El Villarreal porta una mala dinàmica i ha sortit de les places de PlayOff (Foto: Pedro Salado)
Gens fàcil està sent la "tornada a la màxima categoria per un submarí groc que no s'ha trobat còmode en cap moment durant la temporada. Sempre vorejant els llocs més alts de la taula classificatòria però sense jugar amb una fluïdesa ni de manera superior als seus rivals que han aconseguit puntuar a un Madrigal, que ja va perdre la condició de fortí a la jornad nou de lliga amb un empat davant el Huesca i, posteriorment, el Real Múrcia. I és que la dificultat i la falta de gol dels castellonencs els ha privat de sumar més punts en molts encontre que han acabat cedint davant rivalst teòricament inferiors. Mariño i Juan Carlos han actutat a la porteria de l'equip dirigit, per un primer moment, per JulioVelázquez, però que després d'empatar davant l'Almeria va ser destituït i Marcelino Garcia Toral va agafar les regnes del conjunt groguet.
La defensa, molt compacte i ben treballada, ha encaixat pocs gols fins al darrer partit davant el Castilla i per alt és molt difícil de superar-los amb una parella de centrals habitualsment formada pel suec Mellberg i per l'argentí Musacchio, sense oblidar a Truyols o al francès Lejeune, que alterna el primer equip i també el filial. Els laterals, amb molta projecció ofensiva, tenen molt de talent com Javi Venta o Joan Oriol, però també Mariño o Jaume Costa saben que és jugar en moments complicats de partit. Caldrà vigilar les seves internades per ambdues bandes.
El centre del camp comandat sens dubte per Marcos Senna, també encarregat de llençar magistralment les faltes i els penals és un dels punts forts dels de La Plana, on a més hi sobresurten futbolistes com Hernán Pérez o Cani, també plens de màgia a les seves botes o d'altres més treballadors i batalladors com Toribio. Bruno també te galonos dins l'equip a qui sap dirigit a la perfecció acompanyat pel migcentre argentí Canteros. A la mitjapunta, la mobilitat de joves com Moi que també actua amb el filial o Trigueros fa que sigui un equip imprevisible i molt elèctric, fet que contrasta amb uns davanters ja molt experimentats com són Cavenagui, que va començar molt fort la temporada, Walter Pandiani i el nigerià Uche, un dels clars referents dels groguets. Al mercat d'hivern, però, van voler apuntalar l'atac amb la cessió per part del Betis de Jonathan Pereira i, que de ben segur, donarà un plus important a l'equip.
La darrera visita que vam fer a l'estadi del Madrigal per jugar contra el primer equip del Villarreal data de la temporada 1992-93, llavors també a la Segona Divisió A, en un partit on vam caure derrotats per 2 a 0 amb gols d'Alcañiz i Reyes.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada