dijous, 27 d’octubre de 2011

Empat voluntariós per sumar un punt important a domicili

Xerez 2-2 Sabadell

Xerez: Doblas, Mendoza, Lombán, Robusté, Cámara, Israel, Rueda, Redondo, Tato (min. 75 Íñigo Vélez), Capi i Bruno Herrero.

Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Toni Lao, Olmo, Pablo Ruiz (min. 16 Songo’o), Héctor Simón, Arteaga (min. 62 Álex Cruz), Juvenal, Florian, Puigdollers (min. 38 Samuel) i Lanzarote.

Gols: 1-0 Tato (min. 6), 2-0 Robusté (min. 27), 2-1 Lanzarote (min. 33), 2-2 (p. Min. 73 Juvenal)

Estadi: Chapín (6.500 espectadors)

Meritori empat d’un Sabadell, primer de la temporada fora de casa, i curiosament després de nou jornades tot i que aquest desplaçament servia per recuperar la primera que en el seu dia quedaria suspesa per la vaga de futbolistes. A l’inici de la primera meitat es va veure un Sabadell força espès que no es va trobar gens còmode damunt el rectangle de joc i és que els de Juan Merino van erigir-se com a màxims dominadors de la pilota i gairebé no van deixar sortir al nostre equip del seu camp. Al minut 6 una pilota a l’espai de Capi va deixar sol a Tato davant David de Navas que res va poder fer davant el xut de l’ex de l’Albacete. Molt celebrat a les grades i decepció per uns jugadors arlequinats que encara s’estaven situant. Tampoc ajudaria una altra lesió, aquest cop del central Pablo Ruiz que als 16 minuts amb molèsties musculars deixaria el seu lloc a Songo’o. Els locals continuaven a la seva i seguien arribant amb facilitat a l’àrea d’un De Navas a qui tan a ell com a la seva defensa sel’s va multiplicar la feina. Tantes eren les arribades que al vuitè còrner marcarien el segon, aquest cop amb un remat del català Robusté per a posar el partit encara més complicat. Un tímid xut de falta de Juvenal seria l’única arribada dels nostres, però quan menys ho esperàvem, una contra de Manolo Lanzarote finalitzaria amb un bon tir i després de picar a l’esquena d’un defensa gadità, la pilota acabaria dins les xarxes de Toni Doblas. Seria un miratge en forma d’alegria perque el Xerez seguiria arribant amb gran facilitat i Tato i també Capi perdonarien el tercer de la nit tot just després de retallar diferències. Les ocasiones seguien sent molt perilloses i poc abans d’arribar al temps de descans i des del punt de penal va perdonar Redondo que picaria massa alt. El segon període va començar amb un Sabadell més entonat i menys atraçat per unes envestides del Xerez que van cedir una mica. Tot i això els andalusos haurien pogut fer altre cop el tercer gol ja que Tato en dues ocasions molt seguides ho va tenir a les seves botes i el travesser de la porteria de De Navas també hi va ajudar. Als 70 minuts seria el porter madrileny qui amb una mà miraculosa i altre cop a peus de Tato evitaria la sentència. Amb el pas dels minuts es va anar asserenant la cosa i un Sabadell que seguia a la contra va sorprendre als locals que van veure com als 73 minuts amb un penal clar sobre Florian de Lombán que Juvenal amb molta sang freda el transformaria en l’empat. Els nostres aconseguien remuntar un partit que semblava més que perdut a la mitja hora de joc. La igualada però va estar molt a prop de ser molt momentània i és que altre cop De Navas es lluiria salvant un xut duríssim de Capi. Només cinc minuts més tard seria Rueda qui es toparia altre cop amb el madrileny que amb una estirada va evitar amb les cames un xut que aniria a servei de cantonada. Les ganes i l’entrega dels saballuts seguien existint davant les escomeses dels locals i la defensa molt multiplicada va imposar-se a la davantera dels de Juan Merino que va saber aguantar fins al final. Ja en el descompte però, una centrada de Lanzarote va servir per fer emmudir tot Chapín ja que Florian molt a prop va estar de fer el tercer. Al final premi per als nostres que van salvar un empat més que important sumant un punt més a la lliga.