà un gran @rlekinat!

Benvingut Joel!!!

dilluns, 28 de juny del 2010

Raúl Rodríguez reforça la banda dreta arlequinada

Raúl Rodríguez -el de l'esquerre- en el darrer Sabadell-Gramenet

Després d'una setmana força tranquila a les oficines, aquesta comença moguda amb l'anunci, a través del portal web del club, del fitxatge de Raúl Rodríguez. Un jugador que ve procedent de l'Unió Esportiva Atlètica Gramenet. Té 30 anys, juga de migcampista per banda dreta i ve per cobrir la baixa que ha deixat en aquesta posició tant Àxel Vizuete com Blas Vílchez o Jesús Milán. Raúl ha passat per molts equips en la seva carrera esportiva abans d'arribar a Sabadell. Concretament ha jugat al Mèrida, Novelda, Orihuela, Ontinyent, Eivissa i per últim, Gramenet. Sens dubte, un jugador amb experiència, que coneix el futbol que es practica a la Segona Divisió B i, en especial, el grup tercer on ha jugat amb quatre equips diferents.

Raúl Rodríguez ha passat, com la resta dels seus companys, una temporada força difícil al Gramenet, amb problemes econòmics i aconseguint la permanència amb molts problemes. Segurament, la fama de club seriòs que se li atribueix al Sabadell haurà tingut molt en compte en el seu fitxatge, al igual del de Toni Lao, dos jugadors que tornaran a coincidir ara amb la samarreta arlequinada. Des d' @rlekinats.com volem desitjar molta sort a Raúl amb la seva nova etapa al Centre d'Esports Sabadell.

dimecres, 23 de juny del 2010

Proposta de composició de grups

Amb aquesta proposta no tornaríem a visitar Las Gaunas


Una vegada finalitzada les respectives fases d'ascens a Segona A i Segona B, ja sabem quins equips militaran a la categoria de bronze del futbol espanyol. Ara és hora de reunions per tal d'organitzar als 80 equips que composen la categoria en els respectius quatre grups. Les diferents federacions territorials ja han començat a fer les pertinents reunions amb els clubs afectats per conéixer i, sobretot, arribar a un acord comú entre tots els clubs. Els equips catalans van celebrar dita reunió ahir mateix a la seu de la Federació Catalana de Futbol.

Els set equips implicats: Sant Andreu, Sabadell, Badalona, Lleida, Gramenet, l'Hospitalet i Santboià, van decidir que el millor pels interessos dels clubs catalans sigui un grup format pels equips catalans, valencians, balears i un de la comunitat d'Aragó, molt possiblement La Muela. Així doncs, si aquesta proposta arribés a bon port, el grup tercer on militaria el Centre d'Esports Sabadell seria el següent:

Alcoyano
Alicante
Alzira
At. Baleares
Badalona
Benidorm
Castelló
Dènia
Gandia
Gramenet
La Muela
L'Hospitalet
Lleida
Mallorca B
Ontinyent
Orihuela
Sabadell
Sant Andreu
Santboià
Sporting Mahonés

dimarts, 22 de juny del 2010

No serà obligatori tenir 6 fitxes de Sub 23

Àlex Ruiz va ser un dels Sub 23 de la temporada passada


Important normativa la que ha aprovat la Federació Espanyola de Futbol. Com és sabut per la majoria dels aficionats, tots els clubs de Segona Divisió B estaven obligats a comptar en plantilla amb sis jugadors menors de 23 anys. Això ha canviat o, millor dit, canviarà a partir de l'1 de juliol amb el que la nova norma entrarà en vigor de cara a la nova temporada 2010-2011. Tot seguit, expliquem més detalladament en que consisteix el canvi.

Amb aquest canvi, la propera temporada cada equip podrà inscriure a setze futbolistes amb edat superior als 23, i quedarà a decisió del club si cobreix o no les altres sis fitxes restants fins a arribar a les 22 màximes. Aquestes darreres sis fitxes hauran de ser per jugadors Sub 23, però amb un canvi sustancial, fins ara era obligat tenir aquests sis jugadors en plantilla i a partir d'ara cada club podrà tenir els jugadors que necessiti o cregui oportú. Sens dubte, una normativa que afavorirà als club que podran estalviar-se unes quantes fitxes, i als mateixos futbolistes ja que molts d'ells veien estancada la seva progressió al no gaudir de minuts.

