dimarts, 21 de juliol del 2009

Entrevista amb ALBERT PUIGDOLLERS


Albert Puigdollers, amb l'uniforme del Gavà, en el partit contra el Sabadell de la temporada anterior.

Ens hem posat en contacte amb Albert Puigdollers, el primer fitxatge de la temporada 2009/10, perquè volíem saber les seves primers impressions en el seu nou club:

Primer de tot: Benvingut Albert!
Repassant una mica la teva carrera veiem que comences militant al Barcelona i d’allà, amb 20 anys, marxes cap a l’Atlètic de Madrid i t’hi estàs un parell d’anys...

Si, així va anar. Havia acabat la meva etapa en la cantera del Barça, no tenia més possibilitats allà, em va sortit la possibilitat de marxar a Madrid, a un altre gran club i no ho vaig dubtar. Crec que va ser una molt bona experiència.

De Madrid tornes a fer les maletes i cap a Màlaga i posteriorment cap a un equip del que aquí, a Sabadell, en tenim un record molt recent: Cultural Leonesa...

Doncs sí, ho he seguit i sé que veu eliminar la Cultural del playoff, llàstima del partit d'Irun. A Màlaga va ser una bona experiència perquè va ser l'oportunitat de jugar a segona A, però em vaig perdre quasi tota la segona volta per una lesió de pubis i no ho vaig poder tornar a gaudir d'aquesta categoria, a veure si amb el Sabadell ho aconseguim.
Tornes cap a Catalunya i jugues al Badalona, on hi jugues la teva primera promoció d’ascens...

Sí, així va ser, després d'uns anys fora de Catalunya, el Badalona em va donar la possibilitat de tornar al futbol català. Va ser positiu ja que vam disputar el playoff d'ascens després de guanyar el campionat, però el Linares a les primeres de canvi ens va enviar cap a casa.

I cap a Gavà... on tornes a jugar la promoció d’ascens...

Doncs sí, va ser una llàstima. A principi de temporada ningú ho esperava, però vam fer una temporada espectacular i ens vam colar entre el 4 primers, llavors en el playoff contra l'Osca, vam empatar els dos partits i vam quedar eliminats pel valor doble dels gols. Tinc un gran record d'aquell any. Va ser una llàstima.

Diuen que ‘no hi ha dos sense tres’ i que ‘la tercera va la vençuda’...

Doncs tan de bo sigui així, crec que la il·lusió de l'afició, del club i de l'equip ha de ser aquesta, s'ha d'intentar aconseguir-ho. Llavors la temporada és molt llarga i poden passar moltes coses, hi ha uns altres 19 equips que també lluitaran per aquest objectiu, però no ens ha de fer por reconèixer que hem de lluitar per les 4 primeres places.

De ben segur, perquè ja l’has visitat com a rival, sabràs com ‘les gastem’ els seguidors @rlekinats: donem suport, però també som exigents. Hi ha pressió extra en aquest sentit?

Bé, com has dit abans, he jugat en un club com la Cultural Leonesa que en aquest sentit és similar, un bon estadi, afició, etc. i la veritat és que sí que es genera una pressió extra que potser no és positiva si les coses no van bé al principi, la paciència no existeix, però aquesta pressió des del meu punt de vista es converteix en una motivació extra per part del jugador. Quan les coses funcionen, la gent s'anima i fa que tot vagi més rodat.

Si l’any passat l’equip ja es va fer pensant en el play-off, aquest any no es pot abaixar el llistó, que tot i la crisi, el posarem a dalt de tot: buscant l’ascens a Segona A. Si ja hem parlat de la pressió del ‘respectable’, aquesta, l’esportiva, és més o menys complicada de portar?

Bé, la pressió esportiva considero que ha d'existir també, ens hem de marcar uns objectius i intentar complir-los. La pressió esportiva és la que es posen els jugadors implicats, estiguin en l'equip que estiguin i juguin al club que juguin o la categoria que sigui. És una qüestió de compromís del vestuari per assolir un objectiu, i crec que en cap cas pot ser negativa.

A part de Manel Benavente, que de ben segur ha estat de la mà de qui has vingut, i Joel, què més coneixes del club i la ciutat?

Doncs la veritat és que conec també a Bermudo, que va coincidir amb mi al Barça B i poc més. A nivell de club i de ciutat conec el que coneix qualsevol aficionat del futbol català. Que és un dels clubs més importants d'aquest i que hi ha una certa necessitat que les coses funcionin. A nivell intern conec poca cosa del club encara, però segur que seran coses positives.

Deu ni do amb la pretemporada, es presenta carregada entre amistosos, Torneig de Històrics, Copa Catalunya... hi haurà temps per tot i per tothom.

Sincerament a nivell particular és el que prefereixo, agafar la forma jugant partits que és al que els jugadors ens agrada. Crec que els resultats que es donin en aquesta pretemporada no se'ls ha de tenir molt en compte, el més important és que l'equip arribi a un bon nivell al primer partit oficial, en aquest cas contra el Monzón a la Copa del Rei.

Copa Catalunya, Copa del Rei i Lliga. Tantes competicions, amb una plantilla més aviat curta, és positiu o pot ser un problema?

Com ja t’he dit anteriorment, als jugadors més que entrenar ens agrada jugar partits, a més a més també tenim molta il·lusió en la Copa de Rei de fer un bon paper, per tant considero que participar en aquestes tres competicions serà positiu, perquè segurament també farà que quasi tothom tingui minuts per poder jugar i guanyar-se un lloc a l'equip.

Ens queda clar quins són els objectius de l’equip, però a nivell personal te’n marques algun?

Bé, l'únic objectiu que em marco és poder aportar el meu granet de sorra a l'equip per aconseguir els objectius marcats, a més a més de rendir a un bon nivell per retornar la confiança d'aquells que han confiat amb mi perquè pugui estar aquí.

Moltes gràcies Albert i molt bona sort!!!