divendres, 30 de març de 2012

El Rival: C.D. Alcoyano


L’exentrenador del Gimnàstic Luís César Sampedro es va estrenar amb derrota a la banqueta dels alcoians al Mini Estadi davant el Barcelona B substituint a un David Porras que el va condemnar la mala ratxa de resultats. Amb un dels pressupostos més ajustats van fer una bona primera meitat de la temporada que els serviria per finalitzar la primera volta fora de les posicions de descens i amb 23 punts al seu favor. Es tracta d'un conjunt molt ferragós i realment complicat de derrotar a domicili on en un ambient com el del Collao encara fa que sigui més difícil. De fet a l'estadi alcoià és on han aconseguit els millors resultats i grans equips com el Deportivo de la Corunya, Almeria, Recreativo o Las Palmas no hi han aconseguit guanyar i en algun cas, com el dels gallecs i canaris hi van acabar caient de forma clara. Les derrotes més contundents però van ser contra equips a qui els agrada tocar la pilota i Barcelona B per 1 a 4 i Celta per 0 a 3 es van endur sense contemplacions els tres punts d'un estadi on haurem de suar de valent per treure quelcom de positiu.

El seu futbol directe i el bon joc aeri del que disposen són dues armes que dominen a la perfecció, també en jugades a pilota aturada, on futbolistes com Diego Jiménez, Cañadas, Miki o Fran Miranda saben perfectament posar la pilota on toca. També la porteria amb Maestro sota pals o la defensa amb jugadors de la qualitat i contundència de Fernando Martín, Rojas, Devesa, Pina, Morcillo o Carrión els fa gens fàcils de superar. Però a la zona més ofensiva tan Choco Lozano i Fabiani que baixen molt bé la pilota i saben aportar jugades de perill per als seus companys amb un bon joc d'esquena és on saben fer més mal. I és que d'aquestes segones jugades se n'aprofiten futbolistes ràpids i elèctrics com ara Gato i sobretot Álvaro García un estilet a la zona d'atac i segurament l'home a qui haurem d'estar més atents si volem mantenir la porteria imbatuda. Rapidíssim per banda i amb un molt bon regat fa que sigui realment complicat de marcar.

Al mercat d'hivern hi van incorporar encara més joc ofensiu amb l'arribada cedit procedent de l'Arsenal de Wellington i que la primera meitat de la temporada va jugar al Levante. A més, el dia del seu debut coincidiria també amb el seu primer gol, amb el cap, davant la seva afició i que va servir per aconseguir un valuós punt davant l'Almeria en un partit que acabaria 2 a 2. També el davanter David Torres procedent de l'Albacete i que sonaria per vestir d'arlequinat per aquelles dates firmaria pels alacantins. Per apuntalar la defensa el reforç fou el del central melillenc Aloisio que es trobava sense equip després de la seva última aventura al Badajoz.

La darrera visita que vam fer a l'estadi de El Collao data de la temporada anterior, llavors a la Segona Divisió B, en un partit que es recordarà pel bon joc i el domini que vam tenir sobre el rival i que al final serviria per vèncer 0 a 1 amb gol d'Albert Puigdollers poc abans del descans.