divendres, 11 de juny de 2010

Mikel Loinaz: "Només vaig haver d'empènyer la pilota"

Mikel Loinaz en la seva època a la Real Societat.

Hem parlat amb Mikel Loinaz, l’autor del gol que ens va donar el triomf a la final de la Copa Federació. Val a dir que el vam trucar l’imprevist, no esperava la nostra trucada i ens va demostrar que recorda molt bé totes les seves vivències esportives.

Ja han passat 10 anys des que va jugar al Sabadell. És dels que segueix als seus ex-equips?

-> Sí i tant, cada dilluns llegeixo el Marca i repasso tots els resultats i classificacions. Sé que l’any següent de marxar jo el Sabadell va jugar el Play-Off, que es va fer un canvi de gespa, que aquest estiu estan fent obres a l’estadi... estic al dia, sí.

Tot i que només hi estigués una temporada, a Sabadell se’l recorda amb molt d’afecte, potser precisament per haver aconseguit el gol que ens va donar la Copa Federació.

-> La veritat és que esportivament no vaig tenir sort, em vaig lesionar els escafoides, cosa que ja m’havia passat deu anys abans a la Real i això em va condicionar molt, pel que el meu rendiment no es pot dir que fos bo.

Com recorda aquella temporada, el club, els companys, la ciutat, l’afició... ?

-> Doncs molt content d’haver defensat els colors del Sabadell encara que només fos durant un any. Em vaig sentir molt estimat per la gent, vaig estar molt a gust amb els companys, que n’hi havia uns quants de bascos (Basauri, Alberto, Lakabeg, Saizar, Alberdi, Egoitz i Otxoa), així com amb el President, en Miquel Arroyos, que fins i tot em va entregar varis trofeus. Malauradament pels meus problemes físics i perquè hi havia un projecte esportiu nou, no em van renovar.

Com recorda aquell partit?

-> Doncs amb molts nervis. L’Elx, que jugava a Segona A, va portar el seu primer equip enlloc del filial, que és qui estava jugant aquella competició. Afortunadament al final ens va sortir bé.
Personalment vaig entrar a la segona part i em vaig ressentir de la lesió, i vaig haver d'aguantar tota la seva part més la pròrroga.

I la jugada clau de la final?

-> La jugada va ser una internada per banda dreta de Marc Callicó, si no recordo malament, va centrar al segon pal i jo només vaig haver d’empènyer la pilota. Tot i que jo m’emportés, en certa manera, el mèrit, el més difícil ja ho va fer ‘un altre’.
Tot i així, jo crec que més que una jugada clau, el que va ser clau va ser el partit de casa, l’anada, que vam guanyar 2-0 amb gols de Gago i Antonio, crec recordar. Allà vam guanyar bona part de la Copa.


En el seu currículum hi consta haver estat en actiu durant pràcticament 20 anys, dels que en va jugar durant 7 temporades a Primera Divisió, una Copa de rei (amb la Real a la temporada 86/87), una participació a la UEFA (també amb la Real a la 88/89), per cert molt destacada a nivell individual i la Copa Federació guanyada amb el Sabadell (2000). Com valora el seu propi currículum?

-> Jo mai he estat un malabarista, però sí que crec que he estat un jugador llest que he sabut aprofitar les meves armes, això combinat amb la feina, la ‘brega’ i el treball per l’equip. Sóc allò que jo anomeno un obrer del futbol.
Però certament no em puc queixar, a més vaig ser ‘pichichi’ de la Real a la temporada 88/89, tant en lliga com a la Copa de la UEFA i al final de la meva carrera, al Santa Eulària, vam aconseguir el campionat de les Illes Balears jugant a la Tercera Divisió. No està malament, no.

Pregunta quasi obligada: a què es dedica actualment Mikel Loinaz?

-> Doncs faig de comercial per una multinacional (Wurth), que hi ha una planta aquí al País Basc i una altra a Palau de Plegamans. Per cert que curiosament vaig estar fent el curs a Sabadell, ens van allotjar a l’Hotel Sabadell i vaig aprofitar per quedar amb amics d’aquella època i recordar vells temps.

Per últim: a punt per celebrar l’ascens de la Real?

-> Sí, és clar! Primer he d’anar a Logronyo, perquè tinc família allà, però evidentment estaré a l’estadi veient a la Real en aquest partit tan important.

Moltes gràcies i molta sort Mikel!

Mikel Loinaz Balda va jugar al C.E. Sabadell en la temporada 1999/2000 i sempre podrà dir que va marcar un gol que li va donar un títol estatal al nostre club. Va començar al Azparren, equip de regional, fitxant per la Real Societat al 1986/87, aquell mateix any va guanyar una Copa del rei. En la temporada 88/89 va arribar a jugar la Copa de la UEFA (actual Europa Lliga) fent un paper prou destacat. En la 1993/94 va fitxar pel Vilarreal, a Segona Divisió, i en la següent -1994/95- va tornar al País Basc per jugar a l’Eibar durant dues temporades. Va fer les maletes i va marxar al Leça FC portuguès, on s’hi va estar també dos cursos i en la 1999/00 va fitxar pel nostre Sabadell. Després marxaria al Ciutat de Múrcia (2000/01), Ontinyent (2001/02) i va acabar la seva carrera esportiva al Santa Eulària, on hi va estar tres temporades (2002/03 a 2004/05).