dimarts, 1 de juny de 2010

Albert: "És la primera vegada que ploro en el futbol" (I)


Després de la magnífica temporada del Sabadell Amateur tancada amb l'ascens de categoria, @rlekinats.com ha parlat amb un dels protagonistes i home fort dins del vestidor: Albert Rodríguez. Amb ell hem parlat de la dura que ha estat la temporada, de totes les dificultats que han hagut de passar, ha tingut un record per els que ja no estan a l'equip i el que li espera al filial l'any que ve a Primera Territorial. Tot això condensat en dues parts. Aquí teniu la primera:

Primer de tot, moltes felicitats! Ja ha passat més de 24 hores, ets conscient del que heu aconseguit?

Moltes gràcies. La veritat és que costa assimilar-ho. Arribes a casa content, t'enrecordes de molta gent i t'acabes emocionant. Mai havia vessat llàgrimes en el futbol i ahir se'm van caure algunes quan veia que teníem el partit guanyat i pujàvem. És molt difícil pujar. Aquesta no era una categoria que mereixia l'equip, però això és fàcil dir-ho, el difícil és aconseguir-ho.

Anem per parts, inici de temporada bastant bo i sent sòlids a Olimpia.

Doncs si, vam començar molt forts. Primer vam guanyar a un camp molt difícil com el del Penya Málaga a la primera jornada per 2-4 i els primers partits com a locals els vam treure amb relativa facilitat.

Fins que arriba el partit davant el cuer Internacional de Sitges i la posterior marxa de Pirri. El moment més dur de la temporada?

Si, sens dubte. Vam entrar una ratxa negativa de tres partits, punxant contra equips inferiors com el Martorell i Sitges, i és llavors quant Pirri es dóna compte que no està preparat per continuar amb nosaltres. Una decisió dificilíssima per ell. Ell va ser qui va composar la plantilla, amb una barreja de joventut i veterania, però amb gent molt bona en totes les línies. I sobretot va aconseguir que fòssim un grup d'amics i aquesta és la clau en el futbol regional.

Amb l'arribada de Pere Llonch, l'equip va ser un tant irregular guanyant partit difícils però punxant amb el Capellades o Esparreguera. Fins que guanyeu per 0-3 al camp del Fontsanta-Fatjó i encadeneu 10 victòries consecutives. Com s'explica això?

És difícil d'explicar com fallàvem amb equips de baix, i en canvi, guanyàvem a tots els de dalt. Crec que és un tema de motivació, ja que potser crèiem que guanyaríem en camps d'equips de baix fent lo just i s'ha demostrat que no, que s'ha de donar el 100% en tots els partits. El partit que comentes del Fontsanta va ser un punts d'inflexió. Recordo que estàvem a 7 punts i que si perdíem s'acabava tot. Vam guanyar bé i els jugadors vam començar a creure en l'ascens, perquè tant Pere com Aleix confiaven en pujar i això ha estat importantíssim. Sempre he dit que hem estat un reflexa de l'entrenador i des d'aquí una abraçada a Pirri, però ell sabia que l'equip estava 'deprimit' com ell i la motivació que ens van donar els nous tècnics va ser increible.

Ara bé, les victòries del Sabadell es pateixen més que amb un altre equip. Només així s'explica lo del diumenge a El Prat. Vas pensar en algun moment en haver de jugar la promoció?

Clar que se'm va passar pel cap i patia perquè sé que es jugar una promoció i perdre-la. Es molt dolorós, més que quedar tercer com l'any passat. Però sabia que si nosaltres no encaixàvem cap gol guanyariem perquè els davanters que tenim són un escàndol.

Ara que ja ha acabat la temporada i s'ha aconseguit l'ascens amb el canvi de grup, un encert sens dubte, qué creus que ha tingut aquest equip que no va tenir el de la temporada passada?

Se'm fa difícil perquè l'any passat ho vam meréixer tant com aquest. El grup era genial, bons jugadors, i bones persones, però ens va faltar una mica de sort. Aquest any amb nou punts menys hem guanyat la Lliga, així que no crec que li faltasi res, només sort. Com molt bé dius, el canvi de grup ens ha anat genial perquè en el grup de Sabadell no es deixa jugar tant a futbol i nosaltres som un equip al que li agrada jugar la pilota. No sé perquè, però sempre he dit que els demés equips contra el Sabadell ho donen tot i et puc assegurar que així és. El grup 8 és el més igualat de tots, el campió amb menys punts i crec que el descendit amb més punts. Això demostra l'igualtat que hi ha hagut tota la temporada, i sobretot, jugar contra equips que intenten jugar i deixen jugar.