dissabte, 11 de desembre del 2010

El Rival: C.D. Alcoyano

L'Alcoyano és un dels rivals més perillosos del grup


El darrer desplaçament de l’any 2010 serà per visitar un dels camps més complicats de la categoria com és El Collao d’Alcoi, on un cop més les reduïdes dimensions del verd i l’escalf del públic faran que sigui veritablement difícil puntuar-hi. A tot això, els homes que entrena una temporada més Paco López estan realitzant una molt bona campanya situats sempre en els llocs capdavanters tot i que a principi de temporada eren conscients, que a causa dels problemes econòmics, havien debilitat la plantilla fet que fins al moment no han notat.

I és que els alcoians van patir baixes molt importants com les de Joan Castillo i Pau Franch que van anar al Castelló o les de Javi Lara i Carpio que van firmar per l’Elx i fins i tot el màxim golejador la temporada anterior, Víctor Curto, que després de signar per l’Eibar va acabar acceptant l’oferta del Girona. I tot això sense oblidar la greu lesió que va patir el centrecampista tarragoní Xavi Molina que va ser donat de baixa i Galduf ex del Ribarroja el va substituir. Per contrarestar aquest panorama, el secretari tècnic Toni Torres, que tan bon treball està realitzant els darrers temps fent mans i mànigues, va acabar fent un equip competitiu sobretot reforçant la part del davant on l’exarlequinat Javi Rodríguez junt amb Gato, el llargarut Fabiani amb qui haurem de vigilar molt el joc aeri o l’extrem Olcina, home que fins i tot va jugar minuts amb el primer equip del València en competició europea la temporada passada, seran tot un perill a tenir en compte. Però qui segueix movent l’equip al centre del camp és Diego Jiménez, tota una institució a l’Alcoià i tot un referent a qui haurem de controlar ben a prop. L’ex jugador de l’Ontinyent Fran Moreno que tan bon paper va fer en aquell equip, és un dels altres baluards del conjunt de Paco López així com el menut i rapidíssim Jorge Giménez que amb el Dènia fou també un dels homes més destacats. A la porteria hi continua el veterà Maestro mentre que la defensa comandada per Carrión i un Fernando Martín, excel·lent llançador de faltes, és també una de les més complicades de batre. A l’estiu com a homes més destacats de la reraguarda van arribar Jorge Rojas de la Gramenet i Pina del Sangonera.

L’última visita que vam fer a El Collao data de la temporada passada en el que va ser el primer desplaçament amb David Pirri a la banqueta i on vam aconseguir una meritòria igualada, ja que vam empatar l’encontre en els darrers cinc minuts de partit amb gols de Juvenal i Blas. Només dues victòries arlequinades en els nou partit a Alcoi demostren la dificultat de sortir victoriós en aquest desplaçament.