dilluns, 2 de maig de 2011

Campions de grup a pesar de la derrota

Els jugadors de l'Alcoià varen fer el passadís d'honor al Campió.

Sabadell 0-1 Alcoià

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, Toni Lao, Azparren, Agustín, Ciércoles, Marc (min. 52 Joaquin), Manga (min. 57 Fito), Hiroshi, Juvenal i Eneko (min. 46 Cuenca).

Alcoià: Maestro, Pina, Miranda, Fernando Martín, Rojas, Devesa, Xavi Molina (min. 73 Berna), Dani Fernández (min. 68 Álex), Fabiani (min. 79 Jorge Giménez), Gato i Álvaro.

Gols: 0-1 Fabiani (min. 22)

Estadi: Nova Creu Alta (6.105 espectadors)


Un dia abans de la disputa del partit davant l’Alcoià, els homes de Lluís Carreras ja sabien que eren campions de grup després de la derrota per 2 a 1 del Badalona al camp de l’Alzira. Per tan el partit passava a un segon terme i la festa de l’afició fou el més destacable en una tarda que va començar amb el passadís que els jugadors valencians van rendir al nostre Sabadell. Un passadís però que va acabar confirmant el que es podia preveure i és que el Sabadell no va saber sobreposar el seu joc davant un Alcoià que s’ho jugava tot en aquest partit i s’acabaria notant, sobretot en la intensitat durant els 90 minuts. La primera meitat saballuda va ser fluixa i el primer xut amb cert perill no arribaria fins al minut 41 després d’una volea d’Eneko que marxaria molt alta. En canvi els visitants, molt ben plantats sobre el terreny de joc, farien el possible per desendollar el centre del camp arlequinat, que mai trobaria fluïdesa en el joc, i fent una forta pressió a la sortida de pilota acabarien per aconseguir el que volien. A més, en una jugada poc afortunada de la nostra defensa arribaria l’únic gol de la tarda i Fabiani acabaria rematant una centrada per banda dreta de Gato que va fer esclatar a tota la banqueta visitant. El segon temps va ser força diferent i el Sabadell va mostrar una millor imatge i una millor sensació tot i no ser el d’altres ocasions. Lluís Carreras va provar llavors amb tres defenses avançant la posició de Chapi i donant entrada a Joaquin per acompanyar en punta a Hiroshi però la defensa valenciana, molt segura, donaria poques concessions. El domini passaria a ser totalment dels nostres tot i que al minut 71 en una contra alcoiana, Álvaro, no encertaria a superar sol davant De Navas i xutaria fora en una gran oportunitat. Aquí acabaria la profunditat dels visitants i deixaria totes les ocasions per als nostres en uns últims quinze minuts on l’empat va vorejar en més d’una ocasió la porteria de Morales. I és que al minut 76 una bona centrada de Chapi va estar molt a prop d’arribar-hi Joaquin al segon pal i en la jugada següent qui provaria fortuna seria Hiroshi amb un xut que marxaria fregant el pal. També va tenir la seva Fito de falta però estavellaria la pilota contra la barrera. Les pilotes penjades a l’àrea de l’Alcoià anirien en augment i ja en el darrer instant un potent xut de Fito l’aturaria amb molts problemes Maestro per donar al seu equip tres punts d’or. Al final del partit l’afició va rendir un merescut homenatge a l’equip a crits de Campions, mentre tota la plantilla va aplaudir des del centre del camp l’esforç d’una afició que en més de 6.000 persones va donar un bonic color a la Nova Creu Alta, preludi del que podran ser les eliminatòries d’ascens.