L'onze titular del Deportivo al Mini Estadi (Foto: Joaquim Almirall) Un dels equips favorits per tothom per tornar a la 1a. Divisió. I és que després d’una última jornada duríssima la campanya anterior on una derrota davant el València i a casa, condemnava els jugadors, llavors entrenats per Miguel Ángel Lotina al descens de categoria. Enguany, el president de l’entitat, Augusto César Lendoiro, donava les regnes de l’equip a José Luis Oltra, amb passat com a jugador saballut la temporada 1991/92, han composat una plantilla de molts quirats.
Continuen jugadors de la talla d’Aranzubia sota pals a qui se li afegeix Germán Lux que va arribar procedent del Mallorca. En defensa també va aterrar a terres gallegues un altre jugador amb passat mallorquí, com és Ayoze. Amb ell hi comparteixen reraguarda homes de la talla de Manuel Pablo, Piscu, Laure, Zé Castro, Aythami o Colotto. Realment una defensa amb grans noms i amb qui basarà bona part de l’èxit el tècnic valencià del Depor. També el centre del camp s’ha reforçat per a la categoria amb l’arribada Jesús Vázquez provinent del Recreativo i que donarà equilibri a la zona de creació. A ell se li afegeixen els portuguesos Salomao i Bruno Gama, jugadors d’un perfil més ofensiu i dels qui en parlen meravelles des del país veí o Bergantiños que torna després d’una cessió al Gimnàstic de Tarragona. També la versatilitat i desequilibri de Pablo Álvarez i la dels joves Domínguez i Rubén Pérez s’esdevindran importants. I evidentment, tot això amanit per l’alma máter d’aquest equip i que és tot un mag sobre el rectangle de joc com és el veterà Juan Carlos Valerón. Si les lesions el respecten està cridat a ser un dels jugadors més decisius de tota la Segona Divisió A. Al davant la tornada de Xisco, jugador amb molta mobilitat, donarà més alternatives a Oltra que també podrà comptar amb dos futbolistes de gran experiència com són el francès Lassad i també Riki. I és que tot i les baixes d’homes tant importants com Lopo i Juan Rodríguez que van marxar al Getafe o el mateix Adrián que va firmar per l’At. de Madrid, els gallecs van poder mantenir bona part del bloc, cosa que els confirma com un dels rivals més perillosos i l’equip a batre.
La darrera visita que vam fer a l’estadi de Riazor data de la temporada 1990/91, llavors també a la divisió de plata del futbol espanyol, on vam caure per 4 a 2 amb gols locals de Múgika, Stojadinovic, José Ramón i Kanatlazovski i que varen donar la vola a l’1 a 2 momentani que havíem aconseguit amb les dianes de Roberto i Raigón.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada