En els 108 anys d'història del Centre d'Esports Sabadell i des de que el club competeix en categories estatals, és a dir des de la temporada 1930-1931, els arlequinats han aconseguit set títols de campions en diferents categories del futbol espanyol. Dos campionats a Segona A en els anys 40, un a Segona B al 1984 i 4 títols a Tercera Divisió en diferents èpoques. L'equip de Lluís Carreras té l'oportunitat aquest diumenge de sumar la vuitena lliga de la història i segona a la divisió de bronze de futbol espanyol després de la tarda de Binèfar. És per això que avui repassarem les set lligues anteriors.
1993-1994 (Tercera Divisió)
Després del doble descens de categoria, de Segona A a Tercera Divisió, un equip plagat de jugadors joves que havien aconseguit l'ascens amb el filial a Tercera van aconseguir el darrer títol de lliga fins a dia d'avui. Els Jordi, Titi, Manolo García, Piti, Manel o Garzón entrenats per Antonio Jaurrieta, al igual que deu anys abans, van ser els protagonistes. Una segona part de campionat memorable, amb només una derrota a la segona volta (i a l'última jornada amb el títol aconseguit) va fer possible la remuntada després d'un inici de campionat no gaire bo. El 21è partit consecutiu sense perdre va fer possible el campionat després de guanyar al Balaguer (1-0) amb gol de Garzón. L'equip acabaria rematant una gran temporada amb l'ascens en el PlayOff contra Crevillente, Caravaca i Atlètic Balears.
1983-1984 (Segona Divisió B)
És l'únic títol fins a dia d'avui a Segona Divisió B. Jaurrieta va ser l'entrenador d'un equip que comptava amb jugadors de la talla de Joan Capó, Tanco, Golobart, Manolo, Lino, Marañón o un jove 'Motoret' Sala. Al igual que al 1994, un gran final de Lliga va permetre els arlequinats arribar a la darrera jornada del campionat depenent de si mateix. El partit clau va ser la penúltima jornada davant el Logroñés, rival directe pel títol, i que va finalitzar amb empat a zero a la Nova Creu Alta. Un punt que va servir per viatjar a Binèfar sabent que una victòria era suficient. I es va aconseguir! En un gran partit del Sabadell, els de Jaurrieta van guanyar per 3-4 amb doblet de Manolo, Tanco i Marañón. La massiva afició desplaçada a Aragó va viure una tarda històrica.
1976-1977 (Tercera Divisió)
De nou a Tercera, el Sabadell va aconseguir un nou títol. Era el tercer que s'aconseguia a la categoria i els arlequinats van haver de patir fins la darrera jornada. Al penúltim partit, el punt aconseguit pels sabadellencs a Vinarós va ser clau per la consecució del títol. El Mallorca arribava a l'últim partit com a líder, empatats a 46 punts amb el Sabadell, però amb millor goal average. Per darrera, l'Eldense amb 45 esperava la seva oportunitat. Els balears, amb tot a favor, van caure a Tarragona contra el Nàstic i el Sabadell ho va aprofitar guanyant, per la mínima i amb gol del sabadellenc Fernando Muñoz, a l'Olímpico de Xátiva. Alguns dels herois de l'ascens van ser Capó, Iriarte, Silvi, Albiol, Muñoz o Garzón, que es va lesionar en el darrer partit abans del descans.
1963-1964 (Tercera Divisió)
Sense haver d'esperar a la darrera jornada com al 1977, el Sabadell llavors entrenat per Juan Ramón Santiago es va proclamar campió de Lliga a falta de dues jornades pel final. Una clara victòria per 3-0 contra el Sants va ser suficient per poder cantar l'aliron. Noya, en dues ocasions, i Sabino van ser els golejadors d'aquell històric dia. L'anècdota d'aquell partit va ser que Pedro Vicente, més conegut com Periquín, va patir un cop en una cella i va estar durant 17 minuts fora del terreny de joc. Aleshores no es podien fer substitucions. Com a segon classificat va quedar el Lleida, seguit de Gimnàstic i Terrassa. El porter Quincoces, Sertucha, Iraola, Periquín, Sabino o Noya van ser un dels protagonistes de l'equip campió que va acabar la Lliga amb 92 gols a favor, la xifra més alta de la història del club.
