dissabte, 31 de març de 2012

Dura derrota a tres minuts del final

Alcoyano 2-1 Sabadell

Alcoyano: Dorronsoro, Pina, Carrión, Morcillo, Aloisio, Miki (min. 57 César Remón), Fran Miranda, Gato (min. 74 Cañadas), Wellington, Álvaro i David Torres (min. 77 Paco Esteban).

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, David Bermudo, Ciércoles, Agustín, Héctor Simón (min. 88 Adrián Luna), Áaron Bueno (min. 67 Ezequiel), Puigdollers, Florian, Juvenal (min. 57 Antonio Hidalgo) i Lanzarote.

Gols: 1-0 David Torres (min. 18), 1-1 Juvenal (p. min. 46), 2-1 Álvaro (min. 87)

Estadi: El Collao (4.000 espectadors)

Injusta i cruel derrota al Collao en un partit que com a mínim hagués hagut d'acabar en empat però seria a tres minuts del final i en una jugada desgraciada quan arribaria el gol d'Álvaro Garcia que faria decantar la balança. Perillosa també la manca de gol que seria clau per condemnar-nos a la derrota i fa que el nostre Sabadell només hagi pogut guanyar un dels darrers set partits, curiosament davant el líder de la categoria, el Deportivo de la Corunya. Al Collao es va viure un inici sense un dominador clar tot i que serien els locals qui tindrien més possessió i a més en la seva primera arribada a la porteria de De Navas arribaria el gol de David Torres després d'una molt bona jugada de Wellington que seria molt celebrat a les grades de l'estadi alacantí. A partir de llavors serien els nostres qui agafarien les regnes de l'encontre i tindríem suficients oportunitats com per haver igualat abans del descans. Lanzarote tindria la seva en un xut de falta que picaria contra la barrera i també Puigdollers amb un tir llunyà va estar a prop del gol. Just abans de la mitja part a la sortida d'un còrner seria Héctor Simón des de la frontal que xutaria massa alt. El segon període seria similar al darrer tram del primer amb un Sabadell dominador i buscant sempre la porteria d'un Dorronsoro que acabaria sent el millor jugador dels locals. Els 46 minuts serien també claus per a veure com l'assistent senyalaria un penal sobre Florian que seria agafat clarament dins l'àrea pel central Aloisio. Juvenal des dels onze metres anotaria el gol de l'empat. Continuaríem apretant i molt poc perill creava l'Acoyano que gairebé s'aferrava a les individualitats del davanter Wellington. Poc després de la igualada tindria la seva Lanzarote amb un xut de rosca que marxaria fora i acte seguit un bonica jugada de Florian acabaria amb una passada dins l'àrea a Antonio Hidalgo que amb tot a favor no va poder superar al porter local que faria una brillant aturada. Una ocasió d'or que malbaratada posaria a l'Alcoyano altre cop dins el partit. Wellington xutava fora i De Navas hauria d'intervenir en una rematada de Morcillo després d'un servei de cantonada. A falta de quinze minuts per acabar Florian des del centre del camp va provar fortuna en busca d'un gol que se seguia resistint com en un altre xut de Lanzarote que faria lluir de nou a Dorronsoro. Els minuts passaven i el marcador continuava inamovible fins que ja en els instants finals i quan millor estàvem sobre el terreny de joc arribaria una jugada d'Álvaro García que després de xutar contra el pal no perdonaria a la segona per anotar el gol de la victòria pels seus. Gerra gelada per als nostres que veien com s'escapava un partit de manera injusta acumulant ja sis mesos sense guanyar fora de casa.