Ha mort l'expresident Rafael Arroyos

Només tres dies després de la noticia més esperada dels darrers divuits anys ens assabentem de la trista mort de Rafael Arroyos. El germà de l'actual directiu Miquel Arroyos ha mort aquesta passada nit. Rafael va ser president del Centre d'Esports Sabadell durant sis temporades, en dues etapes diferents. Des de 1983 a 1987 i del 1991 a 1993. És l'últim president que va aconseguir l'ascens a Primera Divisió al 1986, però també era el màxim mandatari en el doble descens, esportiu i administratiu, a Tercera Divisió. Des d' @rlekinats.com volem transmetre el nostre condol a la seva familia, al seu germà Miquel, a la directiva arlequinada i al Centre d'Esports Sabadell. Descansi en pau.

La Segona Divisió A ens espera divuit anys després

L'alegria es desferma entre jugadors, tècnics i seguidors @rlekinats.

Eibar 1-1 Sabadell

Eibar: Xabier, Añibarro, Kijera, Espín, Valin, Lombraña, Albístegui (min. 77 Cascón), Lanzarote (min. 82 Cuevas), Lago Junior, Altuna i Álex García (min. 60 Raúl Gañán).

Sabadell: De Navas, Toni Lao, David Bermudo, Azparren, Agustín, Robles, Cuenca (min. 85 Joaquín), Ciércoles, Hiroshi, Puigdollers (min. 51 Fito) i Marc (min. 61 Chapi Arnau).

Gols: 0-1 Marc (min. 57), 1-1 Lanzarote (min. 71)

Estadi: Ipurua (5.500 espectadors)

El camp d’Ipurua passarà per sempre més la història del nostre Centre d’Esports Sabadell que després d’una temporada memorable torna a la Segona Divisió A. Eibar era l’últim obstacle i l’empat sense gols del partit d’anada ho deixava tot obert per jugar-s’ho en 90 minuts que van ser els qui van acabar decidint un ascens. Noranta minuts de patiment i angoixes que van traduir-se amb un esclat de joia i de llàgrimes alegres amb el xiulet final de l’àrbitre. L’ascens era un fet, un somni que tots els seguidors saballuts estaven esperant. Ser del Sabadell va quedar demostrat, un cop més, que és diferent a tot, i a pesar de la falta d’entrades, molts aficionats van desplaçar-se fins al País Basc en busca de la glòria. Al final la recompensa va ser absoluta i quedarà per sempre més en la retina de tot aficionat arlequinat dins un escenari que presentava un ambient espectacular de futbol. El partit va ser dur i de molt de respecte amb uns primers minuts de tanteig. La por a encaixar algun gol era visible en els dos equips. Els locals però van tenir les dues primeres oportunitats amb un tir creuat de Lago Junior que va sortir fora fregant el pal i també ho va provar Altuna però en aquest cas seria De Navas qui desfaria el perill. La igualtat sobre el rectangle de joc era màxima i el Sabadell no va complicar-se mai al darrera i buscant les contres hauria pogut anotar el primer quan un xut de Marc el desviaria el porter Xabier i el refús, de xilena, no va ser aprofitat per Isaac Cuenca en la que seria una molt bona ocasió. Els serveis de cantonada i les pilotes bombejades eren el recurs fàcil per als de Manix Mandiola que a mesura que anaven passant els minuts augmentava el seu estat de nervis. El segon temps va ser semblant al primer amb una igualtat molt gran i amb els nervis que a la grada cada cop eren més visibles. La lluita de tot el Sabadell era titànica i l’esforç per cada pilota era màxim, fins que la glòria va arribar als 57 minuts en una pilota que Cuenca va donar a l’espai per a que Marc Fernández anotés un gol que sempre més serà recordat. Va aguantar la pressió de la defensa i amb un tir creuat va fer impossible l’estirada del porter Xabier que va veure com la pilota besava les xarxes de la porteria local, tot fent esclatar als 300 seguidores saballuts desplaçats fins a Eibar. A partir de llavors els nostres van cedir el domini als locals que van assetjar la porteria de De Navas amb pilotes bombejades i serveis de cantonada que eren tot un perill. L’empat va arribar en una pèrdua al centre del camp i després d’un xut que va desviar De Navas seria Lanzarote qui anotaria la igualada fent despertar als seus i amb més de vint minuts per jugar-se. El patiment va créixer encara més a la grada visitant i els minuts s’alentien d’una manera perversa per a fer encara més dramàtic el final del partit. I és que l’Eibar va tenir les seves oportunitats amb aproximacions de Cascón, i també de Lago Junior que van poder fer el segon. El mateix que Valin amb un cop de cap va fer sortir la pilota llepant el pal. La benzina s’anava esgotant al mateix temps que els nervis es feien més palesos dins l’estadi d’Ipurua que va veure com en el darrer servei de cantonada i amb el porter Xabier al remat faria trontollar d’una manera majúscula al sector arlequinat que va respirar i esclatar de joia tot desfermant llàgrimes per un ascens més que patit i merescut quan ara ja tot la ciutat de Sabadell pot dir que és de Segona Divisió A.

PlayOff (Tornada): S.D. Eibar-C.E. Sabadell

A un pas de Segona A! El Centre d'Esports Sabadell té avui dissabte 28 de maig l'oportunitat més clara de retornar al futbol professional des del darrer cop al juny del 1993. A només noranta minuts, si no hi ha pròrroga, d'eliminar a l'Eibar i confirmar una temporada històrica. Amb l'empat a zero de l'anada a la Nova Creu Alta, al Sabadell li val l'empat a gols i, evidentment, la victòria a Ipurua per aconseguir el somni.

Com és de preveure, Lluís Carreras ha desplaçat a la ciutat vasca a tots els integrants de la plantilla en un dia que pot ser memorable. Amb tot el planter disponible, el tècnic de Sant Pol de Mar haurà de fer cinc descartes per confeccionar la convocatòria. L'onze possible que salti a l'estadi eibarrès podria ser el següent: De Navas, Chapi Arnau, Agustín, Lao, Bermudo, Ciércoles, Juvenal, Puigdollers, Marc Fernández, Cuenca e Hiroshi. És a dir, el mateix equip que va jugar d'inici diumenge passat en el partit d'anada. En canvi, Mànix Mandiola continúa tenint la baixa del lateral esquerre Raúl Gañán.

El decisiu partit donarà inici a les 18h. i serà retransmès pel canal esportiu català Esport3 i per la televisió autonòmica vasca. L'ajuntament de Sabadell ha col·locat una pantalla gegant al Parc Catalunya per tots aquells socis i aficionats que no han tingut la sort de veure el partit a l'estadi d'Ipurua. L'encontre el xiularà Vicente Moral, àrbitre de Castella i Lleó.

Classificació final del millor jugador

Manel Escribà i Oscar Jiménez van entregar la placa a De Navas

Un cop acabat la temporada i entregat el premi de millor jugador de la temporada a David De Navas, fem públic la classificació general. Setmana rere setmana, els socis i sòcies d' @rlekinats.com han anat votant pel millor de cada partit i el resultat ha estat el següent:

7 - David De Navas
5 - Toni Lao
3 - Isaac Cuenca, Marc Fernández i Juvenal
2 - Agustín, Hiroshi, Chapi Arnau, Ciércoles i Pep Pagès
1 - Fito, Robles, Azparren, Puigdollers, Manga, Joaquín i Raúl Rodríguez

Ipurua desfarà l'entrellat

Marc Fernández salta més que ningú en aquesta acció del partit.

Sabadell 0-0 Eibar

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Ciércoles, Cuenca, Puigdollers (min. 73 Robles), Hiroshi, Juvenal (min. 57 Fito) i Marc (min. 66 Joaquin).

Eibar: Xabier, Bingen (min. 56 Añibarro) Kijera, Espin, Valin, Lombraña, Lanzarote (min. 65 Otaegi), Albístegui, Lago Junior, Altuna i Álex García (min. 79 Íñigo Ros).

Gols: Sense gols

Estadi: Nova Creu Alta (16.000 espectadors)

Intens partit el que es va viure en una Nova Creu Alta que presentava un aspecte immillorable amb unes grades plenes de gom a gom i una afició que va animar als seus a més no poder. El duel però, amb molta por per part dels dos equips a rebre un gol, fou molt intens i ple de nerviosisme entre els saballuts que intentaven jugar la pilota i un Eibar que amb Lago Junior en punta només va dedicar-se a buscar el joc directe. Però l’encontre hagués pogut canviar als 15 segons si Jon Altuna no hagués creuat massa el seu tir sol davant un David de Navas que ja es veia superat. Seria un toc d’atenció seriós per un Sabadell que només va concedir una nova oportunitat als bascos i seria al quart d’hora de partit en un triple xut des de dins l’àrea local i que finalment Toni Lao acabaria per desfer el perill. Es va acabar aquí el guió ofensiu d’un Eibar que va fer el partit que volia fer i molt seriós en defensa no va donar massa opcions al nostre Sabadell durant la primera meitat. Hiroshi ho va provar i també Juvenal amb serveis de cantonada que sempre acabaven desviats pel porter Xabier. Les triangulacions vorejaven l’àrea visitant amb unes bandes creatives que van portar força perill i amb un tir d’Isaac Cuenca hagués pogut arribar el primer gol. També tocava amb criteri un centre el camp on hi va aparèixer la figura d’Albert Puigdollers per intentar donar més ofensivitat i profunditat als puntes saballuts. El segon temps va ser totalment arlequinat sobretot amb un domini aclaparador de la pilota i també de les ocasions amb un Eibar que només va jugar a defensar-se. El Sabadell ho va intentar per tots els mitjans i amb l’entrada de Fito al camp es va veure un joc més ràpid i elèctric i seu seria el primer avís. També Marc Fernández va portar perill per la seva banda tot anotant un bonic gol de vaselina que l’àrbitre assistent invalidaria per fora de joc inexistent. Als 67 minuts novament la profunditat per banda esquerra donaria una pilota de gol a un Hiroshi que només va tenir que posar el cap per marcar, però acabaria enviant el seu remat massa alt. La desesperació anava creixent i també el bon joc d’un Sabadell que es veia amo i senyor de l’encontre. Fito no arribaria per molt poc a un control que l’hauria deixat sol davant Xabier i tampoc encertaria Joaquin a fer el primer gol d’una tarda realment calurosa i que deixava amb el xiulet final un injust empat sense gols per un Sabadell que va merèixer molt més davant un rival molt defensiu i que voldrà sentenciar l’eliminatòria al seu estadi. Ipurua dictarà sentència definitiva la propera setmana.

PlayOff (Anada): C.E. Sabadell-S.D. Eibar

Arriba l'hora de la veritat! Des de que el Sabadell es va proclamar campió fa tres setmanes amb la derrota del Badalona a Alzira que s'està pensant en aquest doble duel que pot portar als arlequinats a Segona Divisió A, 18 anys després. El sorteig va deparar una eliminatòria contra el campió del grup segon, la S.D. Eibar de Manix Mandiola. Un duel que s'espera igualat fins al final.

Per primer cop en tota la temporada, Lluís Carreras disposa de tota la plantilla per disputar el partit. L'única baixa és la ja sabuda d'Oriol Torres. Per tant, Raúl Rodríguez i Àlex Ruiz s'han recuperat totalment de les seves molesties musculars. No serà fins demà mateix a poc per començar el partit quant el tècnic de Sant Pol de Mar faci els pertinents descartes. L'onze titular podria ser el seegüent: De Navas, Chapi, Agustín, Lao, Bermudo, Ciércoles, Juvenal, Manga, Cuenca, Marc Fernández e Hiroshi. Pel que fa a l'equip vasc, Manix Mandiola té la baixa important del lateral Raúl Gañán amb un petit trencament muscular, que tot fa pensar que no l'impedirà jugar la tornada la setmana que ve a Ipurúa.

