diumenge, 22 de març de 2009

Eufòria inicial i patiment final

D'aquesta manera celebrava Àxel el segon gol @rlekinat.


Sabadell 2-1 Santa Eulària

Sabadell: De Navas, Campos, De la Plata, Pagès (min. 31 Juan Carlos), Pelegrí, Iglesias (min. 81 Siso), Àxel (min. 68 Carralero), Juvenal, Joel, Morales i Pradas.

Santa Eulària: Pociello, Jose, Aparicio, Berto, Neftlaí (min. 58 Raúl), Derek, Ondina, Guirado, Tino, Heredia i Jonathan Carril (min. 79 Adrián Ramos).

Gols: 1-0 Pradas (min. 1), 1-1 Heredia (min. 15), 2-1 Àxel (min. 19)

Estadi: Nova Creu Alta (7.000 espectadors)

Encara molta gent era situant-se a l’estadi quan la cridòria va envair totes les grades als 19 segons de partit. Una centrada per banda dreta de Campos la va acabar rematant a gol, després d’un refús del porter, Raúl Pradas. Un inici esperançador que va veure un conjunt saballut amb moltes ganes i buscant obrir marge ben aviat. El primer ja era al sac i el segon també hauria pogut entrar si, primer Joel amb un fort xut que va desviar Pociello i posteriorment una centrada de Juvenal, que va passejar-se dins l’àrea petita sense trobar rematador. Els illencs ben poc havien mostrat durant el primer quart d’hora fins que una bona contra conduïda per Ondina va acabar en empat després d’un remat de Tino que va desviar De Navas però que res va poder fer amb el xut a boca de canó d’Heredia. Decepció que novament es va convertir en alegria quan als 19 minuts una centrada de Juvenal la va colpejar en planxa Àxel per tornar-nos a posar en avantatge i fer embogir a una Nova Creu Alta que presentava la millor entrada de la temporada. Aquest gol va semblar com si adormís el partit, cosa que van aprofitar els eivissencs per fer-se amb el control de l’esfèrica i dominant el centre del camp, van dur el pes de l’encontre tot i no crear clares opcions per marcar. La segona meitat va començar amb una jugada personal de Pradas que Pociello va enviar a córner. Va ser un miratge ja que el Santa Eulària va seguir dominant el partit tot i acabar estavellant-se sempre davant la nostra defensa que evitaria qualsevol disgust. El patiment va arribar ja al descompte quan Adrián Ramos, sol davant De Navas, va picar la pilota però la vaselina va sortir fora per molt poc davant una enorme angoixa que va sobrevolar tot l’estadi. Al final en el que no seria el millor partit vam acabar sumant tres punts més.