dijous, 29 d’octubre del 2026
El Sabadell no s'atura: una afició de 25 anys i nous reptes al davant
dilluns, 19 d’octubre del 2026
Del somriure de Ceuta al cop de Burgos: el Sabadell ja mira cap a la Copa
Les dues últimes setmanes ens han deixat una mica de tot als arlequinats: una victòria d’aquelles que fan afició, una derrota que ens obliga a reflexionar i un repte copero que ja tenim a tocar. El Centre d’Esports Sabadell continua competint a la Lliga Hypermotion, però ara arriba un d’aquells moments de la temporada en què cal saber passar pàgina ràpidament i tornar a il·lusionar-se.
Perquè si alguna cosa tenim clara els arlequinats és que, passi el que passi, sempre hi ha un motiu per continuar empenyent.
Ceuta: una victòria amb caràcter arlequinat
El 10 d’octubre, el Sabadell va aconseguir una de les victòries més meritòries d’aquest inici de temporada. Els de Ferran Costa van superar l’AD Ceuta per 1-2 a l’Alfonso Murube i van sumar el primer triomf a domicili de la temporada.
I no va ser precisament un partit tranquil.
Ángel Baena va ser el gran protagonista amb dos gols que van permetre als arlequinats endur-se els tres punts. Però, més enllà del resultat, el que va fer especial aquella victòria va ser la manera com es va aconseguir.
El Sabadell va haver de resistir amb deu jugadors durant bona part de la segona meitat després de l’expulsió d’Edgar González. El Ceuta va pressionar i va trobar l’empat en el tram final, però Baena encara tenia una última paraula a dir.
El seu segon gol va tornar a posar els arlequinats per davant i va segellar una victòria d’aquelles que es recorden.
Això també és ser del Sabadell: competir, resistir i no donar mai res per perdut.
En una categoria tan exigent com la Segona Divisió, guanyar fora de casa és complicat. Fer-ho en aquestes circumstàncies demostra que aquest equip té caràcter i que és capaç de superar situacions molt adverses.
Burgos: una derrota per aprendre
Una setmana després, però, el futbol ens va tornar a posar a lloc.
El diumenge 18 d’octubre, el Sabadell va caure per 1-0 davant del Burgos CF a El Plantío. Un resultat ajustat, però amb unes sensacions força diferents de les que ens havia deixat el viatge a Ceuta.
El conjunt local va portar la iniciativa i va generar les ocasions més clares. Diego Fuoli va tornar a demostrar el seu nivell amb diverses intervencions importants, inclòs un primer penal que va aconseguir aturar.
Malauradament, el VAR va ordenar repetir el llançament perquè un jugador arlequinat havia trepitjat l’àrea abans d’hora. En la segona oportunitat, Curro Sánchez no va perdonar i va marcar l’únic gol del partit al minut 63.
El Sabadell ho va intentar, Ferran Costa va moure la banqueta i l’equip va buscar una reacció, però aquesta vegada ens va faltar capacitat per generar perill real i posar en dificultats el porter rival.
No cal fer saltar totes les alarmes per una derrota. Ni molt menys. Però tampoc hem de mirar cap a una altra banda quan l’equip no ofereix la seva millor versió.
El Sabadell necessita continuar sent sòlid, però també trobar més recursos quan toca anar a remolc d’un partit.
La bona notícia és que la temporada és molt llarga i encara hi ha marge per créixer. Després de deu jornades, els arlequinats sumen 16 punts i ocupen la desena posició, a només dos punts de les places de play-off d’ascens.
La classificació continua sent engrescadora, però el camí encara és llarg.
Ara toca Tenerife abans de pensar en la Copa
Abans de fer les maletes cap a Aragó, el Sabadell té una nova cita important a la Lliga.
Aquest diumenge 25 d’octubre, els arlequinats rebran el CD Tenerife a la Nova Creu Alta. Una bona oportunitat per tornar a sumar de tres, recuperar sensacions i demostrar que la derrota a Burgos només ha estat una ensopegada.
Jugar a casa sempre ha de ser un al·licient. La Nova Creu Alta ha de continuar sent un lloc on els rivals sàpiguen que hauran de treballar de valent per endur-se alguna cosa.
I aquí és on també entra en joc l’afició.
Els jugadors han de posar-hi el futbol, l’esforç i la intensitat, però nosaltres també tenim la nostra part de responsabilitat. Animar quan les coses van bé és fàcil; fer-ho quan costa una mica més és el que marca la diferència.
Per això, diumenge toca tornar a ser-hi.
La Copa del Rei ens espera a Utebo
I només tres dies després arribarà una d’aquelles cites que sempre tenen un encant especial: la Copa del Rei.
El dimecres 28 d’octubre, el Sabadell visitarà l’Utebo FC al camp municipal de Santa Ana, en una eliminatòria a partit únic que començarà a les 19 h.
L’Utebo milita a Segona Federació i jugarà davant de la seva afició, en un camp de gespa artificial. Un escenari diferent de la Nova Creu Alta i unes condicions a les quals els arlequinats s’hauran d’adaptar ràpidament.
Sobre el paper, la diferència de categoria pot fer pensar que el Sabadell és favorit. Però tots sabem com funciona la Copa: un mal dia, un error o una jugada aïllada poden enviar-te cap a casa abans d’hora.
No hi ha partit de tornada per corregir els errors.
Per això caldrà sortir concentrats des del primer minut, respectar el rival i competir com si fos una final.
La Copa també és una oportunitat per donar minuts a jugadors que potser han tingut menys protagonisme a la Lliga, però això no ha de fer perdre de vista l’objectiu: passar ronda.
I qui sap? Potser aquesta competició ens acabarà regalant alguna d’aquelles nits que queden gravades per sempre en la memòria arlequinada.
Una setmana per tornar a il·lusionar-nos
La derrota a Burgos no ha d’esborrar el que hem fet fins ara, de la mateixa manera que la victòria a Ceuta no ens ha de fer pensar que ja està tot fet.
Aquest equip té coses bones, marge de millora i una temporada sencera per davant.
Ara tenim dos reptes immediats: recuperar el somriure a la Nova Creu Alta contra el Tenerife i tornar de la Copa amb la classificació per a la següent ronda sota el braç.
Dues cites diferents, però amb un mateix objectiu: continuar fent camí.
Perquè ser del Sabadell és això. Gaudir quan guanyem, patir quan perdem, exigir quan cal i no deixar mai de creure en els nostres colors.
Diumenge, tots a la Nova Creu Alta. Dimecres, a per la Copa!
Força Sabadell! 💙🤍
dimecres, 14 d’octubre del 2026
Per què el Sabadell és arlequinat? La història d’una samarreta que ja forma part de la ciutat
Hi ha samarretes que identifiquen un equip.
I n’hi ha d’altres que acaben identificant tota una ciutat.A Sabadell, veure quatre quadrats blaus i blancs és suficient perquè tothom sàpiga de què estem parlant.
El Sabadell és arlequinat.
Però sempre ha estat així?
La resposta és no.
Els primers anys del Centre d’Esports
El Centre d’Esports Sabadell va ser fundat l’any 1903, en uns anys en què el futbol encara començava a fer-se un lloc entre els sabadellencs.
Els germans Joan i Joaquim Saus van contribuir a introduir aquest nou esport a la ciutat després de la seva estada a Lille, França.
La popularitat del futbol va anar creixent i aquell mateix moviment acabaria donant lloc al naixement del Centre d’Esports Sabadell, amb Joan Grau com a primer president.
Però en aquella època hi havia una cosa que encara no existia.
La samarreta arlequinada.
De les ratlles als quatre quadrats
Durant els seus primers anys, el Sabadell vestia amb una samarreta de ratlles.
No va ser fins a 1913 quan el club va adoptar l’equipació arlequinada que avui coneixem.
I el més curiós és que aquella decisió, presa fa més d’un segle, encara avui defineix visualment el club.
El 2013, coincidint amb el centenari de la samarreta arlequinada, el Sabadell va recuperar aquella efemèride amb una samarreta commemorativa.
Cent anys després, els quatre quadrats continuaven allà.
Quan una samarreta deixa de ser només una samarreta
Pot semblar una qüestió purament esportiva.
Una equipació.
Uns colors.
Un escut.
Però quan passen dècades i dècades, aquella samarreta acaba convertint-se en una part de la memòria col·lectiva.
Els avis la van portar.
Els pares la van portar.
I els fills continuen portant-la.
L’hem vista als carrers de Sabadell, als bars, a les escoles, als desplaçaments i, evidentment, a les grades de la Nova Creu Alta.
Per això, quan un arlequinat veu una altra persona amb els quatre quadrats, no veu simplement una samarreta.
Reconeix algú que comparteix una mateixa passió.
Una història molt lligada a la ciutat
La història del Centre d’Esports també és la història de Sabadell.
El club ha viscut més d’un segle de futbol: ascensos, descensos, grans temporades, moments complicats i nits que han quedat gravades en la memòria de diverses generacions.
I entre tots aquests moments n’hi ha un que destaca especialment.
La temporada 1968-69.
Aquell any el Sabadell va aconseguir acabar quart a Primera Divisió, la millor classificació de la seva història. Aquella posició li va permetre classificar-se per disputar la Copa de Fires.
El somni europeu havia arribat a Sabadell.
Una nit europea a la Nova Creu Alta
El 1967 s’havia inaugurat la Nova Creu Alta, que des d’aleshores es convertiria en la casa dels arlequinats.
I només dos anys després, el nou estadi viuria una de les nits més importants de la seva història.
El Sabadell disputava el seu primer partit europeu contra el Club Bruges.
El resultat?
2-0 per al Sabadell.
Una nit històrica.
Una d’aquelles nits que expliquem als més joves perquè entenguin que aquest club ha viscut moments molt grans.
Però ser del Sabadell no depèn de la categoria
Potser aquesta és una de les coses més difícils d’explicar a algú que no sigui futboler.
Ser del Sabadell no depèn de jugar a Primera, a Segona o en una categoria inferior.
No depèn de guanyar cada diumenge.
Ni tan sols depèn de tenir sempre bons moments.
Perquè una afició de veritat també hi és quan les coses van mal dades.
I el Sabadell n’ha viscut unes quantes.
Per això les quatre peces blaves i blanques de la samarreta signifiquen molt més que quatre colors.
Representen una història compartida.
I després de més de cent anys…
Han passat més de cent vint anys des de la fundació del Centre d’Esports.
Més d’un segle des que aquella samarreta de ratlles va deixar pas als quatre quadrats.
Han canviat els jugadors.
Els entrenadors.
Els presidents.
Els estadis.
Les categories.
Però hi ha coses que continuen.
Sabadell.
La Nova Creu Alta.
Els quatre quadrats.
I una afició que continua portant-los amb orgull.
Perquè pot canviar la categoria.
Pot canviar la plantilla.
Pot canviar el futbol.
Però mentre hi hagi algú que es posi una samarreta arlequinada i vagi a la Nova Creu Alta, la història continuarà.
I això és, probablement, el més bonic de ser del Sabadell.
Força Sabadell! 💙🤍
dimecres, 7 d’octubre del 2026
El Sabadell empata amb l’Andorra i ja coneix el seu rival a la Copa del Rei
El Centre d’Esports Sabadell continua sumant en aquest inici de temporada després d’empatar sense gols contra l’FC Andorra a la Nova Creu Alta. Un 0-0 que deixa la sensació que els arlequinats podrien haver aconseguit alguna cosa més, però que permet mantenir l’equip a la zona alta de la classificació.
El partit contra l’Andorra va ser un duel en què el Sabadell va portar bona part del pes del joc i va disposar de les millors ocasions. Tot i això, el gol es va resistir i els tres punts es van escapar.Amb aquest empat, el conjunt de Ferran Costa arriba als 13 punts i continua mostrant-se com un equip competitiu en aquest retorn a la Lliga Hypermotion.
Una Nova Creu Alta que continua sent un fortí
Un dels aspectes més positius d’aquest inici de temporada és el rendiment del Sabadell davant de la seva afició.
La Nova Creu Alta torna a viure futbol de Segona Divisió i l’equip està responent amb intensitat i competitivitat.
Contra l’Andorra, els arlequinats van ser més incisius i van generar diverses oportunitats per avançar-se en el marcador. El problema va ser, una vegada més, la falta d’encert en els metres finals.
El 0-0 no reflecteix del tot el que es va veure sobre la gespa, però almenys permet continuar sumant.
I en una competició tan llarga com la Segona Divisió, cada punt acaba tenint valor.
Ja tenim rival per a la Copa del Rei
I si hi ha una notícia que ha marcat l’actualitat arlequinada aquests darrers dies és el sorteig de la primera eliminatòria de la Copa del Rei.
El Sabadell ja sap qui serà el seu rival: l’Utebo FC.