Un altre aspecte que s'ha modificat és el fet d'utilitzar els jugadors del filial. Fins ara, perquè un jugador del segon equip pogués jugar amb el primer havia de ser obligatoriament menor de 23 anys. A partir de la 2010-2011, qualsevol jugador que tingui fitxa amb el Sabadell B podrà jugar amb el primer equip sempre i quant Lluís Carreras ho cregui oportú. Una bona manera de motivar als jugadors del filial i abaixar les despeses del club.

dimecres, 16 de juny del 2010

Eneko Fernández jugarà al Sabadell

Eneko celebrant l'únic gol com arlequinat


Segons informa el diari El Correo en la seva edició d'Alava, Eneko Fernández de Garayalde ha arribat a un acord per rescindir l'any de contracte que li quedava en el Deportivo Alavés. El jugador aragonés ja va anunciar fa unes setmanes que la seva primera opció seria seguir una temporada més al Centre d'Esports Sabadell. L'únic problema que hi havia era el contracte que l'unia amb el club vitorià fins a juny del 2011. Tot fa indicar que una vegada superat aquest obstacle, Eneko es convertirà en jugador 100% del club arlequinat.

Recordem que l'extrem esquerre va arribar al mercat d'hivern passat cedit per l'Alavés i es va convertir en un dels jugadors fixes en els esquemes de David Pirri a la segona volta. Així ho avalen els números. Eneko va jugar aquesta temporada 15 partits com arlequinat, 12 d'ells com a titular i anotant un gol, el que va aconseguir contra el Gavà a la jornada 28 a l'estadi. Una vegada es confirmi el seu fitxatge, Eneko es convertirà en la quarta alta de la temporada 2010-2011, després dels fitxatges de Toni Lao, Joaquin Rodríguez i Alberto Manga. Des d' @rlekinats.com esperem que Eneko continui amb l'estat de forma que va acabar la temporada i es converteixi en un jugador clau en els esquemes de Lluís Carreras.

dilluns, 14 de juny del 2010

Preparem el VI Torneig InterPenyes

Ajuda'ns a fer realitat un nou Torneig Interpenyes


La nostra Penya, any rere any, promou activitats i actes relacionats amb el Centre d'Esports Sabadell. Cada final de temporada entreguem el premi al millor jugador de l'any segons els nostres socis i sòcies, hem portat a terme diferents col·loquis i un dels actes principals durant l'any és la celebració del Torneig Interpenyes del C.E. Sabadell, que aquest any arriba a la sisena edició. Aquesta pròxima edició es disputarà el proper 10 de juliol a les instal·lacions de Cal Balsach de la Creu Alta.

Com és sabut per tothom estem en temps de crisi, i aquest tipus d'esdeveniments són els més complicats de dur a terme degut a la falta de patrocinadors. L'any passat es va poder celebrar sense cap contratemps, tot i les dificultats que ja hi van haver, i aquest any el tema econòmic està sent un greu problema. Amb aquest article demanem que qualsevol que estigui disposat a ajudar econòmicament serà benvingut. Qualsevol ajuda, per poca que sigui, ens serà molt útil per tal de garantir el Torneig Interpenyes 2010. Tot aquell que vulgui ser patrocinador o conegui a algú que hi pugui estar interessat poden enviar un mail a la següent adreça: arlekinats.com@cesabadell.org Seguidament seran informats de com ens poden ajudar.

Tots els que estiguin interessats a participar en el VI Interpenyes C.E. Sabadell seran informats de les novetats a través d'aquest mateix portal web.

divendres, 11 de juny del 2010

Mikel Loinaz: "Només vaig haver d'empènyer la pilota"

Mikel Loinaz en la seva època a la Real Societat.

Hem parlat amb Mikel Loinaz, l’autor del gol que ens va donar el triomf a la final de la Copa Federació. Val a dir que el vam trucar l’imprevist, no esperava la nostra trucada i ens va demostrar que recorda molt bé totes les seves vivències esportives.

Ja han passat 10 anys des que va jugar al Sabadell. És dels que segueix als seus ex-equips?

-> Sí i tant, cada dilluns llegeixo el Marca i repasso tots els resultats i classificacions. Sé que l’any següent de marxar jo el Sabadell va jugar el Play-Off, que es va fer un canvi de gespa, que aquest estiu estan fent obres a l’estadi... estic al dia, sí.

Tot i que només hi estigués una temporada, a Sabadell se’l recorda amb molt d’afecte, potser precisament per haver aconseguit el gol que ens va donar la Copa Federació.

-> La veritat és que esportivament no vaig tenir sort, em vaig lesionar els escafoides, cosa que ja m’havia passat deu anys abans a la Real i això em va condicionar molt, pel que el meu rendiment no es pot dir que fos bo.

Com recorda aquella temporada, el club, els companys, la ciutat, l’afició... ?

-> Doncs molt content d’haver defensat els colors del Sabadell encara que només fos durant un any. Em vaig sentir molt estimat per la gent, vaig estar molt a gust amb els companys, que n’hi havia uns quants de bascos (Basauri, Alberto, Lakabeg, Saizar, Alberdi, Egoitz i Otxoa), així com amb el President, en Miquel Arroyos, que fins i tot em va entregar varis trofeus. Malauradament pels meus problemes físics i perquè hi havia un projecte esportiu nou, no em van renovar.

