Amb unes últimes temporades vorejant el descens, finalitzant els cursos en la divuitena posició, i amb el mal inici de la present campanya, les alarmes van saltar al Nàstic quan l’equip va acumular els primers dos mesos sense sumar cap triomf. A més, la imatge tampoc va ser la millor per un equip que tenia com a clar objectiu no passar cap angúnia en la categoria. Els nervis van aparèixer dins el consell d’administració i la conseqüència ha estat el cessament de Joan Carles Oliva que seria el salvador de l’equip l’any anterior, per fitxar a Jorge D'Alessandro com a revulsiu.
Però una de les claus del mal inici per las tarragonins, van ser les continues lesions que des de la pretemporada van destrossar els plans dels tècnics vermells. Homes importants com els centrecampistes Longás i Tuni o els atacants Álvaro Rey i Morán van ser claus alhora de no iniciar la lliga amb bon peu. A tot això, el pobre rendiment atacant de jugadors cridats a liderar la parcel·la ofensiva com Borja Viguera o Roberto Peragón tampoc van ajudar a que la situació millorés. La defensa que va reforçar-se al final del mercat d’hivern amb l’experimentat Arzu tampoc va començar al seu millor moment i en les primeres jornades es van veure superats de manera clara rebent molts gols en contra. També la marxa d’homes molt importants durant el mercat d’estiu va acabar debilitant als tarragonins que van veure com Sergio Díaz i Felipe Sanchón firmaven per l’Hércules, aquest últim després de jugar cedit la campanya passada, o Bergantiños que també tornava al seu club d’origen, el Deportivo de la Coruña. Però el Gimnàstic de Tarragona és un equip que disposa de prou recursos com per practicar un futbol vistós i de qualitat amb jugadors desequilibrants i amb bon toc de pilota a la zona ample, així com a la part ofensiva on haurem de vigilar ben a prop al potent Berry Powel que és qui crea més joc ofensiu per als tarragonins sent tot un perill per a les defenses rivals. Tot i la seva corpulència és força ràpid i té prou mobilitat per crear-se les seves pròpies jugades a més de ser molt oportunista. Encara que a vegades el perd una mica l’individualisme, caldrà tenir-lo ben present, també a les jugades a pilota aturada. El sabadellenc Eloy Gila, jugador molt treballador i voluntariós també tindrà ganes de marcar-se un bon partit contra l’equip de la seva ciutat.
La darrera visita que vam fer al Nou Estadi de Tarragona, data de la temporada 2003-04, llavors a la Segona Divisió B,, en la que seria la jornada inaugural del campionat perdent per 3 a 0 tot i jugar amb superioritat numèrica des dels 37 minuts, amb gols de Lusarreta, Pinilla i Álvaro.
Foto: Gimnàstic de Tarragona
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada