Un arbitratge calamitós enterra el somni de l’ascens

L'afició saballuda va estar sempre al costat de l'equip.

L'àrbitre madrileny, Enrique Ortiz Blanco, va classificar als bascos.

Real Unión de Irún 1-1 Sabadell

Real Unión de Irún: Otermin, Garabain, Berruet, Larraínzar, Asier Salcedo, Joseba Aguirre, Beobide (min. 81 Eneko Romo), Juan Domínguez (min. 62 Quero), Seguro (min. 72 Manu García), Aitor Sanz i Goikoetxea.

Sabadell: De Navas, Jaume, De la Plata, Pelegrí, Agustín (min. 80 Carralero), Juan Carlos (min. 54 Iglesias), Axel (min. 66 Pradas), Juvenal, Joel, Morales i Javi Rodríguez.

Gols: 1-0 Goiokoetxea (p. min. 18), 1-1 Jaume(min. 40)

Estadi: Stadium Gal (5.000 espectadors)

Segurament molts ja sabien que el viatge fins a terres basques dels molts saballuts desplaçats fins a Irún seria en va i una tornada sense premi. Segurament durant tota la setmana des del mateix Real Unión es va treballar “molt” bé el partit en el qual els nostres jugadors mai haurien tingut opcions de passar. I de fet l’objectiu es va acabar complint i el somni de molta gent va quedar enterrat de forma definitiva aquesta temporada. L’empat final va ser funest, no sense polèmica, protagonitzada per un arbitratge dantesc i que va perjudicar ja des de l’inici al nostre Sabadell. Els quadres blanc-i-blaus, un cop més, van ser maltractats, aquest cop i de forma massa clara pel senyor del col·legi madrileny Enrique Ortiz Blanco. Un altre nom que haurem de recordar a la negra història d’escàndols arbitrals. Ja al minut 18 i davant l’atònita afició arlequinada que en un nombre superior als 400 va fer callar la majoria del partit al vetust Stadium Gal, veia com s’assenyalava un penal inexistent de Juan Carlos. Tot va ser massa clar per acabar al punt fatídic i on el davanter Goikoetxea va marcar. Tampoc va ser gens afortunada ni elegant la celebració dels jugadors locals fent callar i provocant als nostres seguidors. Tot un detall per part seva, que també quedarà en el record. El partit va continuar encara més complicat i forçant als de Ramon Moya a fer com a mínim dos gols. Juvenal va intentar-ho amb un llançament de falta, i també Àxel amb centrades a les que per poc no va arribar Javi Rodríguez. Els últims minuts de la primera meitat van ser de constants arribades dels nostres i finalment el premi va arribar a les botes de Jaume Berlanga que empalmant una pilota des de fora l’àrea va marcar tot un golàs que donava esperança i va fer embogir a tot el sector saballut. I és clar, aquí l’àrbitre poc va poder fer. El gol era més que legal. A la segona meitat, plena de tensió va ser molt igualada fins que de nou l’autèntic protagonista va agafar el relleu absolut als 22 jugadors. Penal clar sobre Javi Rodríguez que acabaria amb targeta per al nostre davanter. Tot seguit va ser Àxel qui va caure dins l’àrea local, fent cas omís, el de negre, i on els locals a la següent jugada a la contra van estar molt a prop de sentenciar. Goikoetxea sol davant De Navas no el va poder superar ja que el porter madrileny va fer una gran aturada. Però el premi total va arribar a 20 minuts del final. Una jugada dins l’àrea local va acabar amb una vaselina de Joel que Otermín va treure des de dins la porteria de forma massa clara i és que l’esfèrica va superar absolutament la línia de gol, fet molt apreciable des del terreny de joc. El problema hagués vingut si el porter basc no hagués arribat a la pilota. El desencís va ser total ja fins al final del partit. Juvenal va tenir una altra gran ocasió amb un xut llunyà de falta que va sortir fregant el travesser, i és clar amb la barrera ben propera a la pilota. Massa desgavell i massa sentiments llançats una temporada més, segurament per culpa d’un mal dia del col·legiat madrileny. Al final de l’encontre els jugadors aclamats per l’esforç i l’entrega mostrada va acabar regalant les samarretes a una afició que mereix que la temporada vinent es torni a lluitar per somiar de nou.