dilluns, 6 de desembre del 2010

Condemnats a empatar

El gol d'Agustín va fer esclatar d'alegria la Nova Creu Alta.

Sabadell 1-1 Castelló


Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Azparren (min. 61 Agustín), Ciércoles (min. 61 Alex Ruiz), Cuenca, Robles (min. 76 Juvenal), Hiroshi, Puigdollers i Marc.

Castelló: Rangel, Cerveró, Toño, Pol, Joan Castillo (min. 72 Raúl Muñoz), Fernando Béjar, Denis (min. 79 Vicente Pascual), Lolo, Pau Franch (min. 65 Mamady), Héctor Simón i Luismi Loro.

Gols: 1-0 Agustín (min. 63), 1-1 Luismi Loro (p. min. 74)

Estadi: Nova Creu Alta (3.000 espectadors)

Partit d’alta volada el que es va veure en una Nova Creu Alta, que presentava un molt bon aspecte, entre dos conjunts molt semblants i amb bona predisposició per jugar la pilota. La igualtat va ser la tònica general durant els 90 minuts i el repartiment de punts va ser el premi just per ambdós equips. Els castellonencs però van iniciar l’encontre molt ben disposats sobre el rectangle de joc i amb la premisa clara de no deixar espais als nostres jugadors que poc van fer de cara porteria contrària durant el primer temps. Tampoc es van acostar massa els de La Plana, però en les dues ocasions de que van disposar, un cop de cap de Pau que De Navas amb la punta dels dits va enviar a còrner i un tir d’Héctor Simón que el madrileny va treure fent una gran estirada, hauria pogut arribar el gol visitant. El joc al centre del camp va predominar i la pressió va fer que es visqués un partit de lluita i entrega que veuria com abans de la finalització d’aquest primer acte ho intentaria un Sabadell, que per mitjà de Robles, faria aixecar dels seients als espectadors amb un xut creuat que marxaria fora per poc. El segon període va ser molt més intens i amb els dos equips en busca del primer gol. Però tot es precipitaria per una decisió polèmica de l’àrbitre aragonès i que ens acabaria deixant amb 10 jugadors per l’expulsió, més que rigorosa, d’un David Bermudo que veuria la segona targeta groga. Lluís Carreras va tenir que recompondre l’equip però sense renunciar als homes ofensius als qui va mantindre al camp. Inclús l’entrada d’Agustín per un lesionat Azparren seria decisiva. I és que l’extremeny només entrar al camp anotaria el gol saballut amb el cap i després d’una falta llençada per Puigdollers. L’esclat d’alegria va ser majúscul a les grades tot celebrant un gran gol del capità arlequinat, i segon d’aquesta temporada. Tampoc es va notar en excés la inferioritat numèrica dels nostres, que encara van treure més força i entrega davant un Castelló que poc a poc s’aniria fent amo de la pilota, passant a dominar el centre del camp. Però la ocasió més clara va ser novament per als nostres en una contra en la que primer Chapi no va saber superar Rangel i després Albert Puigdollers que va recollir el refús xutaria molt alt quan tenia totes les opcions per posar el segon gol al marcador. I del perdó es passaria al desencís en forma d’un penal més que dubtós de Toni Lao i que Luismi Loro acabaria marcant. Una pena per un partit que va continuar molt viu i que De Navas en una gran intervenció davant Mamady al minut 90 acabaria per deixar l’empat entre dos equips que van demostrar tenir opcions de lluitar per estar entre els quatre millors del grup a final de temporada.