dilluns, 28 de febrer de 2011

Dolorós gol en un final inesperat

Marc Fernández, molt atent, va marcar el 2-1.

Sabadell 2-2 Gandia

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau (min. 46 Azparren), Àlex Ruiz, Toni Lao, Agustín, Ciércoles, Marc, Juvenal, Hiroshi, Cuenca (min. 86 Raúl Rodríguez) i Eneko (min. 55 Fito).

Gandia: Reguero, Romera, Pereira, San Julián (min. 77 Kiko), Jonathan, Hernández, Carrillo (min. 63 Eztieder), Rubén Sánchez (min. 71 Floro), Verdú, Álvaro i Nacho Verdés.

Gols: 1-0 Juvenal (min. 3), 1-1 San Julián (p. min. 26), 2-1 Marc (min. 42), 2-2 Nacho Verdés (min. 94)

Estadi: Nova Creu Alta (2.500 espectadors)

Alliçonats. D’aquesta manera hauria de ser llegit el partit davant un Gandia que ens acabaria empatant al minut 94, després d’un desgavell defensiu i amb el rival jugant amb un home menys. I és que si la igualada no hagués arribat, el Sabadell s’hauria situat líder per sobre d’un Badalona que va empatar també el seu partit. Davant els de Vicente Medina el nostre equip tampoc va estar massa fi i durant la primera meitat, tot i els gols, mai vam tenir el partit sota control. Encara sort que al minut 2 De Navas faria una bona aturada després d’un remat de cap de Nacho Verdés i acte seguit seria Juvenal qui amb un llançament des de fora de l`àrea faria un gran gol que ens situava per davant i que va celebrar amb ràbia. Amb tot, el control de la pilota va ser més per als visitants que tindrien el centre del camp agafat amb més efectius en aquella zona i on no vam saber trobar el nostre lloc sobre el rectangle de joc. Tampoc es crearien més oportunitats fins que el col·legiat al minut 26 assenyalaria un penal d’Agustín després d’un servei de banda que seria molt protestat pel públic arlequinat. Des dels onze metres San Julián no va perdonar. Aquest cop les bandes no van ser l’arma fructífera d’altres partits ni tampoc la màgia d’Isaac Cuenca va aparèixer entre línies, fins que de nou Juvenal i amb un espectacular llançament de falta faria volar al porter Reguero que treuria una mà immensa, però que res va poder fer en el refús que recolliria Marc i que de cap anotaria el segon de la tarda. El segon període i amb l’entrada de Fito al terreny de joc es veuria un Sabadell més còmode a la parcel·la central i amb més domini de pilota. El Gandia tampoc arribava tocant i només en alguna falta va provar de penjar pilotes a l’àrea local. Sense crear nosaltres tampoc un excessiu perill vam tenir la sentència amb un xut de Fito que la defensa acabaria desviant i amb dos remats de cap del japonès Hiroshi, que a més seria objecte d’un clar penal per part del porter Reguero i que hauria suposat la seva expulsió. Aquest cop l’àrbitre balear no va voler saber-ne res i també acabaria anul·lant un gol a Fito per fora de joc clar al minut 83. On si que va mullar-se l’àrbitre seria en l’expulsió de Sergio Floro al minut 79 i només 7 minuts després d’haver saltat al terreny de joc. Dues patades molt clares van suposar dues targetes grogues per la màxim golejador del Gandia. Semblava que el partit cada cop estava més coll amunt i també Raúl Rodríguez hauria pogut fer el tercer al minut 88 després d’una contra però que Reguero amb les cames acabaria desviant. Fins que ja en temps de descompte i després d’un cúmul d’errors greus, Kiko centraria una pilota des de la banda esquerra que amb De Navas fora de lloc deixaria a plaer el gol a Nacho Verdés que amb el cap anotaria l’empat. Cop dur per l’afició i l’equip que ja es veien al lloc més alt de la taula però que haurà de servir d’alliçonament de cara al futur.