Com recorda aquell partit?

-> Doncs amb molts nervis. L’Elx, que jugava a Segona A, va portar el seu primer equip enlloc del filial, que és qui estava jugant aquella competició. Afortunadament al final ens va sortir bé.
Personalment vaig entrar a la segona part i em vaig ressentir de la lesió, i vaig haver d'aguantar tota la seva part més la pròrroga.

I la jugada clau de la final?

-> La jugada va ser una internada per banda dreta de Marc Callicó, si no recordo malament, va centrar al segon pal i jo només vaig haver d’empènyer la pilota. Tot i que jo m’emportés, en certa manera, el mèrit, el més difícil ja ho va fer ‘un altre’.
Tot i així, jo crec que més que una jugada clau, el que va ser clau va ser el partit de casa, l’anada, que vam guanyar 2-0 amb gols de Gago i Antonio, crec recordar. Allà vam guanyar bona part de la Copa.


En el seu currículum hi consta haver estat en actiu durant pràcticament 20 anys, dels que en va jugar durant 7 temporades a Primera Divisió, una Copa de rei (amb la Real a la temporada 86/87), una participació a la UEFA (també amb la Real a la 88/89), per cert molt destacada a nivell individual i la Copa Federació guanyada amb el Sabadell (2000). Com valora el seu propi currículum?

-> Jo mai he estat un malabarista, però sí que crec que he estat un jugador llest que he sabut aprofitar les meves armes, això combinat amb la feina, la ‘brega’ i el treball per l’equip. Sóc allò que jo anomeno un obrer del futbol.
Però certament no em puc queixar, a més vaig ser ‘pichichi’ de la Real a la temporada 88/89, tant en lliga com a la Copa de la UEFA i al final de la meva carrera, al Santa Eulària, vam aconseguir el campionat de les Illes Balears jugant a la Tercera Divisió. No està malament, no.

Pregunta quasi obligada: a què es dedica actualment Mikel Loinaz?

-> Doncs faig de comercial per una multinacional (Wurth), que hi ha una planta aquí al País Basc i una altra a Palau de Plegamans. Per cert que curiosament vaig estar fent el curs a Sabadell, ens van allotjar a l’Hotel Sabadell i vaig aprofitar per quedar amb amics d’aquella època i recordar vells temps.

Per últim: a punt per celebrar l’ascens de la Real?

-> Sí, és clar! Primer he d’anar a Logronyo, perquè tinc família allà, però evidentment estaré a l’estadi veient a la Real en aquest partit tan important.

Moltes gràcies i molta sort Mikel!

Mikel Loinaz Balda va jugar al C.E. Sabadell en la temporada 1999/2000 i sempre podrà dir que va marcar un gol que li va donar un títol estatal al nostre club. Va començar al Azparren, equip de regional, fitxant per la Real Societat al 1986/87, aquell mateix any va guanyar una Copa del rei. En la temporada 88/89 va arribar a jugar la Copa de la UEFA (actual Europa Lliga) fent un paper prou destacat. En la 1993/94 va fitxar pel Vilarreal, a Segona Divisió, i en la següent -1994/95- va tornar al País Basc per jugar a l’Eibar durant dues temporades. Va fer les maletes i va marxar al Leça FC portuguès, on s’hi va estar també dos cursos i en la 1999/00 va fitxar pel nostre Sabadell. Després marxaria al Ciutat de Múrcia (2000/01), Ontinyent (2001/02) i va acabar la seva carrera esportiva al Santa Eulària, on hi va estar tres temporades (2002/03 a 2004/05).

dimecres, 9 de juny del 2010

Genís Garcia: "Aconseguir aquest títol i oferir-lo a la gent de Sabadell era una alegria descomunal"

En Genís al Martínez Valero d'Elx, amb la Copa Federació.


Segona entrevista en motiu del desè aniversari de la consecussió de la Copa Federació (any 2000). @rlekinats.com ha parlat amb Genís Garcia, que ens explica com ho va viure.

- Situem-nos: 7 de juny del 2000, estadi Martínez Valero d’Elx. Partit de tornada de la final de la Copa Federació. El partit d’anada el vam guanyar 2-0, però els alacantins surten pràcticament amb tot el seu primer equip (de Segona A). Com es presentava la tornada?

-> Doncs molt complicada. Sabíem que al Martínez Valero treurien tot l’arsenal i així va ser: Nino, Claudio, Alejo, Timpani,... Per a nosaltres els primers minuts de partit eren crucials. Si aguantàvem el 0 a la nostra porteria fins a la mitja part teníem molt guanyat. Tot i així, me’n recordo que als vestidors ningú va parlar que això ja ho teníem a tocar. L’Elx era superior a nosaltres i en qualsevol moment et podia capgirar l’eliminatòria.

- Parla’ns de les jugades ‘clau’ del partit: el penal comès per Basauri, que fallarien, el gol de Loinaz...

-> Com ja he explicat a l’anterior pregunta, el fet d’arribar amb empat a 0 al descans per a nosaltres ens va animar molt. Teníem el cap fred i davant d’uns jugadors de qualitat com tenia l’Elx en qüestió de minuts et podia remontar. I així va ser, dos gols quasi consecutius van fer igualar la eliminatòria. Al temps afegit, les forces anaven minvant i per a nosaltres arribar a la tanda de penals ja era molt. Però quan ni nosaltres ens ho esperàvem va arribar el gol de Mikel Loinaz i ja et pots imaginar l’eufòria. De totes maneres, ràpidament ens van marcar el tercer gol i tot i que n’havien de marcar un altre per guanyar la final, no va ser fins el xiulet final que no ens ho vam acabar de creure. El patiment pel llançament de penal a l’últim minut va ser enorme.

- Com es va viure la celebració acabat el partit?

- Una alegria enorme. Després de tants anys sense aconseguir un títol –encara que fos la menyspreuada Copa Federació- per a nosaltres, un equip jovenet, ens va fer molta il•lusió i sobretot, per la gent desplaçada a Elx i la gent que des de Sabadell seguia via ràdio el partit tot i ser un partit entre setmana.

- En aquell moment hereu conscients d’haver aconseguit la millor gesta des de l’últim ascens a Primera de la temporada 1985-86?

-> Doncs sí. Per això et dic que l’eufòria va ser immensa. I més pels jugadors que formàvem aquell equip nascuts a Sabadell: Titi, Gago, Antonio, jo mateix... Aconseguir aquest títol i poder oferir-lo a tota la gent de Sabadell –no acostumada gaire sovint a alegries- era una alegria descomunal per a tots nosaltres.

- I a nivell individual, esportivament parlant, si haguessis de fer un ‘rànking’, en quina posició situaries aquesta Copa?

-> Home, pensant en la història recent del CE Sabadell el qualificaria com un dels millors èxits.

- Han passat 10 anys i en Genís García ha passat dels terrenys de joc als despatxos. On pateixes més?

-> Ben bé als despatxos no. No m’agrada estar tancat en quatre parets. Prefereixo parlar amb la gent a peu de camp, atendre’ls a l’estadi però no tant de manera formal sinó com si dos amics quedessin per a fer un cafè. De totes maneres, ja et puc assegurar que des de la grada es pateix molt més que dins del camp.

- Per últim, evidentment no podíem deixar passar l’ocasió... i reconeixent que serem dolents: Si la temporada passada Gaizka Saizar, que va jugar amb nosaltres la final, va coincidir al Tenerife amb Nino, que la va jugar amb l’Elx, hi ha possibilitats que tornis a coincidir al Sabadell –encara que no sigui al terreny de joc-, amb Antonio Cañadas, que també va jugar la final amb l’Elx?

-> Et puc assegurar que ningú del club ha parlat amb Cañadas. Ell fins fa poc ho va poder corroborar en una entrevista que li va fer un mitjà de comunicació local i és veritat. L’Antonio va fer una última temporada excepcional i es va ficar l’afició a la butxaca per la seva empenta i pel seu orgull. És un gran jugador però ara de moment no ens hem plantejat el seu retorn.

- Moltes gràcies i molta sort!!!

dimarts, 8 de juny del 2010

Basauri: "Guanyar a l'Elx i al seu camp va donar més valor a la Copa"

Basauri a la seva etapa a l'Eibar


Amb motiu del desé aniversari de la Copa Federació, @rlekinats.com ha parlat amb un dels protagonistes d'aquell títol, el porter de la final Garikoitz Basauri. Amb ell hem repassat el seu únic any al Centre d'Esports, com va viure la final, sobretot el partit de tornada al Martínez Valero, i el moment clau de la final, el penal fallat pel seu amic Solaún a tres minuts pel final de la pròrroga.

Primer de tot...ja han passat 10 anys! Qué ha estat de Basauri durant tot aquest temps?

Qué ràpid passa el temps! Doncs m'ha tocat donar unes quantes voltes des de que vaig deixar el Sabadell: Melilla, Eibar, Linares, Ceuta, Barakaldo i Cultural de Durango. No em puc queixar de com m'han anat les coses. He passat de tot, moments bons i d'altres no tan bons, però he disfrutat moltíssim durant aquests deu anys i es amb el que vull quedar.

Segueixes mantenint relació amb alguns dels teux excompanys. Al Sabadell 2010 només hi queda l'incombustible 'Honved' Orriols i Genís a la direcció esportiva.

