Marc va disposar d'aquesta clara ocasió abans de lesionar-se.
Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Robles (min. 56 Fito), Marc (min. 23 Cuenca), Ciércoles, Hiroshi, Juvenal i Eneko (min. 67 Joaquin).
Ontinyent: Reguero, Blanco (min. 86 Alegre), César, Arturo, Gonzalo, Feli, Javi Vicente, Navarro, Óscar, Kikin (min. 68 Javi Rubio) i Quintero (min. 78 Fuentes).
Gols: 1-0 Fito (min. 91)
Estadi: Nova Creu Alta (5.000 espectadors)
No va ser la millor tarda per un Sabadell a qui va costar-li molt crear ocasions de gol contra un Ontinyent que va fer un gran partit i va ser capaç de tenir bones oportunitats com per haver tret quelcom de positiu del seu viatge fins a la Nova Creu Alta. Però aquest cop va sortir cara ja en el temps d’afegit i després d’un bosc de cames i de rebots per arribar la pilota a les botes d’un Fito que amb un toc suau per sobre del porter Reguero allotjaria l’esfèrica al fons de la xarxa tot desfermant l’eufòria a les grades d’un estadi sabadellenc que altre cop va presentar un gran aspecte. La victòria va ser celebrada sobretot perque va ser també molt patida i és que els valencians haurien pogut puntuar perfectament si haguessin estat més fins de cara a porteria. La primera gran oportunitat seria per a nosaltres al minut 8 després d’una bonica combinació entre Hiroshi i Marc que aquest últim xutaria fora llepant el pal de Reguero. Al minut 25 tindrien la primera els visitants després d’una pèrdua en defensa i que Óscar sol davant De Navas creuaria massa el seu xut. Acte seguit seria per Cuenca que tornava a jugar després de superar la seva lesió però que malauradament entraria per Marc que amb un trencament fibril·lar abandonaria el terreny de joc. El domini era de l’Ontinyent amb un Feli que controlava amb escreix la zona de creació i feia circular la pilota amb criteri fins que als 28 minuts novament va sobrevolar el primer dels visitants després d’un servei de còrner on el refús el trauria Ciércoles sota pals. El descans va venir bé per als nostres que al segon temps van passar de dominats a dominadors per crear més joc. Tot i això serien els de Toni Aparicio qui començaren amb força i una cavalcada de Quintero per banda va estar molt a prop de convertir-se en una jugada de perill si no hagués estat per un rapidíssim Fito que va allunyar la pilota a servei de cantonada. L’ambient a les grades era de nervis i també d’incertesa ja que els minuts passaven i les ocasions no eren del tot clares. Xuts perillosos, tot i que llunyans, de Juvenal i també de Fito però poques oportunitats davant una defensa valenciana que era tot un mur infranquejable. L’entrada de Joaquin va donar més presència a la zona atacant i seva seria la penúltima gran oportunitat però el seu xut sortiria fregant el pal de Reguero davant la desesperació de l’afició saballuda. Fins que ja en el temps d’afegit l’última empenta acabaria resultant el premi d’un gol vital per part d’un Fito que va aprofitar els refusos per deixar els tres punts a casa i fer esclatar d’eufòria a tota la parròquia arlequinada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada