dissabte, 2 d’abril del 2011

El Rival: Atlético Baleares

L'onze titular balear en el partit de la primera volta

Els balears, amb massa irregularitat durant la temporada, han estat lluitant per les posicions baixes de la taula en una primera volta que van finalitzar amb només 19 punts i en posició de promoció de permanència. Amb tot i amb l’arribada del mercat d’hivern, els mallorquins es van reforçar de manera ostensible començant per la porteria amb els porters Nico Bonis, francès, que es trobava sense equip però amb experiència a la divisió de bronze, concretament al Ceuta i amb l’argentí Garavano que va arribar del Cerro Reyes i habitualment porter titular, molt corpulent i que va molt bé per alt. Van substituir a Dani Roiz que marxaria per motius personals i a Fernando lesionat.

També al davant van reforçar-se amb els fitxatges dels brasilers procedents del Montuiri, de la tercera divisió, William i Michel que s’han convertit en uns dels futbolistes més perillosos i a tenir en compte gràcies a la seva mobilitat, així com també el nigerià Peter i un altre dels fitxatges, el congolès Ruddy que va arribar del Dijon. Però el davanter de referència continua sent Matar Diop, Martins, qui més corpulent que la resta sap jugar molt bé d’esquena a porteria i aprofita molt bé les errades del rival. Bo tècnicament és el màxim artiller dels de la via cintura. I per finalitzar amb la reestructuració hivernal van firmar a dos centrecampistes, el francès Laurent i el brasiler Thiago amb qui l’entrenador també hi té molta confiança i han disputat molts minuts fins al moment. Tots els reforços dels balears són jugadors molt joves, encara amb falta d’experiència, però amb qui l’entitat illenca vol treure’n un rèdit econòmic en un futur no massa llunyà. D’altres jugadors destacats que ja porten més temps a l’entitat i que també juguen molts minuts, són Ibok i Lawal que donen molta consistència a la parcel·la menys ofensiva.

Però tot i la seva trajectòria a la lliga, els homes de Gustavo Siviero no són gens fàcils de batre i fruit d’això són els resultats ajustats que gairebé sempre aconsegueixen lluny del seu estadi. I és que en aquesta segona volta, a més de guanyar a casa amb solvència al Badalona i empatar davant l’Alicante i jugant més de 70 minuts amb un home menys, van puntuar a camps com els del Lleida, Dènia o Alzira on van ser capaços d’igualar un 2 a 0 desfavorable. No es rendeixen fins al minut 90 i molt a prop s’hauran de vigilar les contres i el talent dels davanters que tot i que en molts moments semblen molt anàrquics, poden foradar qualsevol defensa si tenen el dia bo.

Aquesta mateixa temporada ja ens hi hem enfrontat en partit de Copa Federació i després d’empatar a un gol a les illes i fer-ho a zero a la Nova Creu Alta vam accedir a la següent ronda. La darrera visita però que van fer-nos els illencs en partit de lliga data de la temporada 2008/09, on el partit també va acabar en taules i on el badienc, actualment al Cádiz, Áarón Bueno, avançaria els balears i Juvenal acabaria fent l’empat definitiu.