dissabte, 19 de març del 2011

El Rival: Orihuela C.F.


La millor defensa durant gairebé tot el campionat va veure com quedava destronada en tres jornades fatídiques (de la 22 a la 24) on van rebre ni més ni menys que 10 gols. Curiosament fins aleshores només n’havien encaixat 7 en 21 partits, fet que els va permetre estar en el liderat durant moltes setmanes. La visita a Alzira on van caure per 4 a 2 deixant-se remuntar un 0 a 2 a favor els va fer molt de mal. Posteriorment seria l’Alcoià qui els derrotaria per 0 a 3 a l’estadi de Los Arcos que a més significava la primera derrota com a locals, i van finalitzar la trilogia fatídica a Gandia on van caure per 3 a 1.

Però a tot això els de José Francisco Grao “Pato” són un molt bon equip, molt ben treballat des del darrera i amb una davantera perillosa. A més el seu porter, Ricardo, els ha fet guanyar molts punts i es troba en un gran estat de forma. A la reraguarda hi acumulen molts anys i molta experiència amb jugadors ja molt curtits en la categoria i que de ben segur ens costarà molt fer-los un gol. Benja comanda la línia defensiva on també hi destaquen Juanma Valero, Fleky o Carmelo que són realment molt contundents i pocs cops fan errors no forçats. Pressionar-los ben amunt pot ser clau ja que a més tampoc és que un dels seus punts forts sigui la velocitat. Al centre del camp hi estan a gust esperant la seva oportunitat ben tancats i aprofiten la rapidesa del joc per banda per a contrarestar al rival. A més les jugades a pilota aturada, tan els serveis de cantonada com les faltes laterals, els han anat molt bé per a sumar punts importants, molts d’ells a les acaballes dels partits. I bona culpa d’això la té el llargarut Florian amb passat al Terrassa i Moratalla la temporada anterior i que està sent el màxim artiller dels escorpins fent realment molt de mal en el joc aeri, tot i que és un home ben dotat tècnicament i que es mou a la perfecció d’esquena a la porteria contrària. També Manrique que és un gran executor de faltes fa molt de mal en les estratègies. S’hauran de vigilar molt a prop. I és que l’equip de “Pato” lluita cada pilota com si fos l’última i mostren molta actitud durant els 90 minuts de joc. Van moure molt l’equip durant el mercat d’hivern on van patir la baixa important de Manu Micó que va signar pel Recreativo de Huelva. A més, també van deixar l’equip groc Álvaro, Micro i Manolo Mas. Per contrarestar aquestes pèrdues van arribar el davanter argentí Gonzalo Garavano provinent del desaparegut Cerro Reyes, Arturo del filial del València, Palencia que no tenia equip però que és un home amb molta qualitat i format a la cantera madridista, el francès Coureur provinent del Nantes i el jove bosni Hadzic, cedit per l’Hércules, i màxim golejador la temporada anterior amb juvenil de l’entitat alacantina, però que durant la primera volta va estar a l’Eibar sense massa protagonisme.

La darrera visita que va fer-nos l’Oriola data de la temporada passada quan llavors vam caure per 1 a 2 amb gols visitants de Rayos de penal i Francisco, mentre que per part nostre seria Robles qui posaria una mica d’emoció als instants finals de partit.