C.E. Sabadell 0-0 F.C. Barcelona 'B'
Sabadell: De Navas, Toni Lao, Olmo (Agustín, 26'), Pablo Ruiz, Redondo (Lanza, 24'), Juanjo, Hidalgo, Puigdollers, Ramírez, Ezequiel i Baha (Florian, 64')
Barcelona B: Oier, Balliu, Armando, Sergi Gómez, Planas, Espinosa (Carmona, 69'), Riverola, Dos Santos, Deulofeu (Rodri, 74'), Kiko Femenía (Cristian Lobato, 90') i Rafinha
Gols: Cap
Estadi: Nova Creu Alta (6.800 espectadors)
Bon e intens derbi el que han protagonitzat Sabadell i Barcelona B a la Nova Creu Alta en partit corresponent a la vint-i-vuitena jornada del campionat de lliga. El partit ha tingut dues meitat clarament diferenciades: a la primera amb domini blaugrana -avui de negre- i a la segona per part arlequinada. Si bé el Sabadell ha gaudit de més i millors ocasions, la veritat és que el resultat final d'empat ha estat el més just vist els mèrits d'uns i altres. Possiblement un empat amb gols hagués estat més correcte degut a les clares opcions de les que han gaudit ambdós equips. La primera d'aquestes l'ha tingut Rafinha en les seves botes però s'ha trobat amb un inspirat De Navas, un cop més, que ha evitat el primer gol del partit. Reaccionaria bé el Sabadell amb un u contra u d'Antonio Hidalgo a passada de Toni Lao, però el cos d'Oier ha estat providencial. Baha seria el següent a provar-ho, però molt fluix no ha inquietat al porter vasc. Una de les novetats en l'equip d'Eusebio, Balliu en el lateral dret, tindria una clara ocasió però el seu xut s'estavellaria contra el lateral de la xarxa. Més tard Rafinha faria una gran jugada i el seu xut toparia amb Lao i picaria al travesser amb l'ensurt dels gairebé set mil aficionats de la Nova Creu Alta. Amb empat a zero s'arribaria al descans d'una primera meitat que deixaria les males notícies de les lesions musculars de dos homes claus com Jesús Olmo i Manu Redondo. Com dèiem abans, el segon temps seria clarament de color arlequinat i els tres punts podrien haver-se quedat a la ciutat vallesana. Primer ho provaria Hidalgo amb un xut des de la frontal de l'àrea però de nou Oier estaria encertat. El Barcelona no podia crear el seu clàssic joc de toc gràcies a la bona feina d'intensitat i agressivitat dels jugadors sabadellencs i només s'acostaven en perill a la porteria de De Navas amb jugades a pilota aturada. En una d'elles, Carmona amb molta intenció es trobaria amb la tanca i el rebot sortia a córner fregant el travesser amb el porter madrileny totalment venut. Però la més clara ocasió arribaria en el darrer minut. Passada en profunditat d'Òscar Ramírez cap a Lanza, que trencant el fora de joc, li guanya la partida a Armando i davant d'Oier la pica massa alt. Ja sense temps per més, Prieto Iglesias xiulava el final d'un derbi molt igualat i amb jugades de molta qualitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada