dijous, 15 d’abril del 2010

Empanada menorquina



Sporting Mahonès 2-1 Sabadell

Sporting Mahonès: Eloy, Iray, David Sánchez, Raúl Capó, Camacho (min. 56 Jeroni), Libo, Pedro Capó, Moyano, Guillem, Reynés (min. 68 Fullana) i Ismael (min. 71 Raúl Vates).

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, Àlex Ruiz, Agustín, Pagès (min. 84 Fito), Robles, Jesús Milán, Castell (min. 71 Fran), Arnal, Juvenal i Axel (min. 76 Eneko).

Gols: 1-0 Raúl Capó (min. 8), 1-1 Àlex Ruiz (min. 57), 2-1 Guillem (min. 66)

Estadi: Municipal de Bintaufa (600 espectadors)


Ja eren poques les aspiracions que tenia el nostre Sabadell per a les que lluitar en aquest tram final de campionat però amb la derrota a Menorca es posava punt i final també al fet d'optar a una de les places que donaran accés a jugar la copa del rei la propera temporada. Amb només quatre partits per jugar-se els de David Pirri ja tan sols podran lluitar per certificar de forma matemàtica la permanència definitiva a la categoria. Al Municipal de Bintaufa i entre setmana els nostres jugadors van viatjar el mateix dia en un horari molt matiner que potser els va fer sortir al camp una mica perduts i adormits cosa que van aprofitar els locals per afavorir-se d'aquesta apatia general, però que per sort només seria durant els primers minuts ja que posteriorment el domini seria nostre i amb opcions clares per almenys empatar l'encontre. Però la llosa inicial es faria pal·lesa des del servei de cantonada on ja ben aviat van avisar-nos els de Joan Esteva que també volien la victòria per certificar la seva estància una temporada més a la 2a. Divisió B. I així va ser com Raúl Capó va rematar un còrner al minut 7 per fer intervenir a la nostra defensa que novament enviaria l'esfèrica al punt fatídic, que aquest cop estaria situat a la cantonada. I a la segona va venir el primer gol illenc, obra del central Raúl Capó que es refeia del partit de la primera volta on també va marcar, però en pròpia porteria. Va engaltar un bon xut amb l'interior dret que acabaria entrant per l'escaire esquerra de la porteria saballuda. Semblava com si els nostres encara no haguessin saltat al camp però amb el pas dels minuts ens aniríem assentant. Fins i tot ens vam fer amb el domini del joc que malauradament no ens aportaria ocasions de gol. Només xuts llunyans de Castell i Juvenal que no van acabar significant un perill per la porteria d'Eloy. En canvi els balears i abans d'acabar el primer temps van gaudir d'una gran ocasió quan Guillem sol davant De Navas no el va saber superar i altre cop el madrileny seria providencial. La segona meitat va començar de manera prou convincent i ja ben aviat arribaria l'empat, obra d'Àlex Ruiz, que faria el seu primer gol amb la samarreta arlequinada tot fent inútil l'estirada del porter Eloy. Bonic gol del lateral esquerrà que difícilment oblidarà aquest viatge fins a Maó tot i la derrota. Però va durar poc l'alegria ja que Guillem va posar novament en avantatge els locals després d'aprofitar un refús de De Navas que no va poder blocar la pilota en un xut d'Ismael. Dos minuts després altre cop Àlex Ruiz hauria pogut fer l'empat amb el cap a la sortida d'un còrner però Eloy que s'acabaria convertint en l'heroi local va treure la pilota sobra la línia. A més els locals acabarien amb 9 per les expulsions de Fullana i Jeroni als minuts finals de partit que foren de clar atac sabadellenc. Chapi i Eneko haurien pogut posar altre cop l'empat al marcador però molt ben replegats els de Joan Esteva es van multiplicar per evitar el perill fins que ja en el descompte Fran sol davant Eloy va fer lluir novament al porter balear que va salvar el 2 a 1 per als seus i allargava fins a quatre les setmanes que encadena el nostre Sabadell sense conèixer la victòria.