Es difícil mantenir la relació després de tant de temps, però amb alguns hi segueixo parlant de tant en tant. Dels catalans parlo amb Genís i Jordi Dot i amb els bascos, que èrem uns quants aquella temporada, tinc més relació per tema de que estem més aprop. Sobretot amb 'Pipo' Egoitz. També acostumo a parlar sovint amb San Juan, el segon de Pere Valentí Mora i amb Ceferino i Ana, el matrimoni que regentava el bar de la Penya Sabadell i que tan bé ens van cuidar durant tota la temporada.

Quins són els records d'aquella temporada 1999-2000?

Vam fer una temporada bastant irregular, semblava que en algun moment podíem lluitar per estar adalt però al final no ho vam aconseguir. La victòria a la Copa Federació va salvar una mica la temporada i ens va fer protagonistes d'una part de la història d'aquest gran club. Individualmente vaig tenir de tot. Vaig tenir un inici irregular però vaig anar a més i faria un balança positiu de l'any. Em vaig trobar molt a gust a la ciutat. Jugar cada quinze dies en un estadi com la Creu Alta era molt bonic i sobretot tenir al darrere una afició tan fidel a l'equip.

Parlem de la Copa Federació, que segueix sent l'últim títol del Sabadell. Com va viure l'equip tota la competició?

Quant va començar les primeres eliminatòries ningú pensava que arribaríem fins a la final. Vam jugar la primera fase contra equips catalans en una lligueta i el darrer punt al Mini Estadi ens va servir per passar a la fase nacional. Quant vas passant rondes i t'apropes a la final, t'ho comences a creure. Ja a la final i sabent que l'Elx jugaria pràcticament amb l'equip de Segona A no ho vèiem gens fàcil. L'alegria final va ser major per aquest motiu.

Ja a la final contra l'Elx, semblava el títol de cara amb el resultat del partit d'anada, però es va patir molt al Martínez Valero.

Sí, vam patir moltíssim, però era una cosa lògica ja que el partit el van jugar molts jugadors contrastats que jugaven a Segona A com eren Claudio, Alejo, Solaún, Armentano o Asier (el meu entrenador aquest any). Jo crec que això li va donar més valor a la Copa perquè vam ser capaços de derrotar a un equip de superior categoria i jugant el partit de tornada en un estadi tan bonic com el Martínez Valero.

Després del gol de Loinaz a la pròrroga arriba a tres minuts del final un penal en contra. Que se't passa pel cap en aquell moment?

Recordo molt bé aquella jugada. Va ser un penal comés per mi sobre Armentano. En aquell moment em volia morir perquè va ser un penal totalment evitable. Crec que em vaig precipitar, però en calent pensava que podia arribar a la pilota. Solaún, amb el que avui mantinc una bona relació d'amistat després de coincidir a l'Eibar i Barakaldo, el va llençar per sobre del travesser. Hem comentat moltíssimes vegades aquell llançament. Ell era un jugador que els llençava molt bé, però per sort aquell dia li va sorti per sobre de la porteria.

I al dia següent, la celebració a la ciutat. M'imagino que molt contents per veure feliça a tanta gent.

El Sabadell és un club històric que ha viscut moments molt bons, però els últims anys no estaven sent gens positius i l'afició estava necessitada d'alegries després d'una temporada regular, aquell final va ser molt bonic.

Tornem al present, aquest any has jugat a la Cultural de Durango. M'imagino que continuaràs en actiu la temporada vinent?

He disfrutat molt aquest any, hem lluitat per entrar al play off d'ascens durant tota la temporada, però al final no va poder ser. Ara veig el futbol des d'un altre perspectiva, més com un hobbie. Surto de treballar a les set de la tarda i me'n vaig a entrenar. M'ajuda a desconectar. M'he trobat molt bé i m'ha ofert continuar un any més, així que un altre any donant guerra i disfrutar de la gent jove que puja.

Moltes gràcies Garikoitz i molta sort!

dilluns, 7 de juny del 2010

10 anys de la Copa Federació

Els campions posant amb la Copa


El mes de juny serà un mes d'aniversaris. Ahir feia un any del polèmic partit d'Irun i avui és el desé aniversari del darrer títol del Centre d'Esports Sabadell. La Copa Federació del Juny del 2000 ha estat, a banda de l'ascens a Segona B i dels dos play off a Segona A, les úniques alegries en el començament del segle XXI. Avui tot just fa deu anys que Titi, el llavors capità arlequinat, va aixecar la Copa al Martínez Valero d'Elx després d'una final molt patida, com totes les victòries del Sabadell.

