dijous, 13 de setembre del 2012

El Rival: Real Madrid Castilla


Sis temporades després, el filial del Real Madrid torna a la divisió de plata per a quedar-s'hi d'una manera més longeva que la darrera on només van mantenir-se dues campanyes a Segona A, la 2005-06 i 2006-07. Equip molt jove que serà dirigit per José Alberto Toril després de l'excel·lent resulat de l'any anterior on, a més d'acabar líders del seu grup de la Segona B, van pujar a les primeres de canvi destrossant al Cádiz a qui van vèncer al partit d'anada per 0-3 i el de tornada per 5-1. També es van alçar amb la Copa de Campionst davant un Mirandés que també es va veure superat absolutament i a quin van derrotar per un doble 3-0.

La falta d'experiència serà substituida per la molta qualitat que el planter madridista té a les seves botes. Jugadors que han ascendit del Madrid C, que també pujaria a Segona B, casoscom els de Derik, Sobrino o Pacheco i també del Juvenil com són José Rodríguez, De Tomàs o Benavente reforçaran al segon equip blanc. Però també els joves Quini, fitxat del Luccena, Mateos del Zaragoza B, Borja Garcia del Còrdova o el defensa brasiler Fabinho procedent del Rio Ave també tindran un protagonisme destacat. Tots ells hauran de suplir futbolistes que foren molt importants i decisius la temporada passada i, que durant l'estiu, van abandonar l'entitat madridista. Mosquera va signar pel Getafe, el porter Isaac Becerra ho faria pel Girona, Pablo Gil per l'Sparta de Praga o, el cas més mediàtic, el del lateral dret Dani Carvajat que firmaria per cinc temporades pel Bayer Leverkusen alemany i pel qui el Real Madrid rebria una compensació econòmica que rondaria els sis milions d'euros i, curiosament, arribaria a Alemanya recomanat pel mateix José Mourinho.

La darrera visita que el nostre Sabadell va fer al filial del Madrid data de la temporada 1992-93, llavors també a la Segona Divisió A, en un conjunt on hi actuaven joves promeses com Torres Mestre, Jovicevis, Urzáiz o el mateix Juan Eduardo Esnáider. Fou un partit on vam meréixer més, tot i l'empat a dos final. S'avançarien els blancs per mitja d'Urzáiz, igualaria Joan Barbarà i Borge ens posaria per davant a pocs minuts del final, però Ramis posaria les taules definitives.