Tres punts que segellen les eliminatòries d'ascens

Castelló 0-2 Sabadell

Castelló: Rangel, Cerveró, Toño, Pol, Joan Castillo, David Lázaro, Gomis (min. 46 Julián), Héctor Simón, Luismi Loro (min. 41 Pau Franch), Áaron (min. 81 Vicente Pascual) i Dennis.

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Azparren, Agustín, Ciércoles, Raúl Rodríguez, Manga (min. 52 Fito), Hiroshi (min. 69 Joaquin), Juvenal (min. 74 Robles) i Eneko.

Gols: 0-1 Juvenal (min. 31), 0-2 Robles (min. 91)

Estadi: Castalia (1.300 espectadors)

Arribava el Sabadell a l’estadi de Castalia conscient que d’emportar-se el botí també s’assegurava de manera matemàtica tan la presència a la propera edició de la Copa del Rei com també el fet de poder lluitar a les eliminatòries d’ascens per pujar a la Segona Divisió A. A més, amb la resta de resultats i a falta de nou punts per finalitzar la lliga regular el nostre equip només podria finalitzar la lliga en els dos primers llocs de la taula classificatòria. A Castelló on els locals van acomiadar les ja remotes possibilitats d’acabar entre els quatre primers, van trobar-se amb un Sabadell seriós en la zona defensiva i que tot i no fer un gran partit sempre va tenir controlat al rival que està immers en una situació caòtica, institucionalment parlant. El primer temps però va ser de domini dels nostres amb un centre del camp que creava joc i amb algunes escomeses per banda que mai arribarien a bon port. A més hi hauria un més que possible penal a l’àrea local per mans d’un defensa a centrada de Raul Rodríguez. Poc a poc ens anàvem apropant més a la porteria de Rangel i fruit d’això seria el gol saballut després d’una centrada per banda esquerra de Manga i que Juvenal de primeres faria esclatar als gairebé cent seguidors arlequinats desplaçats fins a la Plana. Gran gol del centrecampista sabadellenc que va xutar amb tot una pilota mil·limètricament penjada per un Alberto Manga que també faria un molt bon partit. A tot això els de Casuco no van apropar-se amb perill en tot el primer temps i només un xut de Luismi Loro, que s’hauria de retirar poc després lesionat, i que De Navas va desviar a còrner seria el pobre guió ofensiu castellonenc. El segon temps fou diferent i un Castelló més seriós seria qui duria el pes del partit amb un Sabadell però ben tancat al darrera i que intentava sortir a la contra amb perill. De totes maneres el perill a la porteria de De Navas va ser escàs i el domini territorial dels locals no s’acabaria traduint en veritables ocasions de gol. Eneko i Raúl Rodríguez ho van intentar per les bandes però en aquest segon període la defensa blanc-i-negre estaria molt atenta a les sortides llargues. S’havia perdut las possessió però el bon treball de la zona medul·lar i de tota la reraguarda serien claus per deixar la porteria a zero tot i que ja en els instants finals una badada en defensa faria que Dennis estigués a prop d’engaltar un xut des de dins l’àrea saballuda però Chapi rapidíssim acabaria per desfer el perill. La segona gran alegria del partit tardaria, però la sentència va arribar en una contra conduïda per Eneko que donaria el gol fet a Robles que sol davant Rangel el superaria tot desfermant l’eufòria entre els seguidors i tota la banqueta que celebrava el primer objectiu de la temporada i que no era un altre que la classificació per les eliminatòries d’ascens.