dissabte, 26 de febrer del 2011

El Rival: C.F. Gandia

Bona temporada la del Gandia en el seu retorn a Segona Divisió B


Molta regularitat està aconseguint enguany el Gandia de Vicente Medina i que els ha convertit en una de les revelacions del grup III. La seva bona estadística defensiva i la seriositat que estan plantejant en tots els encontres fan que els de la Safor siguin un equip molt difícil de batre empenyats per un gran treball i sacrifici de totes les seves línies dins el rectangle de joc. Sabedors que sense jugadors molt determinants, l’entrega fa que sobretot a casa seva siguin gairebé invencibles i tot i que a fora els ha costat més sumar punts, n’han aconseguit en camps veritablement complicats, com ara els del Teruel, Gramenet o el Benidorm.

A la porteria hi acostuma a jugar Reguero que va molt bé per alt i és un dels puntals de l’equip valencià. Defensivament hi mana l’ex del Terrassa San Julián que amb Romera, Garrido, Jonathan o Pereira es reparteixen els minuts d’una parcel·la realment contundent i de molts centímetres. També caldrà anar molt en compte amb ells quan s’incorporin en les jugades d’estratègia, tan en serveis de cantonada com en faltes laterals, ja que porten molt de perill en els seus remats. Al centre del camp també hi actuen amb força on Álvaro i Cristian són els homes que es mostren més decisius de cara a porteria contrària. Cal destacar que el Gandia és un equip que basa el seu joc ofensiu, bàsicament, en el joc directe i buscant sempre les errades dels contraris, així com l’esquena de les defenses rivals, on jugadors molt ràpids i habilidosos com Etzieder o Rubén Sánchez són molt perillosos. Però al davant també Nacho Verdés i sobretot Sergio Floro, un dels màxims golejadors de l’equip i que disposa un molt bon llançament llunyà, també poden ser un malson per al defenses contraris.

La darrera visita que va fer el Gandia a l’estadi de la Nova Creu Alta, data de la penúltima jornada de l’exitosa temporada 2000/01 on llavors en un camp amb més d’10.000 espectadors a les grades, s’acabaria guanyant per 1 a 0 amb un gol de cap de Sala al minut 79 a centrada del veterà Lakabeg, en un duel on curiosament acabaria expulsat el davanter centre Orife, llavors jugador dels valencians i més tard jugador arlequinat.