Els arlequinats hauran de viatjar fins a Aragó per disputar una eliminatòria a partit únic al Municipal de Santa Ana. El partit està programat per al dimecres 28 d’octubre.
L’Utebo milita actualment a Segona Federació i és un equip que coneix bé aquesta categoria. De fet, acumula diverses temporades consecutives competint-hi i ha disputat els play-offs d’ascens en les seves darreres participacions.
Per tant, confiança sí, però respecte també.
La Copa del Rei és una competició especial precisament perquè qualsevol error pot deixar-te fora.
Un nou viatge copero
La temporada passada el Sabadell ja va viure una aventura copera.
Els arlequinats van superar el Poblense a domicili després d’un partit que va arribar fins a la pròrroga, però van quedar eliminats a la segona ronda contra el Deportivo de la Corunya a la Nova Creu Alta.
Ara arriba una nova oportunitat.
Un altre desplaçament.
Un altre partit a cara o creu.
I una altra ocasió perquè l’afició arlequinada torni a viure una d’aquelles jornades diferents que només la Copa és capaç de proporcionar.
Abans, però, toca la Lliga
La Copa encara queda unes setmanes lluny. Abans, el Sabadell haurà de continuar centrat en la Lliga.
El proper compromís serà a Ceuta, el 10 d’octubre, i posteriorment arribaran els partits contra el Burgos i el Tenerife.
Després arribarà la Copa i el viatge a Utebo.
Un calendari exigent, però també il·lusionant.
Perquè si alguna cosa està demostrant aquest retorn del Sabadell a Segona és que cada setmana hi ha alguna cosa per viure.
I això és precisament el que havíem trobat a faltar.
Que continuï el camí
Només portem unes jornades i queda moltíssima temporada per davant.
La Segona Divisió és llarga, exigent i no permet relaxar-se. Però aquest Sabadell està competint, està sumant i està recuperant aquella sensació que feia temps que esperàvem.
Ara toca seguir.
Primer, Ceuta.
Després, Burgos i Tenerife.
I a finals d’octubre, Utebo.
Un nou viatge copero, una nova història per explicar i, esperem, un nou motiu per celebrar.
Força Sabadell! 💙🤍
dilluns, 5 d’octubre del 2026
25 anys després, tornem a obrir les portes
Un blog que va quedar en silenci. Una Penya que mai ha deixat de caminar. I un Sabadell que torna a Segona.
Hi ha coses que poden quedar aturades durant un temps.
Un blog pot deixar de publicar.
Una pàgina web pot desaparèixer.
Les eines poden canviar.
Les xarxes socials poden prendre el relleu.
Però hi ha una cosa que no s'atura mai.
La passió.
I aquest és el motiu pel qual avui tornem a obrir les portes d'aquest espai.
Han passat molts anys des de l'última vegada que aquest blog va publicar una entrada. Des de l'agost de 2017, concretament. Durant tot aquest temps, la nostra activitat digital es va traslladar primer a la web de la Penya i, posteriorment, sobretot a les xarxes socials.
Aquest blog va quedar en silenci.
Però @rlekinats.com no.
La Penya ha continuat caminant. Ha continuat acompanyant el Centre d'Esports Sabadell, a casa i lluny de la Nova Creu Alta. Ha continuat compartint alegries, patiments, desplaçaments, dinars, sopars, converses, amistats, bromes i, sobretot, molts moments que només poden entendre aquells que senten el Sabadell d'una manera especial.
Perquè una Penya no és només un escut.
Una Penya són les persones que hi ha darrere.
Són aquells que un diumenge matí agafen el cotxe, l'autocar o el que faci falta per anar a veure el Sabadell.
Són els que arriben al camp abans d'hora.
Els que pateixen durant noranta minuts.
Els que celebren un gol com si fos el més important de la història.
Els que continuen animant quan les coses van mal dades.
Els que han estat al costat del Sabadell quan tocava celebrar i, sobretot, quan tocava aguantar.
Això és @rlekinats.com.
25 anys al costat del Sabadell
El 25 de novembre de 2001 començava aquesta aventura.
Aquell mateix any, uns quants arlequinats decidien posar en marxa una Penya amb una idea tan senzilla com poderosa: estar al costat del Centre d'Esports Sabadell i fer créixer el sentiment arlequinat.
El primer viatge va ser a Figueres.
Fred, tramuntana, futbol i ganes de repetir.
