diumenge, 25 de gener de 2009

I va aparèixer “El Rifle”

Terrassa 1-3 Sabadell

Terrassa: Relaño, Sierra, Peque, Tomillo, Julio de Dios (min. 77 Víctor Morillo), Blas Vílchez (min. 85 Carroza), Nauzet (min. 81 Guillem), Iván Boniquet, Jordi Martínez, Toribio i Víctor Curto.

Sabadell: De Navas, Campos, De la Plata, Jaume (min. 64 Iglesias), Agustín, Juan Carlos, Pradas (min. 64 Javi Rodríguez), Juvenal, Joel (min. 86 Siso), Morales i Axel.

Gols: 1-0 Tomillo (min. 61), 1-1 Javi Rodríguez (min. 67), 1-2 Morales (p. min. 74), 1-3 Javi Rodríguez (min. 83)

Estadi: Olímpic (1.000 espectadors)

Quan més encallat estava el partit i quan més patiment hi havia a les grades de l’Olímpic egarenc, va entrar al terreny de joc el duet format per Sergio Iglesias i Javi Rodríguez que només van trigar tres minuts a fabricar el que seria el gol de l’empat. Centrada del gadità i golàs amb el cap del davanter saballut. Abans, als 61 minuts, Tomillo va aconseguir el primer gol de la tarda després d’una centrada de Peque. Poc, molt poc els va durar l’alegria als vermells. I és que amb la igualada aconseguida per Javi Rodríguez, l’empenta dels nostres jugadors, animats en tot moment pels molts seguidors arlequinats desplaçats fins a Terrassa, va seguir endavant i Joel va forçar un penal al minut 74 que Roberto Morales amb molta sang freda va transformar en gol. L’eufòria i l’alegria es va desfermar sobre la mateixa porteria on eren situats els nostres aficionats i on el Sabadell va anotar els tres gols. Però la festa que havia començat el davanter de l’Hospitalet la va voler acabar ell mateix fent el tercer gol i sentenciant d’aquesta manera un derbi vibrant a pocs minuts del final. La jugada per banda brillant d’un incansable Joel va servir perquè “El Rifle” del Sabadell deixés el definitiu 1 a 3 dibuixat sobre l’electrònic terrassenc. Abans de tota l’eufòria d’una segona meitat màgica, el Sabadell és qui més va controlar un partit que durant els primers 45 minuts la por a no encaixar gols va ser la nota més destacada i on Axel amb una rematada al pal molt proper va estar d’inaugurar el marcador. Després tota un sobredosi, tot i no escatimar en patiment, va sobrevolar l’estadi Olímpic de Terrassa on per segon any consecutiu el nostre Sabadell va donar-nos una alegria, guanyant per dos gols de diferència i remuntant-ne un en contra. A la retina dels saballuts hi haurem de guardar una altra tarda memorable on “El Rifle” es va erigir com l’autèntic artífex arlequinat.