A diferència de la Copa del Rei, l'altre competició del K.O. a Espanya la Copa Federació es disputa el títol a doble partit. En aquell cop, el partit d'anada es va disputar a la Nova Creu Alta amb resultat de 2-0 favorables als sabadellencs. Els dos gols pel Sabadell el van fer Gago i Antonio abans d'arribar al descans. L'Elx va voler retallar distàncies i marcar, almenys, un gol fora de casa, però a punt va estar d'endur-se el tercer en un remat d'Antonio. Els dos equips van acabar el partit amb deu homes per expulsions de 'Pipo' Egoitz pel Sabadell i Raúl Ibañez per l'Elx. Els sabadellencs s'emportaven una bona renta pel partit de tornada al Martínez Valero.

Però com hem comentat abans, cap victòria del Sabadell pot ser tranquil·la i aquella Copa Federació no va ser una excepció. Els quinze milions de pessetes es van haver de suar fins al final. I això que el Sabadell va aguantar bé els atacs de l'Elx durant la primera meitat en que es va arribar amb l'inicial empat a zero. Ja a la segona meitat, Solaún va fer el primer gol i Timpani, tres minuts més tard, va igualar l'eliminatòria. Amb aquest resultat es va arribar al final dels noranta minuts amb el qual, el partit es veia abocat a la pròrroga. Gairebé al final de la primera part del temps extra, Mikel Loinaz amb un cop de cap va fer el gol del Sabadell. Un gol que, a priori, havia de donar tranquil·litat als sabadellencs. Claudio va tornar a marcar per l'Elx quant encara quedava tota la segona part. A les acaballes del partit, Solaún va gaudir d'un penal que va llençar per sobre de la porteria de Basauri. Com en el partit d'anada, el Sabadell no va acabar amb onze futbolistes ja que Jordi Dot va ser expulsat.

Com a dada curiosa, en l'Elx hi jugava un tal Antonio Cañadas, que acabaria sent jugador arlequinat quatre anys més tard. A l'equip alacantí també hi jugava l'actual davanter del Tenerife Nino, actual company d'equip de Gaizka Saizar, jugador del Sabadell aquella temporada.

Final Copa Federació 2000 (Tornada)
Martínez Valero - 2000 espectadors

Elx 3-1 (3-3) Sabadell

Elx: Emilio Álvarez, Carmelo, Alejo, Timpani, Estefano (Raúl Ibars), Vilanova (Ino), Asier, Solaún, Silas (Cañadas), Claudio i Nino

C.E. Sabadell: Basauri, Titi, Alberto, Genís Garcia, Dot, Alberdi, Gago, Emilio Gutiérrez (Serrano), Antonio (Loinaz), Raúl Otxoa i Gaizka Saizar

Gols: 1-0 Solaún (68'); 2-0 Timpani (71'); 2-1 Loinaz (102') i 3-1 Claudio (106')

Àrbitre: Melchor Ibañez. Targetes grogues a Vilanova, Asier, Silas, Alejo, Cañadas i l'entrenador D'Alessandro (Elx); Alberto i Gaizka Saizar (Sabadell). Vermella directa a Jordi Dot.

diumenge, 6 de juny del 2010

Un any després d'Irun

Acció del partit al Stadium Gal d'Irún


El temps passa i avui justament fa un any que vivíem un dels capítols més tristos de la història del Centre d'Esports Sabadell. Els arlequinats van caure eliminats a la segona eliminatòria de la fase d'ascens a Segona A a Stadium Gal d'Irún. Moltes il·lusions hi havien posades en aquell play off però la tripleta arbitral encapçalada per Enrique Ortiz Blanco es va encarregar de llençar-les per terra. Uns cinc-cents aficionats es van desplaçar a Irún per veure en acció als homes del llavors entrenador arlequinat, Ramon Moya. Els seguidors que no es van poder desplaçar van poder veure i patir de l'encontre amb una pantalla gegant al Mercat Central.

El Sabadell arribava al partit de tornada de la segona eliminatòria amb un desaventatge de 0-1 gràcies a un gol de Juan Domínguez en el partit d'anada disputat a la Nova Creu Alta. En aquell partit, ja a les acaballes, Roberto Morales va errar un penal que hagués significat l'empat a un. Abans d'aquesta eliminatòria, la Cultural Leonesa va ser la primera víctima en el camí cap a Segona. Finalment, el somni de deixar la Segona Divisió B es va quedar a Irún. Un partit que serà recordat a la centenària història arlequinada. Adjuntem l'enllaç de la crònica del partit.

divendres, 4 de juny del 2010

Els blocs dels socis de la Penya

Internet és una eina que està a l'abast de gairebé tothom i una de les aplicacions més utilitzades i que estan més de moda són els blocs. Els blocs són aquelles pàgines personals en les quals hi pots donar la teva opinió sobre qualsevol tema i les persones que el segueixen poden comentar els articles penjats. Fa unes setmanes us explicàvem que s'havia obert un nou domini en clau arlequinada. Aquesta pàgina web -www.cesabadell.com- propietat de Josep Garrido, soci de la Penya, dóna la possibilitat a tots aquells que ho desitgin a tenir un bloc 100% arlequinat.
.
De moment està tenint molt bona acollida i ja són tres els que tenen un bloc de cesabadell.com. Curiosament, els tres són socis d'@rlekinats.com. A la part dreta de la nostra pàgina hi podeu trobar tots els enllaços a totes aquelles webs relacionades amb el C.E. Sabadell i la nostra Penya. Com no podia ser d'un altre manera també hi són els enllaços d'aquests tres blocs. El blocs en qüestió són el del periodista de Ràdio Sabadell i soci de la Penya, Adrian Arroyo, el del president Manel Escribà i del soci Miguel Ángel Rodríguez. El també periodista i membre d'@rlekinats.com Sergi Garcés també té el seu bloc personal.

dimecres, 2 de juny del 2010

Albert: "Jugar a l'equip de la teva ciutat és molt gran" (i II)

El dia de l'homenatge a Miguel Quereda


Avui tenim la segona i darrera part de l'entrevista amb el porter del Sabadell Amateur. En aquesta parlarem més a títol individual, del seu passat al desaparegut Can Llong, actual Sabadell B, i a qui va dedicat aquest ascens.

Parlem a nivell individual. Zamora del Grup 8, no està gens malament per un porter que acaba de complir els 30...

Doncs no està malament, no, però jo encara em considero jove. Sobretot t'enrecordes del que pensava fa uns anys: 'als 30 em retiro'. Però és una cosa contradictòria, et fa tot més mal però et trobes cada cop millor, és una situació extranya. En quant a lo de porter menys golejat deberia ser per tot l'equip, no pel porter, hi ha partits que si posem un con i jo em quedo a casa no es nota. Tenim una defensa increible i la resta de l'equip sempre ajuda defensivament. És fàcil ser porter amb defenses com Christian, Patón, Parra, Usero, Jordi Hernández, Jordi Prats...així que si el Zamora tingués trofeu, el vendria i convidaria a tot l'equip.

El teu primer ascens. Potser és més especial per tu perquè ets l'únic supervivent de l'extint Can Llong, actual Sabadell Amateur?

Sempre he tingut molt present el Can Llong i se'm fa molt difícil pensar que soc l'únic supervivent d'aquell "famós" equip. Va ser una passada els dos anys que vaig viure amb els germans Quereda al capdavant amb un grup de nois espectacular. Per això, l'any passat vaig poder dedicar-los una victòria vestint la samarreta del Can Llong. Gent que va viure aquells temps ho va disfrutar molt i ho va sentir com algo personal. Sabien que si aconseguia alguna cosa important amb aquest Sabadell Amateur, els responsables d'això serien en gran part Pirri i Miguel Quereda.

El teu millor moment de tota la temporada?

Habent aconseguit l'ascens és fàcil: el 30 de maig al camp del Prat.

I el pitjor?

Crec que el partit davant el Sant Ildefons a Olimpia. Guanyàvem 2-0 i un error meu va suposar e 2-1 i ens van acabar empatant. Ja se sap que els porters som els que menys podem fallar i aquell dia va ser el darrer partit de Pirri i em vaig quedar amb una sensació de culpable. M'hagués agradat acomidar-me amb una victòria.

A qui va dedicat aquest ascens?

Molt difícil concentrar-ho en una sola persona, s'ho mereixen moltes. És bonic veure més d'un centenar d'aficionats amb l'equip, estava emocionat, però m'encanta quant vas a Begues per exemple i veus una pancarta de la Trempera, o veus a aquells aficionats que no fallen mai. O quant jugues a Capellades, amb molt de fred, gires el cap i escoltes a directius donar-te ànims. També a la persona que aguanta el mal humor quant perds i arribes a casa. Als dos entrenadors, Pere i Aleix, que sense ells haguéssim acabat setens a quinze punts del primer. I no em podia oblidar de Pirri i el seu germà Miguel.

Acabem parlant del futur. Aquest projecte va començar l'any passat, s'ha acabat un cicle amb aquest ascens o aquest mateix grup pot donar guerra l'any vinent a Primera Territorial?

Doncs la veritat es que no ho sé. Diumenge tornant de El Prat ho parlava amb un company i no sabem molt bé que passarà. Hi ha gent preparada per jugar a Primera, inclús a categories superiros, però s'ha d'anar amb compte. La Primera Regional és molt difícil i s'ha de formar un bon bloc. Si no, se'ns farà molt difícil i ho dic per experiència. Amb aquest bloc, amb alguna incorporació i els juvenils que puguin pujar, es pot fer un equip competitiu per no patir.
De moment puc dir que poden comptar amb mi perquè si no et guanyaràs la vida en el futbol, que millor que està en un bon equip, amb una gran afició i, sobretot, a l'equip que porta l'escut de la teva ciutat. Això és molt gran!
.
Moltes gràcies Albert i felicitats!

dimarts, 1 de juny del 2010

Albert: "És la primera vegada que ploro en el futbol" (I)


Després de la magnífica temporada del Sabadell Amateur tancada amb l'ascens de categoria, @rlekinats.com ha parlat amb un dels protagonistes i home fort dins del vestidor: Albert Rodríguez. Amb ell hem parlat de la dura que ha estat la temporada, de totes les dificultats que han hagut de passar, ha tingut un record per els que ja no estan a l'equip i el que li espera al filial l'any que ve a Primera Territorial. Tot això condensat en dues parts. Aquí teniu la primera:

Primer de tot, moltes felicitats! Ja ha passat més de 24 hores, ets conscient del que heu aconseguit?

Moltes gràcies. La veritat és que costa assimilar-ho. Arribes a casa content, t'enrecordes de molta gent i t'acabes emocionant. Mai havia vessat llàgrimes en el futbol i ahir se'm van caure algunes quan veia que teníem el partit guanyat i pujàvem. És molt difícil pujar. Aquesta no era una categoria que mereixia l'equip, però això és fàcil dir-ho, el difícil és aconseguir-ho.

Anem per parts, inici de temporada bastant bo i sent sòlids a Olimpia.

Doncs si, vam començar molt forts. Primer vam guanyar a un camp molt difícil com el del Penya Málaga a la primera jornada per 2-4 i els primers partits com a locals els vam treure amb relativa facilitat.

Fins que arriba el partit davant el cuer Internacional de Sitges i la posterior marxa de Pirri. El moment més dur de la temporada?

Si, sens dubte. Vam entrar una ratxa negativa de tres partits, punxant contra equips inferiors com el Martorell i Sitges, i és llavors quant Pirri es dóna compte que no està preparat per continuar amb nosaltres. Una decisió dificilíssima per ell. Ell va ser qui va composar la plantilla, amb una barreja de joventut i veterania, però amb gent molt bona en totes les línies. I sobretot va aconseguir que fòssim un grup d'amics i aquesta és la clau en el futbol regional.

Amb l'arribada de Pere Llonch, l'equip va ser un tant irregular guanyant partit difícils però punxant amb el Capellades o Esparreguera. Fins que guanyeu per 0-3 al camp del Fontsanta-Fatjó i encadeneu 10 victòries consecutives. Com s'explica això?

És difícil d'explicar com fallàvem amb equips de baix, i en canvi, guanyàvem a tots els de dalt. Crec que és un tema de motivació, ja que potser crèiem que guanyaríem en camps d'equips de baix fent lo just i s'ha demostrat que no, que s'ha de donar el 100% en tots els partits. El partit que comentes del Fontsanta va ser un punts d'inflexió. Recordo que estàvem a 7 punts i que si perdíem s'acabava tot. Vam guanyar bé i els jugadors vam començar a creure en l'ascens, perquè tant Pere com Aleix confiaven en pujar i això ha estat importantíssim. Sempre he dit que hem estat un reflexa de l'entrenador i des d'aquí una abraçada a Pirri, però ell sabia que l'equip estava 'deprimit' com ell i la motivació que ens van donar els nous tècnics va ser increible.

Ara bé, les victòries del Sabadell es pateixen més que amb un altre equip. Només així s'explica lo del diumenge a El Prat. Vas pensar en algun moment en haver de jugar la promoció?

Clar que se'm va passar pel cap i patia perquè sé que es jugar una promoció i perdre-la. Es molt dolorós, més que quedar tercer com l'any passat. Però sabia que si nosaltres no encaixàvem cap gol guanyariem perquè els davanters que tenim són un escàndol.

Ara que ja ha acabat la temporada i s'ha aconseguit l'ascens amb el canvi de grup, un encert sens dubte, qué creus que ha tingut aquest equip que no va tenir el de la temporada passada?

Se'm fa difícil perquè l'any passat ho vam meréixer tant com aquest. El grup era genial, bons jugadors, i bones persones, però ens va faltar una mica de sort. Aquest any amb nou punts menys hem guanyat la Lliga, així que no crec que li faltasi res, només sort. Com molt bé dius, el canvi de grup ens ha anat genial perquè en el grup de Sabadell no es deixa jugar tant a futbol i nosaltres som un equip al que li agrada jugar la pilota. No sé perquè, però sempre he dit que els demés equips contra el Sabadell ho donen tot i et puc assegurar que així és. El grup 8 és el més igualat de tots, el campió amb menys punts i crec que el descendit amb més punts. Això demostra l'igualtat que hi ha hagut tota la temporada, i sobretot, jugar contra equips que intenten jugar i deixen jugar.