dilluns, 11 d’abril de 2011

Efectivitat per un partit solvent i molt seriós

Juvenal, autor del gol de la victòria, marcat d'aprop per l'ex-arlekinat Xavi Pelegrí. (Foto: Pedro Salado)

Sant Andreu 0-1 Sabadell

Sant Andreu: Morales, Álex Cacho, Dani Guillén, Moyano (min. 84 Héctor Bueno), Pelegrí, Dani Martí (min. 60 Aday), Tarradellas, Curro, Llobet (min. 73 Manteca), Miguélez i Luis Blanco.

Sabadell De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Ciércoles, Marc, Manga (min. 52 Fito), Hiroshi (min. 70 Joaquin), Juvenal i Eneko (min. 78 Azparren).

Gols: 0-1 Juvenal (min. 39)

Estadi: Narcís Sala (1.200 espectadors)

S’arribava al Narcís Sala amb la certesa que sortir amb un bon resultat del camp barceloní podia ser un cop d’efecte important tant a la classificació com per a la moral d’un equip que amb els tres punts sumats va encadenar per primer cop a la temporada tres victòries de manera consecutiva. Però per arribar fins aquest punt, els homes de Lluís Carreras, envalentonats per més de 200 seguidors desplaçats fins a Sant Andreu, van exhibir una capacitat d’esforç i de treball que a la fi va servir per controlar al rival en tot moment. Els de Natxo Gonález van dur el pes del partit i el domini de la pilota durant molts moments de l'encontre i van gaudir d’una possessió estèril de cara porteria contrària on en tota la primera meitat gairebé no van acostar-s’hi i només en un cop de cap de Pelegrí, que marxaria alt, i a la sortida d’un còrner al minut 27 acabaria sent l’argument atacant dels locals. No massa millor va ser el nostre però el fet de controlar el rival ja ens anava bé en busca de trobar alguna opció durant els 90 minuts de joc. Manga va provar-ho amb un tir de falta que picaria contra la barrera, però al minut 39 i després d’un control mig afortunat de Juvenal dins l’àrea andreuenca, va servir perque s’esbargís amb una mitja volta tot creuant el xut on mai podia arribar-hi el porter Morales que tot i estirar-se amb força només va poder veure com la pilota acabava dins la xarxa. El gol es va celebrar dins el camp i també a les grades on es va desfermar una autèntica alegria. El segon temps i amb l’avantatge al marcador seria força semblant al primer on els locals van gaudir del domini al centre del camp però amb poques arribades i gairebé cap de clara. La defensa arlequinada va treballar molt bé sobretot en les pilotes penjades a l’àrea on en el joc aeri sempre vam ser superiors als barcelonins. Nosaltres tampoc vam tenir massa ocasions de gol però la seriositat i la sobrietat eren factors prou importants per a no deixar jugar al rival que acumulava 11 jornades de manera consecutiva sense perdre. Però al minut 71 van tenir l’empat en una pilota alta que va pentinar Miguélez i Álex Cacho des de dins l’àrea petita i amb el cap va fer lluir a un De Navas que faria l’aturada del partit i a boca de canó per acabar enviant la pilota a servei de canonada. Cada cop restava menys i cada vegada les ganes de triomf augmentaven per part nostre i ja en temps de descompte vam tenir la sentència a les botes de Joaquin que sol davant de Morales no el va poder superar. Al final eufòria per la victòria i pel gran treball d’ofici i desgast d’un Sabadell que va ser més efectiu que el rival tot emportant-se tres punts de gran valor.