dilluns, 14 de febrer del 2011

El Sabadell salva un punt davant un bon rival

Isaac Cuenca va marcar un autèntic golàs.

Sabadell 1-1 Alicante

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Azparren, Robles (min. 55 Fito), Cuenca, Ciércoles, Marc, Juvenal i Eneko (min. 69 Alex).

Alicante: Alberto, Alcántara, Castán, Alex García, Dídac, Iván Forte, Serramitja (min. 73 Rubén), Urrea, Javi Salero (min. 90 Óscar Martín), Nacho Casanova i Jon Uriarte (min. 84 Manzano).

Gols: 1-0 Cuenca (min. 19), 1-1 Jon Uriarte (min. 36)

Estadi: Nova Creu Alta (2.500 espectadors)

Segon empat de forma consecutiva per un Sabadell que tot i fer un bon inici d’encontre va veure com un Alicante molt ben treballat tàcticament i molt ben plantat sobre el terreny de joc va aconseguir sumar un valuós punt a l’estadi de la Nova Creu Alta. La fortalesa defensiva dels de Vicente Borge va ser un mur gairebé infranquejable per un Sabadell que no va poder disposar de cap davanter centre, ja que Hiroshi amb la selecció i Joaquin lesionat van estar absents. Això va condicionar el joc dels nostres que tot i fer bones triangulacions en algunes fases del partit van acusar una inoperància ofensiva que acabaria sent letal i decisiva per no haver pogut sumar la victòria. Tot i això en els minuts inicials arribaria el gol dels nostres en l’únic error de la defensa alacantina on Isaac Cuenca als 19 minuts es trobaria sol davant el porter Alberto que el superaria amb un suau i molt bonica vaselina per posar-nos en avantatge. Els minuts posteriors van semblar que el domini passaria a ser dels nostres i que la sensació de possessió es traduiria en un altre gol, però ben al contrari ja que els visitants força passius fins aleshores van començar a tocar i arribar en alguna contra, tot i que força tímida, fins a l’àrea de De Navas. On perdrien definitivament la timidesa seria als 36 minuts quan una bonica jugada per banda esquerra acabaria amb una centrada de Javi Salero que Jon Uriarte amb el cap acabaria introduint dins la porteria d’un De Navas que res va poder fer. Amb l’empat el partit va decaure en futbol i ocasions i fins al descans el joc al centre del camp seria el fet més destacable. El segon temps seria força semblant als minuts finals del primer període on cap dels dos equips seria el dominador clar de la situació i fins i tot els visitants aprofitant les pèrdues de pilota dels nostres haurien pogut augmentar el marcador. I és que errades no forçades en passades clares al centre del camp ens haurien pogut costar una derrota si Nacho Casanova en dues ocasions o Forte haguessin afinat més la seva punteria, tot i que David de Navas tampoc tindria massa feina davant les oportunitats dels de Vicente Borge. Al costat contrari, la faceta ofensiva gairebé quedava anul·lada a tres quarts de camp on s’acabava regalant l’esfèrica a la defensa visitant o quan s’aconseguia centrar, el porter Alberto sempre acabava blocant el possible perill. D’aquesta manera finalitzava un partit disputat i on els nostres van desaprofitar el fet de situar-se líders del grup.