Basauri a la seva etapa a l'Eibar Amb motiu del desé aniversari de la Copa Federació, @rlekinats.com ha parlat amb un dels protagonistes d'aquell títol, el porter de la final Garikoitz Basauri. Amb ell hem repassat el seu únic any al Centre d'Esports, com va viure la final, sobretot el partit de tornada al Martínez Valero, i el moment clau de la final, el penal fallat pel seu amic Solaún a tres minuts pel final de la pròrroga.
Primer de tot...ja han passat 10 anys! Qué ha estat de Basauri durant tot aquest temps?
Qué ràpid passa el temps! Doncs m'ha tocat donar unes quantes voltes des de que vaig deixar el Sabadell: Melilla, Eibar, Linares, Ceuta, Barakaldo i Cultural de Durango. No em puc queixar de com m'han anat les coses. He passat de tot, moments bons i d'altres no tan bons, però he disfrutat moltíssim durant aquests deu anys i es amb el que vull quedar.
Segueixes mantenint relació amb alguns dels teux excompanys. Al Sabadell 2010 només hi queda l'incombustible 'Honved' Orriols i Genís a la direcció esportiva.
Es difícil mantenir la relació després de tant de temps, però amb alguns hi segueixo parlant de tant en tant. Dels catalans parlo amb Genís i Jordi Dot i amb els bascos, que èrem uns quants aquella temporada, tinc més relació per tema de que estem més aprop. Sobretot amb 'Pipo' Egoitz. També acostumo a parlar sovint amb San Juan, el segon de Pere Valentí Mora i amb Ceferino i Ana, el matrimoni que regentava el bar de la Penya Sabadell i que tan bé ens van cuidar durant tota la temporada.
Quins són els records d'aquella temporada 1999-2000?
Vam fer una temporada bastant irregular, semblava que en algun moment podíem lluitar per estar adalt però al final no ho vam aconseguir. La victòria a la Copa Federació va salvar una mica la temporada i ens va fer protagonistes d'una part de la història d'aquest gran club. Individualmente vaig tenir de tot. Vaig tenir un inici irregular però vaig anar a més i faria un balança positiu de l'any. Em vaig trobar molt a gust a la ciutat. Jugar cada quinze dies en un estadi com la Creu Alta era molt bonic i sobretot tenir al darrere una afició tan fidel a l'equip.
Parlem de la Copa Federació, que segueix sent l'últim títol del Sabadell. Com va viure l'equip tota la competició?
Quant va començar les primeres eliminatòries ningú pensava que arribaríem fins a la final. Vam jugar la primera fase contra equips catalans en una lligueta i el darrer punt al Mini Estadi ens va servir per passar a la fase nacional. Quant vas passant rondes i t'apropes a la final, t'ho comences a creure. Ja a la final i sabent que l'Elx jugaria pràcticament amb l'equip de Segona A no ho vèiem gens fàcil. L'alegria final va ser major per aquest motiu.
Ja a la final contra l'Elx, semblava el títol de cara amb el resultat del partit d'anada, però es va patir molt al Martínez Valero.
Sí, vam patir moltíssim, però era una cosa lògica ja que el partit el van jugar molts jugadors contrastats que jugaven a Segona A com eren Claudio, Alejo, Solaún, Armentano o Asier (el meu entrenador aquest any). Jo crec que això li va donar més valor a la Copa perquè vam ser capaços de derrotar a un equip de superior categoria i jugant el partit de tornada en un estadi tan bonic com el Martínez Valero.
Després del gol de Loinaz a la pròrroga arriba a tres minuts del final un penal en contra. Que se't passa pel cap en aquell moment?
Recordo molt bé aquella jugada. Va ser un penal comés per mi sobre Armentano. En aquell moment em volia morir perquè va ser un penal totalment evitable. Crec que em vaig precipitar, però en calent pensava que podia arribar a la pilota. Solaún, amb el que avui mantinc una bona relació d'amistat després de coincidir a l'Eibar i Barakaldo, el va llençar per sobre del travesser. Hem comentat moltíssimes vegades aquell llançament. Ell era un jugador que els llençava molt bé, però per sort aquell dia li va sorti per sobre de la porteria.
I al dia següent, la celebració a la ciutat. M'imagino que molt contents per veure feliça a tanta gent.
El Sabadell és un club històric que ha viscut moments molt bons, però els últims anys no estaven sent gens positius i l'afició estava necessitada d'alegries després d'una temporada regular, aquell final va ser molt bonic.
Tornem al present, aquest any has jugat a la Cultural de Durango. M'imagino que continuaràs en actiu la temporada vinent?
He disfrutat molt aquest any, hem lluitat per entrar al play off d'ascens durant tota la temporada, però al final no va poder ser. Ara veig el futbol des d'un altre perspectiva, més com un hobbie. Surto de treballar a les set de la tarda i me'n vaig a entrenar. M'ajuda a desconectar. M'he trobat molt bé i m'ha ofert continuar un any més, així que un altre any donant guerra i disfrutar de la gent jove que puja.
Moltes gràcies Garikoitz i molta sort!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada