Partit molt esperat per tota l'afició arlequinada i és que en el record està la decisiva eliminatòria viscuda fa tres temporades que significaria l'ascens del nostre Sabadell a la divisió de plata 18 anys després. De fet, aqueell partit va acabar sense gols deixant-ho tot obert per la tornada que finalitzaria amb el sabut empat a un que tanta glòria i emoció ens va donar.
Aquest cop serà diferent i l'Eibar, després d'aconseguir la campanya anterior el segon lloc al seu grup, va tenir que superar tres eliminatòries per poder ascendir. La primera i més complicada davant l'Alcoyano a qui deixar en el camí al darrer minut amb un gran gol de Diego Jiménez, precisament ex jugador dels valencians. Posteriorment, es desfarien del Real Oviedo i ja en la darrera d'un L'Hospitalet que no va poder culminar un gran any. L'equip entrenat per Gaizka Garitano torna a la Segona Divisió A cinc anys després disposat a quedar-s'hi per molt de temps. Els bascos es distingeixen com un conjunt rocós, disciplinat i molt ben treballat defensivamente, per això els seus primers reforços varen anar encaminats en aquesta línia amb l'arribada de futbolistes com Albentosa del Cádiz, Lillo que ho feia de l'Alcoyano o Kijera del Real Unión.
La darrera visita que va fer-nos els bascos en partit de lliga fou en un duel soporífer i sense gols la temporada 1992/93 al tram final d'una Segona Divisió A que acabaríem abandonant com a cuers. Una posició totalment oposada a la del filial, ja que en aquell darrer cap de setmana de maig del 1993 significava també l'ascens a la Tercera Divisió del Sabadell B després de vèncer per 1 a 3 al Cerdanyol de Mataró amb dos gols de Manel i un de Garzón.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada