Resurrecció a base de cap

El Vilareal va demostrar la seva condició de líder de la categoria.

Sabadell 2–2 Vila-real B

Sabadell: De Navas, Jaume, De la Plata, Agustín, Pelegrí (min. 86 Siso), Iglesias (min. 66 Juan Carlos), Àxel, Juvenal, Joel, Morales i Pradas (min. 69 Javi Rodríguez).

Vila-real B: Juan Carlos, Mario, Joan Oriol, Kiko, Edu, Marcos, Matilla, Víctor, Salva (min. 51 Juanfran), Chando i Joan Tomàs.

Gols: 0-1 Joan Tomàs (min. 2), 1-1 Pelegrí (min. 53), 1-2 Juanfran (min. 59), 2-2 Juan Carlos (min. 93)

Estadi: Nova Creu Alta (2.000 espectadors)

En plena setmana santa i sota una tarda freda i plujosa ens visitava el líder de la categoria. Molt va costar sumar un punt davant un equip que va demostrar amb un joc elaborat i de toc el perquè de la seva situació a la taula classificatòria i va posar les coses molt difícils als nostres que a base de força i sobretot a base de gols a pilota aturada i de cap vam acabar salvant un punt i ressorgint en temps d’afegit. Ja al minut 2 una jugada per banda la rematava al fons de la xarxa un estel·lar Joan Tomàs. Primera gerra d’aigua freda que hauria pogut ser pitjor si al minut 4 el pal de De Navas no hagués salvat el segon dels de la plana. A partir de llavors el partit es va igualar tot i el domini visitant al centre del camp. Tímides arribades per banda de Morales i Pradas on Joel molt proper va estar de fer l’empat al minut 33. A la segona meitat va sortir encara amb més ganes un Sabadell que volia agradar-se i salvar almenys un punt. I ben aviat ho va aconseguir. Primer amb un remat al travesser d’Agustín i ja a la segona va ser la definitiva mitjançant un cop de cap de Pelegrí també després d’un servei de cantonada. L’empat era tot un premi a la constància però es va truncar altre cop amb un ràpida contra que va culminar sol davant De Navas Juanfran. Tornàvem a estar sota el marcador i aquest cop filial groc lluny de fer-se enrere ho va seguir intentant. El travesser evitaria la sentència definitiva a xut de Joan Tomàs. I és que els castellonencs va tenir innumerables ocasions per donar l’estocada final a un Sabadell que en defensa es veia superat per les contres visitants. La falta d’encert tan de Chando com de Joan Tomàs va donar vida als nostres que ja als minuts finals, primer amb un xut de Siso que la defensa va rebutjar a córner amb la mà i ja posteriorment amb el remat final de Juan Carlos amb el cap acabaria donant l’empat final davant la bogeria de l’afició saballuda que en aquells moments ja gairebé omplia la zona de tribuna.