dijous, 26 de març de 2009

Èxtasi a l’últim minut

L'afició @rlekinada es va desplaçar i també va 'jugar el seu partit'.


Gramenet 0-1 Sabadell

Gramenet: Barragán, Roberto Carlos, Toni Lao, Rezzónico, Jorge (min. 78 Simón), Xavi Muñoz, Juanma Cruz, Pugui, Monty, Expósito i Meca.

Sabadell: De Navas, Campos, Jaume, Agustín, Pelegrí, Juan Carlos (min. 77 Iglesias), Àxel (min. 83, Siso), Juvenal, Joel, Morales i Pradas (min. 68, Javi Rodríguez).

Gols: 0-1 Siso (min. 89)

Estadi: Nou Municipal de Santa Coloma (800 espectadors)



Ni el mateix Siso Amigó, que saltava al camp a falta de només set minuts per acabar el partit, podia imaginar que acabaria sent l’artífex de l’exultant final que es va viure a Can Peixauet. I és que quan molts ja firmaven l’empat sense gols, l’ex de la Damm va ser el més llest de tots i va robar una pilota a la defensa local, després d’una passada de Joel, per afusellar amb tota la ràbia del món al porter Barragán i fer embogir als més de 400 saballuts desplaçats fins a Santa Coloma un dimecres laborable. Va valer la pena esperar fins al minut 89 per veure una nova victòria dels nostres. I és que en un partit molt travat però també molt igualat va imperar per damunt de tot el fet de mantenir a ratlla les davanteres contràries. Sobre una superfície on es feia difícil tocar i mimar la pilota, el joc directe era l’única manera de crear perill a més de les de jugada a pilota aturada. Però qui primer ho va intentar i en l’única badada dels nostres, el conegut Juanma Cruz, sol davant De Navas, va xutar massa alt. Va ser un toc d’atenció i a partir de llavors la zona defensiva va funcionar a les mil meravelles sobretot en les pilotes altes. També va ser molt remarcable el treball i les ganes mostrades pels nostres homes que van deixar-se la pell lluitant totes les pilotes. La segona meitat va ser molt semblant a la primera on seguia la igualtat sobre el rectangle de joc però també vam saber patir en alguns minuts on la Grama va apretar de valent amb Monty i Meca com a jugadors més perillosos. Fins arribar als 83 minuts que van deixar pas al qui seria l’heroi de la nit, un Siso Amigó que va acabar donant tres punts d’or en un dels camps on és més complicat jugar a futbol. Al final molta eufòria entre els nostres aficionats al marxar de Santa Coloma, sensació molt diferent a la del partit de la primera volta on llavors van ser els colomencs qui van marcar-nos en temps d’afegit per acabar empatant el partit.