dilluns, 7 de novembre de 2011

L’efecte d’Alessandro i la bona efectivitat local ens deixen sense opcions de puntuar

Gimnàstic de Tarragona 5-0 Sabadell

Gimnàstic: Rubén, Juste, Mingo, Xisco Campos, Arzu, Seoane, Rodri, Longás, Powel
(min. 81 Galindo), Peragón (min. 56 Tuni) i Morán (min. 70 Luna).

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Songo’o, Toni Lao, Olmo (min. 74 Álex Cruz),
Héctor Simón, Áaron Bueno (min. 60 Joaquin), Ciércoles (min. 67 Juvenal),
Florian, Arteaga i Lanzarote.

Gols: 1-0 Morán (min. 18), 2-0 Powel (min. 28), 3-0 Powel (min. 61), 4-0 Tuni (min. 65), 5-0 Luna (min. 84).

Estadi: Nou Estadi (4.903 espectadors)

El debut a la banqueta dels locals de Jorge d’Alessandro després de la destitució durant la setmana passada de Joan Carles Oliva, que en 11 jornades encara no havia guanyat cap partit, seria una bocanada d’aire fresc per a un onze grana que molt efectiu cara porta contrària faria el seu millor partit. De fet els 90 minuts van ser molt igualats en quan a joc i ocasions de gol, però en aquesta oportunitat les errades defensives i la punteria acabarien sent determinants. I és que en la primera mitja hora el partit va girar clarament per als tarragonins que en les botes de Fernando Morán que aprofitaria un rebuig de De Navas per fer el primer de la matinal i Powel que en jugada personal també superaria al porter madrileny farien decantar la balança massa aviat. El toc al centre del camp era força estèril i les arribades a l’àrea de Rubén Pérez serien força escasses i gens clares. Tampoc en els llançaments de falta vam estar fins i és que el partit al Nou Estadi acabaria sent per oblidar. El segon temps va començar amb un Sabadell molt més actiu i participatiu en zones ofensives i es van poder veure els millors minuts dels nostres on en els serveis de cantonada vam estar a punt d’escurçar diferències. Jesus Olmo en un remat de primeres també hauria pogut fer el seu gol, però quan més a prop estava el 2 a 1, una pèrdua de pilota al centre del camp serviria per a que novament Powel foradés les xarxes de la porteria visitant. Aquí es va viure el desencís final entre els més de 300 seguidors arlequinats que van desplaçar-se, tot i la pluja, fins a Tarragona. El resultat començava a ser dolorós i encara més veient que el Nàstic tot el que xutava acabava als fons de la porteria d’un De Navas que es va veure superat completament i aquest cop gens ajudat per una defensa que no va tenir el seu millor dia. La ferida seguia oberta i va créixer encara més en una nova contra que s’encarregaria de materialitzar el mallorquí Tuni sense cap mena d’oposició. El Sabadell mai va deixar de lluitar i intentar reduir diferències però la sort va estar de cara per als tarragonins que van veure com Mingo salvava gols sota pals i l’àrbitre deixava de senyalar un penal per mans de la defensa local. Amb tot i sense cap excusa per part vallesana, veuríem com el marcador finalitzaria amb un altre gol, obra d’Adrián Luna que després de driblar a De Navas anotaria el cinquè. Un partit per oblidar que hauria de servir per aprendre dels errors comesos, però sabedors també que el lluminós no seria just per als mèrits que van fer uns, als qui els va sortir tot de cara, i el que van fer els altres, que no van merèixer un càstig tan dur.