El Rival: C.F. Gandia

Fa deu anys que no visitem el Guillermo Olagüe de Gandia

Paradigmes de la vida, el Gandia va començar una forta davallada després d’haver realitzat la millor temporada de la seva història, la 1999/00, on va quedar campió del Grup III de Segona Divisió B i van disputar la fase d’ascens a la categoria de plata, tot i que sense fortuna, ja que no van poder superar la lligueta on van quedar últims amb 7 punts, per sota del Racing de Ferrol que en seria el guanyador, amb 10 punts, el Barakaldo i el Ceuta. Després d’aquesta decepció, la temporada següent, quan el nostre Sabadell acabaria jugant la lligueta d’ascens davant Ourense, Ceuta i Burgos, els va significar el descens a la Tercera Divisió. Han militat en aquella categoria fins aquesta temporada passada i patint força angúnies, on en algunes campanyes van veure de molt a prop el descens a preferent.

Però amb una plantilla important, amb jugadors veterans de categories superiors, cas del davanter Marcos Estruch, que va decidir penjar definitivament les botes amb l’èxit assolit, van quedar campions de la lliga regular i a la primera ja van aconseguir pujar al desfer-se amb molts patiments de La Roda. Van superar-los per 2-1 a l’anada i van empatar a la tornada a 1 gol, i anotant-lo al minut 90, obra precisament de Marcos. Aquesta temporada a la Segona B saben que no serà fàcil i el seu objectiu inicial és aconseguir la permanència. Per això el seu tècnic, Vicente Medina, amb un pressupost ajustat, ha confeccionat un equip sòlid defensivament on hi destaca el fitxatge del porter Reguero, provinent del Racing de Ferrol, dels defenses Pereira, procedent del Guijuelo i San Julián, que recordem del seu passat egarenc i que acumulen moltes temporades jugant a la categoria. Al centre del camp hi destaca el reforç de José Ignacio Hernández, procedent del Puertollano i amb passat a L’Hospitalet, mentre que a la zona atacant haurem de vigilar a Sergio, fill de Benito Floro, i sobretot a l’hàbil ex-jugador de l’Ontinyent, Rubén Sánchez, que ja ens va fer anar de corcoll la temporada anterior quan vam visitar El Clariano i que acabaria sent l’autor del gol en la nostra primera derrota a la lliga.
La darrera visita que vam fer a l’estadi Guillermo Olagüe data de la temporada 2000/01 quan llavors vam guanyar per 0-2, gols de Gago i Diego Torres.