dimecres, 2 de juny de 2010

Albert: "Jugar a l'equip de la teva ciutat és molt gran" (i II)

El dia de l'homenatge a Miguel Quereda


Avui tenim la segona i darrera part de l'entrevista amb el porter del Sabadell Amateur. En aquesta parlarem més a títol individual, del seu passat al desaparegut Can Llong, actual Sabadell B, i a qui va dedicat aquest ascens.

Parlem a nivell individual. Zamora del Grup 8, no està gens malament per un porter que acaba de complir els 30...

Doncs no està malament, no, però jo encara em considero jove. Sobretot t'enrecordes del que pensava fa uns anys: 'als 30 em retiro'. Però és una cosa contradictòria, et fa tot més mal però et trobes cada cop millor, és una situació extranya. En quant a lo de porter menys golejat deberia ser per tot l'equip, no pel porter, hi ha partits que si posem un con i jo em quedo a casa no es nota. Tenim una defensa increible i la resta de l'equip sempre ajuda defensivament. És fàcil ser porter amb defenses com Christian, Patón, Parra, Usero, Jordi Hernández, Jordi Prats...així que si el Zamora tingués trofeu, el vendria i convidaria a tot l'equip.

El teu primer ascens. Potser és més especial per tu perquè ets l'únic supervivent de l'extint Can Llong, actual Sabadell Amateur?

Sempre he tingut molt present el Can Llong i se'm fa molt difícil pensar que soc l'únic supervivent d'aquell "famós" equip. Va ser una passada els dos anys que vaig viure amb els germans Quereda al capdavant amb un grup de nois espectacular. Per això, l'any passat vaig poder dedicar-los una victòria vestint la samarreta del Can Llong. Gent que va viure aquells temps ho va disfrutar molt i ho va sentir com algo personal. Sabien que si aconseguia alguna cosa important amb aquest Sabadell Amateur, els responsables d'això serien en gran part Pirri i Miguel Quereda.

El teu millor moment de tota la temporada?

Habent aconseguit l'ascens és fàcil: el 30 de maig al camp del Prat.

I el pitjor?

Crec que el partit davant el Sant Ildefons a Olimpia. Guanyàvem 2-0 i un error meu va suposar e 2-1 i ens van acabar empatant. Ja se sap que els porters som els que menys podem fallar i aquell dia va ser el darrer partit de Pirri i em vaig quedar amb una sensació de culpable. M'hagués agradat acomidar-me amb una victòria.

A qui va dedicat aquest ascens?

Molt difícil concentrar-ho en una sola persona, s'ho mereixen moltes. És bonic veure més d'un centenar d'aficionats amb l'equip, estava emocionat, però m'encanta quant vas a Begues per exemple i veus una pancarta de la Trempera, o veus a aquells aficionats que no fallen mai. O quant jugues a Capellades, amb molt de fred, gires el cap i escoltes a directius donar-te ànims. També a la persona que aguanta el mal humor quant perds i arribes a casa. Als dos entrenadors, Pere i Aleix, que sense ells haguéssim acabat setens a quinze punts del primer. I no em podia oblidar de Pirri i el seu germà Miguel.

Acabem parlant del futur. Aquest projecte va començar l'any passat, s'ha acabat un cicle amb aquest ascens o aquest mateix grup pot donar guerra l'any vinent a Primera Territorial?

Doncs la veritat es que no ho sé. Diumenge tornant de El Prat ho parlava amb un company i no sabem molt bé que passarà. Hi ha gent preparada per jugar a Primera, inclús a categories superiros, però s'ha d'anar amb compte. La Primera Regional és molt difícil i s'ha de formar un bon bloc. Si no, se'ns farà molt difícil i ho dic per experiència. Amb aquest bloc, amb alguna incorporació i els juvenils que puguin pujar, es pot fer un equip competitiu per no patir.
De moment puc dir que poden comptar amb mi perquè si no et guanyaràs la vida en el futbol, que millor que està en un bon equip, amb una gran afició i, sobretot, a l'equip que porta l'escut de la teva ciutat. Això és molt gran!
.
Moltes gràcies Albert i felicitats!