El partit donarà inici a les 19.30h. i serà arbitrat per l'aragonés Sergio Usón Rosel. Un àrbitre que la setmana passada va xiular el decisiu Hospitalet-Lleida i que només té un precedent amb el Centre d'Esports Sabadell. Va ser a la primera jornada de la temporada passada contra el Lleida a l'estadi amb victòria arlequinada per 1-0 amb gol de Blas Vílchez i amb expulsió del debutant aquell dia Jesús García. Esperem que l'àrbitre no influeixi en el partit i que el Sabadell pugui treure un resultat positiu de cara al partit de tornada a Ipurúa.

El Rival: S.D. Eibar

El campió del grup II, l’Eibar de Manix Mandiola, serà el rival del nostre Sabadell a l’eliminatòria de campions i que en cas de superar-la ens deixaria com a nou equip de Segona Divisió A. El trajecte fins a la categoria de plata, però, no serà gens senzill ja que els guipuscoans s’han mostrat com un conjunt molt regular durant tota la lliga. A més, al seu estadi d'Ipurua, amb capacitat per a gairebé 5.500 espectadors, no hi han deixat escapar massa punts, i només el filial de l’Sporting que va perdre per 3 a 2 i la Cultural Leonesa que va guanyar-hi per 2 a 3 han estat capaços de fer més d’un gol tot i que moltes de les victòries han estat per la mínima. Fora de casa també s’han mostrat com un equip solvent i molt ben armat i així ho demostren les deu victòries. De fet, només tres equips van ser capaços de derrotar-los jugant com a locals.

Es tracta d’un equip molt rocós en defensa i que basa bona part del seu èxit en no rebre gols. Sota pals hi actua habitualment el porter Xabier que destaca per la seva agilitat. La defensa, que hi suma molts centímetres, és molt contundent i segura en el joc aeri, gens fàcil de batre en jugades a pilota aturada. Els laterals són per Raúl Gañán en banda dreta i que s’incorpora amb facilitat a l’atac i per l’esquerrà Gorka Kijera. A la zona central Añibarro i darrerament Juan Espín formen un duet complicat de superar. Els pulmons de l’equip i que acaparen molt espai a la zona ample del terreny de joc són per Valín que també actua com a central i per qui l’entrenador de l'Athletic de Bilbao, Joaquin Caparrós, hi està molt interessat i Alex Albístegui que és una gran recuperador de pilotes. Així mateix, el veterà Txiki Lombraña que ja suma cinc temporades a l’Eibar és un dels altres homes importants al centre del camp i al doble pivot fa molt feina bruta i de desgast. Tenir controlat a Jon Altuna que ha finalitzat com a màxim golejador del seu equip durant la lliga regular i és qui dona sentit i reparteix el joc dels bascos serà peça clau per a que els nostres acabin finalitzin amb èxit l’eliminatòria. A les bandes Álex García per l’esquerra aporta desequilibri, el mateix que fa Roberto Cuevas per banda dreta i que aquesta ha estat la seva segona etapa amb els armers. Però un dels homes més destacats i que més haurem de vigilar és el conegut Manolo Lanzarote que després de firmar l’estiu passat amb l’Atlético Baleares va acabar amb els guipuscoans abans de començar la lliga. Jugador molt versàtil que actua en ambdues bandes i fins i tot de segona punta sent tot un estilet en el llançament de faltes. Mentre que el jove Lago Junior, de Costa de Marfil, i que va arribar cedit procedent del Numància és la referència més ofensiva per als de Mandiola. Un equip temible que també disposa d’homes molt experimentats com Juan Domínguez ex del Real Unión i Gimnàstic entre d’altres o Diego Cascón amb passat al Badalona.