Han passat 25 anys des d'aquell moment.
I pel camí han passat moltes coses.
Hem canviat nosaltres.
Ha canviat el futbol.
Han canviat els camps.
Han canviat les categories.
Han canviat les maneres de comunicar-nos.
Però hi ha una cosa que continua exactament igual:
el Sabadell.
El nostre Sabadell.
El que ens fa enfadar.
El que ens fa patir.
El que ens fa saltar.
El que ens fa abraçar persones que potser ni coneixíem abans del partit.
El que, en definitiva, ens fa sentir part d'alguna cosa.
I ara, el Sabadell torna
I si aquest retorn del blog arriba ara, no és casualitat.
Perquè la temporada 2026/27 ens ha portat una d'aquelles coses que durant anys hem somiat tornar a viure:
el Centre d'Esports Sabadell torna a Segona Divisió.
Després de cinc temporades fora del futbol professional, el Sabadell va aconseguir l'ascens la temporada passada després d'un play-off que ja forma part de la nostra història.
I ara tornem a viure partits, camps i rivals que formen part de la memòria del nostre club.
Però aquest retorn no és només del Sabadell.
També és nostre.
És dels que hi han estat sempre.
Dels que van aguantar els anys difícils.
Dels que van marxar i després van tornar.
Dels que han arribat pel camí.
Dels que encara no hi eren el 2001.
I dels que aquell novembre de fa 25 anys van decidir que valia la pena crear una Penya per viure el Sabadell encara més intensament.
A tots vosaltres, gràcies.
Tornem perquè tenim coses a explicar
Aquest blog no vol ser una còpia de les xarxes socials.
Volem que sigui una altra cosa.
Volem recuperar aquell espai amb calma, amb memòria i amb contingut.
Aquí hi trobareu l'actualitat de @rlekinats.com, però també volem parlar del Centre d'Esports Sabadell.
De la temporada.
Dels partits.
Dels desplaçaments.
De la graderia.
De la nostra gent.
De la història.
De les persones que han format part d'aquests 25 anys.
I també de totes aquelles petites històries que potser no sortiran mai als grans mitjans però que, per a nosaltres, són les que realment expliquen què significa ser arlequinat.
Perquè darrere de cada partit hi ha una història.
I darrere de cada soci, també.
Aquest blog és vostre
A partir d'avui, aquest espai torna a estar obert.
I volem que sigui una casa compartida.
Per això us necessitem.
Si teniu fotografies antigues de la Penya, envieu-nos-les.
Si teniu una història d'un desplaçament que encara recordeu, expliqueu-nos-la.
Si vau formar part dels primers anys d'@rlekinats.com, volem escoltar-vos.
Si teniu una anècdota d'aquell partit que encara expliqueu als amics, compartiu-la.
Si teniu una samarreta, una entrada, una fotografia, un carnet, un record o simplement una història que mereixi ser explicada, aquest també és el vostre espai.
Perquè 25 anys no es poden resumir en una publicació.
25 anys s'han de viure.
25 anys s'han de recordar.
I 25 anys s'han d'explicar.
Tornem. I aquesta vegada venim per quedar-nos.
No sabem què ens portaran els pròxims anys.
No sabem quants gols celebrarem.
No sabem quants quilòmetres farem.
No sabem quantes alegries ni quantes decepcions ens esperen.
Però sí que sabem una cosa.
Allà on jugui el Sabadell, hi haurà un o una @rlekinats.com
I mentre hi hagi un Centre d'Esports Sabadell al qual animar, hi haurà motius per continuar.
Perquè 25 anys després, @rlekinats.com continua sent aquella mateixa idea que va néixer l'any 2001:
estar al costat del Sabadell.
Quan guanya.
Quan perd.
Quan puja.
Quan cau.
Quan tot sembla fàcil.
I quan toca patir.
Sempre.
Perquè això no és només futbol.
Això és sentiment.
Això és pertinença.
Això és amistat.
Això és Sabadell.
I aquest blog, després d'anys en silenci, torna a parlar.
Torna a explicar.
Torna a recordar.
Torna a compartir.
Tornem a ser aquí.
25 anys d'@rlekinats.com.
25 anys al costat del Centre d'Esports Sabadell.
I el millor de tot és que encara ens queda molt per viure.
VISCA EL CENTRE D'ESPORTS SABADELL!
VISCA @RLEKINATS.COM!