diumenge, 18 de setembre de 2011

A prop de puntuar en un estadi que acaba demanant l’hora

Aarón Bueno va estar a punt de marcar només començar el partit

Deportivo 2-1 Sabadell

Deportivo: Aranzubía, Laure, Aythami, Colotto, Ayoze, Jesús Vázquez, Guardado (min. 75 Morel), Bergantiños, Lassad (min. 81 Bodipo), Valerón (min. 87 Domínguez) i Salomao.

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Redondo, Toni Lao, Olmo, Juvenal (min. 80 Joaquín), Áaron Bueno (min. 58 Eneko), Héctor Simón, Florian (min. 66 Baha), Arteaga i Lanzarote.

Gols: 1-0 Valerón (min. 41), 2-0 Guardado (min. 45), 2-1 Baha (min. 75)

Estadi: Riazor (25.000 espectadors)

Bon partit i gran imatge la que va donar el nostre equip en la seva visita a un dels estadis més majestuosos i que més aficionats s’hi congreguen per a veure als seus. Els gallecs es van veure contra les cordes en molts moments del partit i de fet en els primers deu minuts Florian hauria pogut inaugurar el marcador en dues ocasions que lamentablement acabarien picant contra el travesser. A poc de començar, el francès remataria de primeres amb el cap una centrada que entre Aranzubía i la fusta s’encarregarien de desfer el perill. Poc després provaria fortuna amb un xut des de fora l’àrea i que acabaria corrent la mateixa sort. Amb la por al cos, els locals veien que aquest Sabadell no venia poruc ni a tancar-se al darrera i si que ho feia per jugar i tocar amb criteri. El tempo del partit era molt igualat on cap dels dos equips sobresortia tot i que el Sabadell tenia al seu oponent sempre molt ben controlat. Però en quatre minuts fatídics, tot just abans d’arribar a la mitja part, el partit agafaria un altre color. Al minut 41 una passada en profunditat deixava sol davant De Navas a Valerón que no perdonaria el primer gol de la tarda. El cop va ser dur, més encara per un equip que no mereixia anar al descans per sota el marcador, i lluny de recuperar-se, la patacada encara seria més forta. Guardado al segon pal remataria al fons de la xarxa una centrada per banda dreta on altre cop David de Navas, res hi va poder fer. Al segon període es va veure novament a un Sabadell valent tot i anar dos gols per sota al marcador mantenint la mateixa filosofia. Ayoze ho intentava amb xuts llunyans, però seria el Sabadell qui feia més sensació de perill sobretot entrant per les bandes. Lluís Carreras posaria tot el seu armament ofensiu sobre el rectangle de joc i a 15 minuts del final una bona contra finalitzada per Baha, que s’estrenava com a golejador arlequinat, hi posaria molta emoció. Als locals els entraria la por a encaixar una igualada que hauria estat el resultat més just. De fet, l’empat va estar molt a prop d’arribar, primer en les botes del mateix Baha que faria lluir al porter local, i també Lanzarote que va tenir el gol a tocar. Al final no va poder ser, però les sensacions que va deixar aquest Sabadell en un dels camps més complicats de la lliga i davant el rival més potent, serien extraordinàries.