El darrer precedent en partits jugats entre Eibar i Sabadell data de la fatídica temporada 1992/93 on acabaríem perdent la categoria i els bascos s’acabarien salvant pels pèls i on els dos partits de lliga van acabar sense gols. Més recentment, però, la campanya 2001/02 a la Segona B i quan vam quedar enquadrats amb els equips del nord, vam enfrontar-nos al filial de l’Eibar guanyant a casa per 1 a 0 amb gol de Gago i empatant fora a dos amb gols de Koldo i Vilaseca ja en temps de descompte.

El Saballut - Maig 2011

Ja podeu llegir un nou Saballut. La revista més esperada dels darrers mesos, la que ens diu que som campions i estem a un pas de l'ascens a Segona Divisió A. Així d'explícita és la portada d'aquest mes amb el següent titular: "Campions!!!... i a per l'ascens!!!" El número 32 de El Saballut ja el podeu llegir online en l'enllaç que trobareu en la portada al costat dret d'aquest mateix portal web i en uns dies us la podreu descarregar des de la secció a la web Ex-Oficial C.E. Sabadell.

Aquest mes podreu trobar les cròniques de les tres últimes jornades del campionat -Alcoyano, Dénia i Santboià-, a més de l'anàlisis més complet del rival a les eliminatòries d'ascens a Segona, la S.D. Eibar. Com cada número també trobareu noticies relacionades amb el club, el futbol femení i les classificacions dels equips del Futbol Base. La clàssica columna d'opinió del company Adrián Arroyo "El futbol ens deu una", i l'entrevista a Pep Pagès que contra el Dénia va complir el seu partit número 100 en Lliga amb el Centre d'Esports. Esperem que us agradi!

Els ascensos amb tres mites arlequinats

D'esquerre a dreta, Adrián Arroyo, Lino, Tanco i De Navas

Ahir dimecres 18 de maig, amb motiu de la celebració del 25è aniversari del darrer ascens a Primera, @rlekinats.com vam organitzar un col·loqui per commemorar l'efemèride. En aquesta xerrada al Casal Pere Quart hi van ser presents tres mites del Centre d'Esports Sabadell: Lino Gutiérrez, Tanco i el porter actual David De Navas. Entre tots tres sumen la xifra de 690 partits oficials amb la samarreta arlequinada. Es diu aviat! L'acte va ser moderat pel company de Ràdio Sabadell i soci de la Penya, Adrián Arroyo.

Amb una durada aproximada d'una hora i mitja i va haver temps per parlar de tot una mica. Primer es va obrir la xerrada amb un video commemoratiu dels darrers ascensos: Binéfar (1984), At. Madrileño (1986), Crevillente (1994) i Mieres (2007). Primer Lino i Tanco van parlar de les seves experiències en els dos ascensos de la dècada dels vuitanta i finalment De Navas del darrer ascens a Segona B i, sobretot, de la tarda de Mallorca i la tant recordada tanda de penals al Lluís Sitjar. Evidentment, no es va obviar l'eliminatòria contra l'Eibar i tots van coincidir en intentar omplir la Nova Creu Alta. Lino, va anar més enllà, i va propossar que tothom anés amb una samarreta blava o blanca per donar color a la graderia. Ens apuntem a la iniciativa de 'Capità Lino'.

Col·loqui @rlekinat

Tot aprofitant que avui dimecres fa exactament 25 anys del partit entre el CE Sabadell i l'Atlético Madrileño que ens va donar el passaport per ascendir a Primera Divisió, hem organitzat un col·loqui per parlar sobre els ascensos del nostre club.

El col·loqui serà al Casal Pere Quart (rambla de Sabadell, 69), a l'Auditori (2a. planta)

L'horari serà de 20:00 a 21:30 hores aproximadament.

Us hi esperem a totes i a tots!!!