1945-1946 (Segona Divisió)
El segon títol de Segona Divisió en tres anys es va haver de suar fins l'últim partit del campionat. Tot i això, el Sabadell va arribar als darrers noranta minuts de Lliga com a líder de Segona amb un punt per sobre del segon classificat, el Deportivo de la Coruña (33 pels sabadellencs i 32 pels gallecs). En l'últim duel, el Sabadell visitava Palma per jugar contra el Mallorca, setè classificat, i el Coruña jugava a casa i contra el Salamanca, penúltim. La missió no era fàcil, però una clara victòria arlequinada per 0-2 a Es Fortís ho va fer possible. Així doncs, Sabadell i Coruña, primer i segon, van pujar a Primera i el Gimnàstic, tercer, jugaria la promoció contra l'Espanyol. Alguns del components de la plantilla eren el porter Pujol, Telechea, Santacatalina, Vázquez o Pallàs, alguns d'ells ja havien aconseguit l'ascens a Primera tres anys abans.
1942-1943 (Segona Divisió)
El segon títol de Lliga de la història del Centre d'Esports Sabadell va comportar el primer ascens a Primera Divisió. Corria l'any 1943 quant l'equip entrenat per Joan Armet, més conegut com 'Kinké' i amb jugadors com Pujol, Cardús, Bardina, Gual o Pallàs. En una fase final amb sis equips, entre ells la Real Sociedad, l'Sporting Gijón o el Valladolid, el Sabadell encarava les dues darreres jornades amb tres punts d'avantatge (la victòria valia dos punts) sobre el segon, la Real Sociedad. A la penúltima jornada, els arlequinats perdien a Atocha per 2-0 i la zona alta s'apretava molt a només un partit per la finalització del campionat. El Sabadell depenia de si mateix i no va fallar en partit a la Creu Alta contra l'Sporting Gijón. Un clar 5-2 amb hat-tric de Patro i gols de Navarro i Gual va certificar el primer ascens del club arlequinat a la màxima categoria del futbol espanyol.
1931-1932 (Tercera Divisió)
A la segona temporada de competir en competicions estatals, el Sabadell ja va aconseguir el campionat de Lliga a Tercera Divisió. En la penúltima jornada, els arlequinats van vèncer per un clar 4-0 al Júpiter amb gols de Bertrán, en dues ocasions, Calvet i Garreta i es van proclamar campions matemàtics. L'últim partit contra l'Ibèria ja no era decisiu i el Sabadell va caure per 1-0. Aleshores, la Tercera Divisió estava dividida en quatre grups per proximitat geogràfica. Com a campió de grup, els arlequinats van passar a una fase final. A la primera eliminatòria, l'Osasuna va deixar K.O. els sabadellencs i el campionat no va poder ser acompanyat de l'ascens a Segona.
1993-1994 (Tercera Divisió)
Després del doble descens de categoria, de Segona A a Tercera Divisió, un equip plagat de jugadors joves que havien aconseguit l'ascens amb el filial a Tercera van aconseguir el darrer títol de lliga fins a dia d'avui. Els Jordi, Titi, Manolo García, Piti, Manel o Garzón entrenats per Antonio Jaurrieta, al igual que deu anys abans, van ser els protagonistes. Una segona part de campionat memorable, amb només una derrota a la segona volta (i a l'última jornada amb el títol aconseguit) va fer possible la remuntada després d'un inici de campionat no gaire bo. El 21è partit consecutiu sense perdre va fer possible el campionat després de guanyar al Balaguer (1-0) amb gol de Garzón. L'equip acabaria rematant una gran temporada amb l'ascens en el PlayOff contra Crevillente, Caravaca i Atlètic Balears.
1983-1984 (Segona Divisió B)
És l'únic títol fins a dia d'avui a Segona Divisió B. Jaurrieta va ser l'entrenador d'un equip que comptava amb jugadors de la talla de Joan Capó, Tanco, Golobart, Manolo, Lino, Marañón o un jove 'Motoret' Sala. Al igual que al 1994, un gran final de Lliga va permetre els arlequinats arribar a la darrera jornada del campionat depenent de si mateix. El partit clau va ser la penúltima jornada davant el Logroñés, rival directe pel títol, i que va finalitzar amb empat a zero a la Nova Creu Alta. Un punt que va servir per viatjar a Binèfar sabent que una victòria era suficient. I es va aconseguir! En un gran partit del Sabadell, els de Jaurrieta van guanyar per 3-4 amb doblet de Manolo, Tanco i Marañón. La massiva afició desplaçada a Aragó va viure una tarda històrica.
1976-1977 (Tercera Divisió)
De nou a Tercera, el Sabadell va aconseguir un nou títol. Era el tercer que s'aconseguia a la categoria i els arlequinats van haver de patir fins la darrera jornada. Al penúltim partit, el punt aconseguit pels sabadellencs a Vinarós va ser clau per la consecució del títol. El Mallorca arribava a l'últim partit com a líder, empatats a 46 punts amb el Sabadell, però amb millor goal average. Per darrera, l'Eldense amb 45 esperava la seva oportunitat. Els balears, amb tot a favor, van caure a Tarragona contra el Nàstic i el Sabadell ho va aprofitar guanyant, per la mínima i amb gol del sabadellenc Fernando Muñoz, a l'Olímpico de Xátiva. Alguns dels herois de l'ascens van ser Capó, Iriarte, Silvi, Albiol, Muñoz o Garzón, que es va lesionar en el darrer partit abans del descans.
1963-1964 (Tercera Divisió)
Sense haver d'esperar a la darrera jornada com al 1977, el Sabadell llavors entrenat per Juan Ramón Santiago es va proclamar campió de Lliga a falta de dues jornades pel final. Una clara victòria per 3-0 contra el Sants va ser suficient per poder cantar l'aliron. Noya, en dues ocasions, i Sabino van ser els golejadors d'aquell històric dia. L'anècdota d'aquell partit va ser que Pedro Vicente, més conegut com Periquín, va patir un cop en una cella i va estar durant 17 minuts fora del terreny de joc. Aleshores no es podien fer substitucions. Com a segon classificat va quedar el Lleida, seguit de Gimnàstic i Terrassa. El porter Quincoces, Sertucha, Iraola, Periquín, Sabino o Noya van ser un dels protagonistes de l'equip campió que va acabar la Lliga amb 92 gols a favor, la xifra més alta de la història del club.
1945-1946 (Segona Divisió)
El segon títol de Segona Divisió en tres anys es va haver de suar fins l'últim partit del campionat. Tot i això, el Sabadell va arribar als darrers noranta minuts de Lliga com a líder de Segona amb un punt per sobre del segon classificat, el Deportivo de la Coruña (33 pels sabadellencs i 32 pels gallecs). En l'últim duel, el Sabadell visitava Palma per jugar contra el Mallorca, setè classificat, i el Coruña jugava a casa i contra el Salamanca, penúltim. La missió no era fàcil, però una clara victòria arlequinada per 0-2 a Es Fortís ho va fer possible. Així doncs, Sabadell i Coruña, primer i segon, van pujar a Primera i el Gimnàstic, tercer, jugaria la promoció contra l'Espanyol. Alguns del components de la plantilla eren el porter Pujol, Telechea, Santacatalina, Vázquez o Pallàs, alguns d'ells ja havien aconseguit l'ascens a Primera tres anys abans.
1942-1943 (Segona Divisió)
El segon títol de Lliga de la història del Centre d'Esports Sabadell va comportar el primer ascens a Primera Divisió. Corria l'any 1943 quant l'equip entrenat per Joan Armet, més conegut com 'Kinké' i amb jugadors com Pujol, Cardús, Bardina, Gual o Pallàs. En una fase final amb sis equips, entre ells la Real Sociedad, l'Sporting Gijón o el Valladolid, el Sabadell encarava les dues darreres jornades amb tres punts d'avantatge (la victòria valia dos punts) sobre el segon, la Real Sociedad. A la penúltima jornada, els arlequinats perdien a Atocha per 2-0 i la zona alta s'apretava molt a només un partit per la finalització del campionat. El Sabadell depenia de si mateix i no va fallar en partit a la Creu Alta contra l'Sporting Gijón. Un clar 5-2 amb hat-tric de Patro i gols de Navarro i Gual va certificar el primer ascens del club arlequinat a la màxima categoria del futbol espanyol.
1931-1932 (Tercera Divisió)
A la segona temporada de competir en competicions estatals, el Sabadell ja va aconseguir el campionat de Lliga a Tercera Divisió. En la penúltima jornada, els arlequinats van vèncer per un clar 4-0 al Júpiter amb gols de Bertrán, en dues ocasions, Calvet i Garreta i es van proclamar campions matemàtics. L'últim partit contra l'Ibèria ja no era decisiu i el Sabadell va caure per 1-0. Aleshores, la Tercera Divisió estava dividida en quatre grups per proximitat geogràfica. Com a campió de grup, els arlequinats van passar a una fase final. A la primera eliminatòria, l'Osasuna va deixar K.O. els sabadellencs i el campionat no va poder ser acompanyat de l'ascens a Segona.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada