Barcelona B 0-1 Sabadell
Barcelona B: Rubén Miño, Montoya, Planas, Bartra (min. 78 Deulofeu), Armando, Riverola, Tello, Espinosa (min. 62 Carmona), Rodri (min. 46 Kiko Femenía), Dos Santos i Rafinha.
Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Redondo, Toni Lao, Olmo, Héctor Simón, Eneko (min. 73 Áaron Bueno), Puigdollers (min. 79 Ciércoles), Florian (min. 63 Baha), Juvenal i Lanzarote.
Gols: 0-1 Juvenal (min. 40)
Estadi: Mini Estadi (6.200 espectadors)
Onze anys després vam tornar a sumar els tres punts d’un dels camps on més ens ha costat aconseguir treure profit. Però aquest cop amb més de mil arlequinats inundant un dels gols de l’estadi barceloní seria el preludi que aquella podia ser una gran tarda. Amb un Sabadell més endarrerit i més defensiu, per intentar contrarestar el talent dels locals, es va poder veure una versió diferent dels homes de Lluís Carreras que van buidar-se damunt el terreny de joc. El domini seria en molts moments del partit per als d’Eusebio però fins al minut 25 no van aproximar-se amb perill a la porteria d’un De Navas que veuria com Rafinha sol davant seu xutaria massa alt en una gran ocasió culé. El perill arribava bàsicament per la banda del sabadellenc Cristian Tello que intentava desbordar per l’esquerra però sempre topava amb el mur defensiu dels nostres amb un Jesús Olmo espectacular que es multiplicava a cada moment. També el centre del camp forçava lluita i criteri amb unes bandes que ajudaven a les tasques de recuperació tot deixant a Florian en punta que va lluitar-ho tot i seu seria el primer xut contra la porteria de Rubén Miño. Però amb el pas dels minuts i quan més intens era el domini barcelonista va arribar la màgia d’un Juvenal que després de conduir una contra als 40 minuts faria un golàs de traca i mocador amb un xut imparable des de fora l’àrea que va besar l’escaire dels locals per fer embogir a tots els incondicionals arlequinats. La mitja part va tranquil•litzar l’ambient i els locals farien canvis tàctics en busca de trobar més espais en la teranyina defensiva saballuda que va suar de valent durant els 90 minuts. El segon període va tenir moments per tot amb el domini local que va continuar però molt perilloses també serien les contres dels nostres i tan Áaron Bueno en una jugada personal que acabaria picant massa alt o una contra de Baha que massa lent no acabaria per xutar quan ho tenia tot a favor, haurien pogut sentenciar el derbi català. També el filial del Barça va tenir les seves oportunitats en les botes de Kiko Femenía i Tello sempre avortades per un gran De Navas i també per la resta de la reraguarda que sens dubte imposarien la seva gran actitud i entrega en contra del talent i la tècnica dels joves del planter barceloní. Els darrers minuts es farien llargs per a tothom, encara que l’ànim constant dels seguidors saballuts desplaçats fins al Mini Estadi seria clau per a que les forces dels nostres aguantessin fins a l’últim instant fins que amb el xiulet de l’àrbitre es van poder celebrar tres punts d’autèntic luxe i molt treballats.
Barcelona B: Rubén Miño, Montoya, Planas, Bartra (min. 78 Deulofeu), Armando, Riverola, Tello, Espinosa (min. 62 Carmona), Rodri (min. 46 Kiko Femenía), Dos Santos i Rafinha.
Sabadell: De Navas, Óscar Ramírez, Redondo, Toni Lao, Olmo, Héctor Simón, Eneko (min. 73 Áaron Bueno), Puigdollers (min. 79 Ciércoles), Florian (min. 63 Baha), Juvenal i Lanzarote.
Gols: 0-1 Juvenal (min. 40)
Estadi: Mini Estadi (6.200 espectadors)
Onze anys després vam tornar a sumar els tres punts d’un dels camps on més ens ha costat aconseguir treure profit. Però aquest cop amb més de mil arlequinats inundant un dels gols de l’estadi barceloní seria el preludi que aquella podia ser una gran tarda. Amb un Sabadell més endarrerit i més defensiu, per intentar contrarestar el talent dels locals, es va poder veure una versió diferent dels homes de Lluís Carreras que van buidar-se damunt el terreny de joc. El domini seria en molts moments del partit per als d’Eusebio però fins al minut 25 no van aproximar-se amb perill a la porteria d’un De Navas que veuria com Rafinha sol davant seu xutaria massa alt en una gran ocasió culé. El perill arribava bàsicament per la banda del sabadellenc Cristian Tello que intentava desbordar per l’esquerra però sempre topava amb el mur defensiu dels nostres amb un Jesús Olmo espectacular que es multiplicava a cada moment. També el centre del camp forçava lluita i criteri amb unes bandes que ajudaven a les tasques de recuperació tot deixant a Florian en punta que va lluitar-ho tot i seu seria el primer xut contra la porteria de Rubén Miño. Però amb el pas dels minuts i quan més intens era el domini barcelonista va arribar la màgia d’un Juvenal que després de conduir una contra als 40 minuts faria un golàs de traca i mocador amb un xut imparable des de fora l’àrea que va besar l’escaire dels locals per fer embogir a tots els incondicionals arlequinats. La mitja part va tranquil•litzar l’ambient i els locals farien canvis tàctics en busca de trobar més espais en la teranyina defensiva saballuda que va suar de valent durant els 90 minuts. El segon període va tenir moments per tot amb el domini local que va continuar però molt perilloses també serien les contres dels nostres i tan Áaron Bueno en una jugada personal que acabaria picant massa alt o una contra de Baha que massa lent no acabaria per xutar quan ho tenia tot a favor, haurien pogut sentenciar el derbi català. També el filial del Barça va tenir les seves oportunitats en les botes de Kiko Femenía i Tello sempre avortades per un gran De Navas i també per la resta de la reraguarda que sens dubte imposarien la seva gran actitud i entrega en contra del talent i la tècnica dels joves del planter barceloní. Els darrers minuts es farien llargs per a tothom, encara que l’ànim constant dels seguidors saballuts desplaçats fins al Mini Estadi seria clau per a que les forces dels nostres aguantessin fins a l’últim instant fins que amb el xiulet de l’àrbitre es van poder celebrar tres punts d’autèntic luxe i molt treballats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada