L'exarlequinat Gaizka Saizar és un dels referent en l'atac gironí El Girona de Raúl Agné va marcar-se un objectiu important per aquesta temporada i el fet de voler finalitzar a la part alta de la taula a final de lliga va deixar de ser un somni per convertir-se en el principal anhel dels gironins. Molta ambició per als de Montilivi que va fer una petita revolució dins l’equip per a poder aspirar a les cotes més altes. Amb un bon pressupost, la venda de jugadors com Despotovic al Red Diamonds i la d’Hiroshi al Sevilla, va aportar a les arques del club gairebé 1 milió d’euros que perfectament els va anar per quadrar números.
A més d’aquestes dues baixes, van marxar també homes que la temporada passada van acumular molts minuts com els defenses Dani Bautista i Serra que van firmar per l’Almeria i Olot respectivament o el centrecampista Ángel que ho feia pel Blackpool. Dolorosa va ser la marxa de Roberto Peragón al Gimnàstic de Tarrragona, després de no haver arribat a un acord amb els dirigents blanc-i-vernells, així com la de Chechu que firmaria pel Tenerife després que els canaris abonessin els 40.000 euros de la seva clàusula de rescissió els darrers dies de mercat. De fet, molts canvis es van donar a la zona d’atac, on Kiko Ratón, Keko i Víctor Curto també van fer les maletes en busca de més oportunitats. D’aquesta manera el canvi de cartes havia de ser evident i van arribar a Girona l’ex-arlequinat Gaizka Saizar procedent de la Ponferradina, Benja del filial del Barcelona, l’elèctric Dani Nieto que ho feia del de l’Espanyol i també Ion Vélez que venia com un dels referents atacants. Però el de Tafalla, en un partit al camp del Xerez, va lesionar-se de gravetat després d’una topada contra el porter Doblas i es perdrà el que resta de temporada. La cirereta del pastís però, Ferran Corominas, va fer-se de pregar i no arribaria fins a l’últim dia del mercat estival; un gironí que després del seu pas per l’Espanyol i Osasuna aterrava a Montilivi per donar un salt de qualitat a la plantilla.
Però el canvis no només van arribar a la davantera, sinó que també es van produir a la reraguarda. Amb la continuïtat de Santamaria sota pals, els centrals Richy i Rigo van firmar procedents del Córdoba i Huesca respectivament i es juguen un lloc amb Dani Tortolero. Als laterals Jose i Migue també lluiten amb un dels altre reforços que va arribar procedent de l’Espanyol, l’esquerrà David Garcia. Al centre del camp Marcos Tébar i Dorca són els homes amb més talent per donar joc a la resta d’equip i vital seria tapar la seva sortida de pilota. Mentre que als extrems també tenen futbolistes importants com el veterà Moha o Juanlu Hens, jugador de camp que més minuts acumula de la plantilla i tot un comodí pel tècnic gironí. La màgia però la posa una temporada més Jandro que és qui a la mitjapunta fa de referent i canalitzador per a tot el joc atacant. A més, els seus llançaments de falta són tot un perill per als porters contraris.
La darrera visita que vam fer a la Ciutat Immortal data de la temporada 2007/08 a la Segona B en un duel que es presumia desigualat ja que visitàvem el líder inqüestionable, però en només vint minuts marcarien Fran Arévalo i Ollés per donar-nos la victòria final per 0 a 2.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada