L'alegria es desferma entre jugadors, tècnics i seguidors @rlekinats.
Eibar 1-1 Sabadell
Eibar: Xabier, Añibarro, Kijera, Espín, Valin, Lombraña, Albístegui (min. 77 Cascón), Lanzarote (min. 82 Cuevas), Lago Junior, Altuna i Álex García (min. 60 Raúl Gañán).
Sabadell: De Navas, Toni Lao, David Bermudo, Azparren, Agustín, Robles, Cuenca (min. 85 Joaquín), Ciércoles, Hiroshi, Puigdollers (min. 51 Fito) i Marc (min. 61 Chapi Arnau).
Gols: 0-1 Marc (min. 57), 1-1 Lanzarote (min. 71)
Estadi: Ipurua (5.500 espectadors)
El camp d’Ipurua passarà per sempre més la història del nostre Centre d’Esports Sabadell que després d’una temporada memorable torna a la Segona Divisió A. Eibar era l’últim obstacle i l’empat sense gols del partit d’anada ho deixava tot obert per jugar-s’ho en 90 minuts que van ser els qui van acabar decidint un ascens. Noranta minuts de patiment i angoixes que van traduir-se amb un esclat de joia i de llàgrimes alegres amb el xiulet final de l’àrbitre. L’ascens era un fet, un somni que tots els seguidors saballuts estaven esperant. Ser del Sabadell va quedar demostrat, un cop més, que és diferent a tot, i a pesar de la falta d’entrades, molts aficionats van desplaçar-se fins al País Basc en busca de la glòria. Al final la recompensa va ser absoluta i quedarà per sempre més en la retina de tot aficionat arlequinat dins un escenari que presentava un ambient espectacular de futbol. El partit va ser dur i de molt de respecte amb uns primers minuts de tanteig. La por a encaixar algun gol era visible en els dos equips. Els locals però van tenir les dues primeres oportunitats amb un tir creuat de Lago Junior que va sortir fora fregant el pal i també ho va provar Altuna però en aquest cas seria De Navas qui desfaria el perill. La igualtat sobre el rectangle de joc era màxima i el Sabadell no va complicar-se mai al darrera i buscant les contres hauria pogut anotar el primer quan un xut de Marc el desviaria el porter Xabier i el refús, de xilena, no va ser aprofitat per Isaac Cuenca en la que seria una molt bona ocasió. Els serveis de cantonada i les pilotes bombejades eren el recurs fàcil per als de Manix Mandiola que a mesura que anaven passant els minuts augmentava el seu estat de nervis. El segon temps va ser semblant al primer amb una igualtat molt gran i amb els nervis que a la grada cada cop eren més visibles. La lluita de tot el Sabadell era titànica i l’esforç per cada pilota era màxim, fins que la glòria va arribar als 57 minuts en una pilota que Cuenca va donar a l’espai per a que Marc Fernández anotés un gol que sempre més serà recordat. Va aguantar la pressió de la defensa i amb un tir creuat va fer impossible l’estirada del porter Xabier que va veure com la pilota besava les xarxes de la porteria local, tot fent esclatar als 300 seguidores saballuts desplaçats fins a Eibar. A partir de llavors els nostres van cedir el domini als locals que van assetjar la porteria de De Navas amb pilotes bombejades i serveis de cantonada que eren tot un perill. L’empat va arribar en una pèrdua al centre del camp i després d’un xut que va desviar De Navas seria Lanzarote qui anotaria la igualada fent despertar als seus i amb més de vint minuts per jugar-se. El patiment va créixer encara més a la grada visitant i els minuts s’alentien d’una manera perversa per a fer encara més dramàtic el final del partit. I és que l’Eibar va tenir les seves oportunitats amb aproximacions de Cascón, i també de Lago Junior que van poder fer el segon. El mateix que Valin amb un cop de cap va fer sortir la pilota llepant el pal. La benzina s’anava esgotant al mateix temps que els nervis es feien més palesos dins l’estadi d’Ipurua que va veure com en el darrer servei de cantonada i amb el porter Xabier al remat faria trontollar d’una manera majúscula al sector arlequinat que va respirar i esclatar de joia tot desfermant llàgrimes per un ascens més que patit i merescut quan ara ja tot la ciutat de Sabadell pot dir que és de Segona Divisió A.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada