Eizaguirre intercepta un intent de remat per part del Sabadell Últimament estem de commemoracions de fites importants a la història del Centre d'Esports Sabadell. Al setembre passat vam homanetjar als herois de la Copa de Fires del 1969, fa unes setmanes va ser el torn dels campions de la Copa Federació del 2000 i avui ens remuntem a molt abans, concretament al 1935. Tal dia com avui, de fa 75 anys, el Sabadell va escriure una de les pàgines més glorioses de la centenària història arlequinada. Els sabadellencs van disputar la final de la Copa d'Espanya al estadi de Chamartín davant el Sevilla en la qual vam caure derrotats per 3-0.
La Copa del Sabadell va ser immaculada. Un Sabadell que per aquella època militava a Segona Divisisó i va acabar en segona posició del grup 1, per aquells temps hi havien tres grups a la divisió de plata. A la competició de Copa, els arlequinats van eliminar al Celta, al Betis i al Llevant a les semifinals. Per la seva part, el Sevilla va deixar enrere al Madrid, a l'Atlètic de Madri i a l'Osasuna. Finalment, es van complir els pronòstics que donaven al Sevilla com a favorit donat que els andalusos jugaven en una categoria superior, però no és menys cert que la lesió del sabadellenc Gual va fer més fàcil la victòria sevillista.
Va ser un partit que el Sabadell va començar millor que el Sevilla. De fet, les millors ocasions del partit van ser arlequinades i donar la sopresa semblava factible. Fins que en un salt del mencionat Gual, va caure lesionat i amb la impossibilitat de poder fer canvis, el Sabadell va haver de jugar amb inferioritat gairebé tot el partit. Això va fer mimbar les opcions sabadellenques, unes il·lusions que acabarien per venir-se abaix amb el primer gol del Sevilla, obra de Campanal, a la mitja hora de partit. Minuts abans, Eskalduna havia errat una pena màxima. Tot i l'adversitat tant al marcador com d'efectius, el Sabadell està a punt d'empatar amb un remat del lesionat Gual que el porter sevillista va aturar amb problemes. A la segona meitat, el Sevilla va sortir amb ganes de sentenciar el partit. Però no va ser fins minuts més tard que de nou Campanal va fer el segon gol del partit que deixava la final gairebé sentenciada. Al darrer minut del partit, Bracero va fer el definitiu 3-0. Un resultat del tot abultat pels mèrits que va fer el Sabadell durant els noranta minuts. El president de la República, Alcalá Zamora, va entregar la copa de campions al capità Eizaguirre.
Final Copa d'Espanya
Estadi Chamartín - 30 de juny de 1935
Sevilla: Eizaguirre, Euskalduna, Deva, Alcázar, Segura, Fede, López, Torrontegui, Campana, Taché i Bachero
C.E. Sabadell: Masip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera
Gols: 1-0 Campanal (37'); 2-0 Campanal (78') i 3-0 Bracero (89')
Àrbitre: Escartín
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada