Subcampionat de Segona B per tancar una temporada històrica

Múrcia 1 (9) - 0 (8) Sabadell

Múrcia: Alberto, Ander Gago, Luciano, Cámara, Óscar Sánchez, Carles, Urzaiz (min. 46 Isaac Jové), Mario Marín (min. 55 Aquino), Chando, Cañadas i Molino (min. 46 Kike García).

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Robles, Raúl Rodríguez, Manga (min. 59 Fito), Joaquín (min. 67 Marc), Puigdollers i Eneko (min. 46 Cuenca).

Gols: 1-0 Aquino (min. 71)

Penals: Múrcia 9-8 Sabadell

Estadi: La Nueva Condomina (6.500 espectadors)

Només els penals van impedir que el Centre d’Esports Sabadell acabés la temporada posant la cirereta damunt el pastís i és que amb l’ascens a la butxaca els homes de Lluís Carreras van lluitar per endur-se l’honor de ser el millor equips dels 80 que competeixen a la divisió de bronze del futbol espanyol. Finalment i després de 18 penals el títol van quedar-se a la Nueva Condomina de Múrcia. El partit va ser controlat pels locals tot i que a l’inici dues centrades per banda van estar ben a prop de ser rematades per Joaquín en boca de gol. També Raúl Rodríguez hauria pogut inaugurar el marcador amb una vaselina que marxaria fora després d’una mala sortida del porter Alberto. Però a partir de llavors serien els d’Iñaki Alonso qui es farien absolutament amb el control del partit davant un Sabadell que aguantant darrera buscaria alguna tímida contra. Tampoc van crear un perill excessiu durant el primer temps i només un xut de Chando inquietaria la porteria de De Navas. El segon període si que seria murcià de cap a peus amb arribades i molt de perill davant una porteria arlequinada que en més d’una ocasió veuria com el gol era a tocar. Així, una falta botada per Cañadas faria intervenir a un David de Navas que acabaria sent el millor del partit. Va treure una mà espectacular per enviar la pilota a còrner. També Isaac Jové sol dins l’àrea enviaria la pilota contra la base del pal i altre cop el Sant aturaria un xut llunyà de Camara. Fins que als 71 minuts una falta lateral centrada per Aquino seria la bona per als de casa que veurien com la pilota superava per dalt al porter saballut tot celebrant el primer gol de la tarda i que deixava la eliminatòria igualada. Poc es veia al Sabadell en zona d’atac i només alguna escomesa de Cuenca molt esporàdica seria el guió ofensiu dels nostres que es veien superats en aquests segons 45 minuts. La pròrroga seria també local amb un Múrcia volcat sobre la porteria arlequinada i amb un Chando que hauria pogut fer dos gols en pocs minuts. Primer en una vaselina que després de superar a De Navas acabaria marxant per sobre el travesser i poc després i a boca de canó faria lluir de nou a De Navas que amb el peu enviaria una pilota impossible a servei de cantonada. Molts haurien pogut pensar que tan perdonar podria haver estat funest per al Múrcia, però després de 120 minuts els penals acabarien decidint el campió de la categoria. L’eficàcia seria màxima en els cinc primers llançaments per equip, fins que al novè Raúl Rodríguez enviaria la pilota al travesser i posteriorment Chando certificaria la victòria amb un xut inapel•lable. Victòria per als de la Nueva Condomina que van festejar el títol davant els seus però quedava clar que l’autèntic triomf ja s’havia celebrat feia dues setmanes amb l’ascens de categoria a 2a. A. D’aquesta manera acabava una temporada que serà recordada per la màgica tarda al camp d’Ipurua i perque 18 anys després es tornava a la categoria de plata del futbol espanyol.

Final Segona B: Real Murcia C.F.-C.E. Sabadell

Últim partit de la temporada. Sabadell i Murcia posen punt i final a una temporada brillant per els dos equips. Amb el títol de campió i l'ascens a la butxaca, sabadellencs i murcians volen acabar el curs sent el millor equip dels vuitanta que configuren la tercera categoria del futbol espanyol. El partit donarà inici a les 18.45h. a l'estadi de la Nueva Condomina i serà retransmès per Esport3. El canari Ramos Rodríguez serà l'encarregat de xiular el que esperem que sigui el darrer partit del Sabadell a la Segona Divisió B en molt de temps.

Lluís Carreras no podrà comptar per aquest partit amb els lesionats Juvenal i Ciércoles. Hiroshi tampoc viatja al igual que Àlex Ruiz i Pep Pagès. Amb l'objectiu de culminar la temporada amb un nou títol però amb la idea de donar minuts a la resta de futbolistes que no van jugar el partit d'anada de la setmana passada com Bermudo, Azparren o Manga. Per a alguns serà el darrer partit amb la samarreta arlequinada del Centre d'Esports com és el cas del cedit Isaac Cuenca.

Lleuger avantatge davant un gran rival

Celebració pel darrer gol d'aquesta temporada a l'estadi, que dóna avantatge pel títol.

Sabadell 1-0 Múrcia

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, Àlex Ruiz, Toni Lao, Pagès (min. 51 Agustín), Robles, Raúl Rodríguez (min. 68 Marc), Fito (min. 61 Cuenca), Joaquin, Puigdollers i Eneko.

Múrcia: Alberto, Ander Gago, Góngora, Luciano, Cámara, Mario Marín (min. 80 Jové), Cañadas (min. 71 Pedro), Urzaiz, Kike García, Carles i Molino (min. 78 Abraham).

Gols: 1-0 Cuenca (min. 85)

Estadi: Nova Creu Alta (3.000 espectadors)

Darrer partit de la temporada a la Nova Creu Alta on l’eliminatòria de campions que serveix per proclamar al millor equip de tota la Segona Divisió B, posava el punt i final als partits en aquesta categoria a casa. El rival era el Múrcia que també amb l’ascens a la butxaca després de superar al Lugo va donar una molt bona imatge a l’estadi creualtenc. El temps, amb pluja durant tota la jornada, i la televisió que donar el partit en directe, no van ajudar a que el camp presentés una gran entrada però els aficionats que s’hi van desplaçar van poder gaudir d’un bon encontre entre dos equips que van buscar sempre la porteria contrària. A més, el fi de festa va concloure amb un bonic castell de focs que servia per celebrar l’ascens a la divisió de plata. Els dos entrenadors van fer onzes competitius però amb una barreja de jugadors titulars tot l’any i amb d’altres que havien tingut menys protagonisme durant el curs o que darrerament havien caigut de l’equip per culpa de les lesions. Els nostres van sortir a mossegar i en només 9 minuts haurien pogut mig sentenciar l’eliminatòria amb tres ocasions molt clares de gol. Als 5 minuts una centrada per banda dreta de Raúl Rodríguez la rematava Joaquin amb el cap i Alberto faria la seva primera gran intervenció. Pocs segons després seria Fito qui amb un xut sec des de dins l’àrea posaria a prova al porter murcià i poc abans d’arribar al minut 10 una centrada d’Eneko acabaria amb un remat de primeres de Joaquin i novament Alberto es lluiria per rebutjar l’acrobàtic remat de l’andalús. Semblava que el partit estava controlat però la primera escomesa visitant no tardaria en arribar i seria obra d’un vell conegut. Un Antonio Cañadas que amb un duríssim xut faria intervenir per primer cop a David de Navas. A partir d’aquí les ocasions començarien a escassejar i el joc seria menys combinatiu i desenvolupat al centre del camp. Tot i això dos remats amb el cap d’Eneko, als minuts 35 i 37 respectivament, van estar a punt de significar el primer gol i que conclouria amb una altra gran aturada del porter visitant. El primer temps va ser clarament dels nostres en quan a ocasions de gol. El segon període però, amb un Múrcia més posat al partit i exercint més pressió a la zona ample, canviaria de guió i tindrien bones arribades a la nostra àrea com per haver anotat en alguna oportunitat. De totes maneres les sortides a la contra amb els extrems sempre molt oberts també haurien pogut fer mal. El partit va aturar-se uns instants per celebrar dues ovacions ben merescudes. La primera al minut 51 amb la retirada del camp d’un Pep Pagès que d’aquesta manera va poder acomiadar-se de l’afició després de cinc anys al club i amb dos ascensos a les seves esquenes. Tot un professional que va ser aplaudit amb molta gratitud. I un altre que va fer aixecar de les cadires als aficionats seria un Antonio Cañadas que va deixar una gran imatge de professionalitat les dues temporades que va ser a Sabadell tot i el descens de categoria. Va prosseguir l’encontre amb un Múrcia que buscaria el gol amb un tir de Kike que per poc marxaria fora. També Joaquin va tenir la seva després d’un xut de falta que el porter Alberto no blocaria del tot bé. Fins que al minut 84 els d’Iñaki Alonso amb Pedro i novament Kike van tenir el gol a les seves botes en una doble oportunitat que De Navas va rebutjar miraculosament per evitar així el primer gol de la nit. Un gol que arribaria segons després i amb una mica de fortuna ja que un rebot entre el porter i el xut de Cuenca significaria el gol local molt celebrat a les grades i que donava un lleuger avantatge per jugar la tornada la setmana vinent a la Nueva Condomina on hi haurà el títol de campions en joc.

Final Segona B: C.E. Sabadell - Real Murcia C.F.

Festa a la Nova Creu Alta! Amb l'objectiu de l'ascens aconseguit la setmana passada a Ipurua d'Eibar, el Centre d'Esports Sabadell ha preparat el duel contra el Real Murcia com un premi a la gran temporada realitzada, però amb la mentalitat de guanyar l'eliminatòria i proclamar-se campió absolut de la categoria de bronze del futbol espanyol. Els murcians també vindran amb aquesta idea i voldran reivindicar la seva condició d'equip potent i favorit. Els d'Iñaki Alonso van vèncer al Lugo i també seran equip de la Liga Adelante la temporada que ve.

Difícil serà saber l'onze que pugui treure Lluís Carreras per aquest partit. Amb les festes per l'ascens de per mig i sense cap pressió, el tècnic de Sant Pol de Mar ja ha dit que vol donar minuts a gairebé la totalitat de la plantilla. A més, no té cap baixa ni per lesió ni per sanció. Iñaki Alonso també es troba en una situació similar. A més, ha recuperat a l'exarlequinat Antonio Cañadas abans d'hora. El partit donarà inici a les 20.30h. i serà arbitrat pel balear Ripoll Solano. Cinc precedents amb el Sabadell amb un balanç de 2 victòries, 1 empat i 2 derrotes. Una de les victòries va ser el famós 2-4 al Terrassa de la temporada 2007-2008.

El Rival: Real Murcia

El Murcia és l'equip més potents de la Segona B

El campió del grup IV, el Múrcia d’Iñaki Alonso, vell conegut i exentrenador del Real Unión de Irún, serà el rival del nostre Sabadell a la final de Segona Divisió B. Els murcians van derrotar al Lugo en l'eliminatòria directa i seran rival dels arlequinats la temporada que ve a la Liga Adelante. El Murcia s’ha mostrat com un conjunt molt regular durant tota la lliga i possiblement el més potent de tota la Segona B.

Actualment, i amb un bloc similar al de la temporada a Segona A, han fet un futbol vistós i de nivell en molts moments de la temporada imposant-se en un grup que és dels més complicats. Han finalitzat com el segon equip més realitzador, per darrera el filial del Sevilla, i sobretot com el menys golejat fet que ha estat la clau de l’èxit. A més, al seu estadi, la Nueva Condomina amb capacitat per a gairebé 32.000 espectadors, és un escenari magnífic per a practicar un bon futbol on cap equip els ha pogut vèncer i on la majoria de rivals han estat incapaços de marcar-hi, fins i tot el Real Madrid en partit de Copa del Rei que només hi va poder igualar a zero. Fora de casa també han obtingut bons registres aconseguint gairebé sempre marcar, tot i perdre alguns partits com a Lorca o al camp de l’Almería B per 1 a 0.

La plantilla que dirigeix Iñaki Alonso és d’un nivell espectacular i amb molts dels seus components acumulant força minuts a la 1a. Divisió, on sota pals hi actua normalment Alberto. Defensivament és realment complicat fer-los mal i l’experiència i la veterania dels seus homes és tota una garantia per un equip que a més està pressionat per ascendir i recuperar la categoria perduda. La defensa habitual dels murcians la composen jugadors importants com Iván Amaya i Luciano com a centrals amb Ander Gago al lateral dret i Óscar Sánchez per banda esquerra. Tot i que Gotor i Góngora també han jugat molts minuts durant la lliga. El centre del camp està carregat de talent amb l’experimentat Richi que dona equilibri a la zona ample i on l’alacantí Pedro és un dels jugadors amb qui més haurem de vigilar i que més minuts ha acumulat durant la temporada. Però també els Miguel Albiol, Aguilera o Álvaro Cámara seran un perill constant o el conegut Antonio Cañadas, tot un artífex en els llançament de falta, però que no podrà jugar contra nosaltres al estar lesionat. Al davant també els sobra pólvora amb el jove Kike format a les categories inferiors del club i sobretot Chando com a màxim canoner del seu equip faran que la nostra defensa hagi de treballar de valent si vol aturar el perill de tots aquests jugadors.

Amb tot, serà un duel realment complicat, però sense la pressió de l'eliminatòria anterior, entre dos equips que busquen practicar el joc de toc més que no pas intentar de manera directa arribar fins a l’àrea rival. L’últim precedent que existeix en partits jugats entre Sabadell i Múrcia data de la lliga de la temporada 1999/00 on a la primera volta vam empatar sense gols a la Nova Creu Alta, mentre que a la penúltima jornada vam caure derrotats per 3 a 0. Aquella mateixa temporada, però, vam coincidir en una eliminatòria de Copa Federació i després d’empatar a un a l’estadi amb gol de Raúl Otxoa, a Múrcia vam acabar guanyant per 1 a 2 amb Antonio i Capilla com artillers tot superant aquells vuitens de final que ens acabarien portant fins a ser campions davant l’Elche a la final.

Joan Soteras el president amb més ascensos

Des de l'arribada a la presidència de Joan Soteras, en la seva segona etapa, el club ha viscut en una estabilitat econòmica i esportiva que es trobava a faltar en els darrers anys. Amb l'equip a Tercera es va aconseguir l'obligat ascens a Segona B només un any després de perdre la categoria. Un any de transició a la categoria de bronze, un intent fallit en el PlayOff que va acabar a Stadium Gal d'Irún, la discreta temporada passada i l'històric ascens a Segona A d'enguany amb títol de campio inclós. Cinc anys que han donat per molt i que han fet tornar al Centre d'Esports Sabadell a la categoria que es mereix per història.

Si fem un repàs a la història trobem a grans presidents en etapes glorioses del club. El més recordat Ricardo Rossón a final de la dècada dels seixant i principis dels setanta amb la històrica participació a la Copa de Fires. D'altres presidents també han fet coses importants com el recent desaparegut Rafel Arroyos o Francesc Valldeperas. Però Joan Soteras també va passar a la història del club el passat dissabte a Eibar. Amb aquest ascens de categoria ja acumula tres i s'ha convertit amb el president amb més ascensos de la centenària història de l'entitat arlequinada. A part d'aquest últim també se li ha de sumar el del 2007 i 1994, tots dos a Segona Divisió B.

Número d'ascensos

Joan Soteras (3): 2011, 2007 i 1994
Rafel Arroyos (2); 1986 i 1984
Antoni Llonch (2): 1965 i 1964
Francesc Valldeperas (1): 1977
Pau Maria Llonch (1): 1946
Josep Maria Marcet (1): 1943
Antoni Tamburini (1): 1933

La Segona Divisió A ens espera divuit anys després

L'alegria es desferma entre jugadors, tècnics i seguidors @rlekinats.

Eibar 1-1 Sabadell

Eibar: Xabier, Añibarro, Kijera, Espín, Valin, Lombraña, Albístegui (min. 77 Cascón), Lanzarote (min. 82 Cuevas), Lago Junior, Altuna i Álex García (min. 60 Raúl Gañán).

Sabadell: De Navas, Toni Lao, David Bermudo, Azparren, Agustín, Robles, Cuenca (min. 85 Joaquín), Ciércoles, Hiroshi, Puigdollers (min. 51 Fito) i Marc (min. 61 Chapi Arnau).

Gols: 0-1 Marc (min. 57), 1-1 Lanzarote (min. 71)

Estadi: Ipurua (5.500 espectadors)

El camp d’Ipurua passarà per sempre més la història del nostre Centre d’Esports Sabadell que després d’una temporada memorable torna a la Segona Divisió A. Eibar era l’últim obstacle i l’empat sense gols del partit d’anada ho deixava tot obert per jugar-s’ho en 90 minuts que van ser els qui van acabar decidint un ascens. Noranta minuts de patiment i angoixes que van traduir-se amb un esclat de joia i de llàgrimes alegres amb el xiulet final de l’àrbitre. L’ascens era un fet, un somni que tots els seguidors saballuts estaven esperant. Ser del Sabadell va quedar demostrat, un cop més, que és diferent a tot, i a pesar de la falta d’entrades, molts aficionats van desplaçar-se fins al País Basc en busca de la glòria. Al final la recompensa va ser absoluta i quedarà per sempre més en la retina de tot aficionat arlequinat dins un escenari que presentava un ambient espectacular de futbol. El partit va ser dur i de molt de respecte amb uns primers minuts de tanteig. La por a encaixar algun gol era visible en els dos equips. Els locals però van tenir les dues primeres oportunitats amb un tir creuat de Lago Junior que va sortir fora fregant el pal i també ho va provar Altuna però en aquest cas seria De Navas qui desfaria el perill. La igualtat sobre el rectangle de joc era màxima i el Sabadell no va complicar-se mai al darrera i buscant les contres hauria pogut anotar el primer quan un xut de Marc el desviaria el porter Xabier i el refús, de xilena, no va ser aprofitat per Isaac Cuenca en la que seria una molt bona ocasió. Els serveis de cantonada i les pilotes bombejades eren el recurs fàcil per als de Manix Mandiola que a mesura que anaven passant els minuts augmentava el seu estat de nervis. El segon temps va ser semblant al primer amb una igualtat molt gran i amb els nervis que a la grada cada cop eren més visibles. La lluita de tot el Sabadell era titànica i l’esforç per cada pilota era màxim, fins que la glòria va arribar als 57 minuts en una pilota que Cuenca va donar a l’espai per a que Marc Fernández anotés un gol que sempre més serà recordat. Va aguantar la pressió de la defensa i amb un tir creuat va fer impossible l’estirada del porter Xabier que va veure com la pilota besava les xarxes de la porteria local, tot fent esclatar als 300 seguidores saballuts desplaçats fins a Eibar. A partir de llavors els nostres van cedir el domini als locals que van assetjar la porteria de De Navas amb pilotes bombejades i serveis de cantonada que eren tot un perill. L’empat va arribar en una pèrdua al centre del camp i després d’un xut que va desviar De Navas seria Lanzarote qui anotaria la igualada fent despertar als seus i amb més de vint minuts per jugar-se. El patiment va créixer encara més a la grada visitant i els minuts s’alentien d’una manera perversa per a fer encara més dramàtic el final del partit. I és que l’Eibar va tenir les seves oportunitats amb aproximacions de Cascón, i també de Lago Junior que van poder fer el segon. El mateix que Valin amb un cop de cap va fer sortir la pilota llepant el pal. La benzina s’anava esgotant al mateix temps que els nervis es feien més palesos dins l’estadi d’Ipurua que va veure com en el darrer servei de cantonada i amb el porter Xabier al remat faria trontollar d’una manera majúscula al sector arlequinat que va respirar i esclatar de joia tot desfermant llàgrimes per un ascens més que patit i merescut quan ara ja tot la ciutat de Sabadell pot dir que és de Segona Divisió A.

PlayOff (Tornada): S.D. Eibar-C.E. Sabadell

A un pas de Segona A! El Centre d'Esports Sabadell té avui dissabte 28 de maig l'oportunitat més clara de retornar al futbol professional des del darrer cop al juny del 1993. A només noranta minuts, si no hi ha pròrroga, d'eliminar a l'Eibar i confirmar una temporada històrica. Amb l'empat a zero de l'anada a la Nova Creu Alta, al Sabadell li val l'empat a gols i, evidentment, la victòria a Ipurua per aconseguir el somni.

Com és de preveure, Lluís Carreras ha desplaçat a la ciutat vasca a tots els integrants de la plantilla en un dia que pot ser memorable. Amb tot el planter disponible, el tècnic de Sant Pol de Mar haurà de fer cinc descartes per confeccionar la convocatòria. L'onze possible que salti a l'estadi eibarrès podria ser el següent: De Navas, Chapi Arnau, Agustín, Lao, Bermudo, Ciércoles, Juvenal, Puigdollers, Marc Fernández, Cuenca e Hiroshi. És a dir, el mateix equip que va jugar d'inici diumenge passat en el partit d'anada. En canvi, Mànix Mandiola continúa tenint la baixa del lateral esquerre Raúl Gañán.

El decisiu partit donarà inici a les 18h. i serà retransmès pel canal esportiu català Esport3 i per la televisió autonòmica vasca. L'ajuntament de Sabadell ha col·locat una pantalla gegant al Parc Catalunya per tots aquells socis i aficionats que no han tingut la sort de veure el partit a l'estadi d'Ipurua. L'encontre el xiularà Vicente Moral, àrbitre de Castella i Lleó.

Ipurua desfarà l'entrellat

Marc Fernández salta més que ningú en aquesta acció del partit.

Sabadell 0-0 Eibar

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau, David Bermudo, Toni Lao, Agustín, Ciércoles, Cuenca, Puigdollers (min. 73 Robles), Hiroshi, Juvenal (min. 57 Fito) i Marc (min. 66 Joaquin).

Eibar: Xabier, Bingen (min. 56 Añibarro) Kijera, Espin, Valin, Lombraña, Lanzarote (min. 65 Otaegi), Albístegui, Lago Junior, Altuna i Álex García (min. 79 Íñigo Ros).

Gols: Sense gols

Estadi: Nova Creu Alta (16.000 espectadors)

Intens partit el que es va viure en una Nova Creu Alta que presentava un aspecte immillorable amb unes grades plenes de gom a gom i una afició que va animar als seus a més no poder. El duel però, amb molta por per part dels dos equips a rebre un gol, fou molt intens i ple de nerviosisme entre els saballuts que intentaven jugar la pilota i un Eibar que amb Lago Junior en punta només va dedicar-se a buscar el joc directe. Però l’encontre hagués pogut canviar als 15 segons si Jon Altuna no hagués creuat massa el seu tir sol davant un David de Navas que ja es veia superat. Seria un toc d’atenció seriós per un Sabadell que només va concedir una nova oportunitat als bascos i seria al quart d’hora de partit en un triple xut des de dins l’àrea local i que finalment Toni Lao acabaria per desfer el perill. Es va acabar aquí el guió ofensiu d’un Eibar que va fer el partit que volia fer i molt seriós en defensa no va donar massa opcions al nostre Sabadell durant la primera meitat. Hiroshi ho va provar i també Juvenal amb serveis de cantonada que sempre acabaven desviats pel porter Xabier. Les triangulacions vorejaven l’àrea visitant amb unes bandes creatives que van portar força perill i amb un tir d’Isaac Cuenca hagués pogut arribar el primer gol. També tocava amb criteri un centre el camp on hi va aparèixer la figura d’Albert Puigdollers per intentar donar més ofensivitat i profunditat als puntes saballuts. El segon temps va ser totalment arlequinat sobretot amb un domini aclaparador de la pilota i també de les ocasions amb un Eibar que només va jugar a defensar-se. El Sabadell ho va intentar per tots els mitjans i amb l’entrada de Fito al camp es va veure un joc més ràpid i elèctric i seu seria el primer avís. També Marc Fernández va portar perill per la seva banda tot anotant un bonic gol de vaselina que l’àrbitre assistent invalidaria per fora de joc inexistent. Als 67 minuts novament la profunditat per banda esquerra donaria una pilota de gol a un Hiroshi que només va tenir que posar el cap per marcar, però acabaria enviant el seu remat massa alt. La desesperació anava creixent i també el bon joc d’un Sabadell que es veia amo i senyor de l’encontre. Fito no arribaria per molt poc a un control que l’hauria deixat sol davant Xabier i tampoc encertaria Joaquin a fer el primer gol d’una tarda realment calurosa i que deixava amb el xiulet final un injust empat sense gols per un Sabadell que va merèixer molt més davant un rival molt defensiu i que voldrà sentenciar l’eliminatòria al seu estadi. Ipurua dictarà sentència definitiva la propera setmana.

PlayOff (Anada): C.E. Sabadell-S.D. Eibar

Arriba l'hora de la veritat! Des de que el Sabadell es va proclamar campió fa tres setmanes amb la derrota del Badalona a Alzira que s'està pensant en aquest doble duel que pot portar als arlequinats a Segona Divisió A, 18 anys després. El sorteig va deparar una eliminatòria contra el campió del grup segon, la S.D. Eibar de Manix Mandiola. Un duel que s'espera igualat fins al final.

Per primer cop en tota la temporada, Lluís Carreras disposa de tota la plantilla per disputar el partit. L'única baixa és la ja sabuda d'Oriol Torres. Per tant, Raúl Rodríguez i Àlex Ruiz s'han recuperat totalment de les seves molesties musculars. No serà fins demà mateix a poc per començar el partit quant el tècnic de Sant Pol de Mar faci els pertinents descartes. L'onze titular podria ser el seegüent: De Navas, Chapi, Agustín, Lao, Bermudo, Ciércoles, Juvenal, Manga, Cuenca, Marc Fernández e Hiroshi. Pel que fa a l'equip vasc, Manix Mandiola té la baixa important del lateral Raúl Gañán amb un petit trencament muscular, que tot fa pensar que no l'impedirà jugar la tornada la setmana que ve a Ipurúa.

El partit donarà inici a les 19.30h. i serà arbitrat per l'aragonés Sergio Usón Rosel. Un àrbitre que la setmana passada va xiular el decisiu Hospitalet-Lleida i que només té un precedent amb el Centre d'Esports Sabadell. Va ser a la primera jornada de la temporada passada contra el Lleida a l'estadi amb victòria arlequinada per 1-0 amb gol de Blas Vílchez i amb expulsió del debutant aquell dia Jesús García. Esperem que l'àrbitre no influeixi en el partit i que el Sabadell pugui treure un resultat positiu de cara al partit de tornada a Ipurúa.

El Rival: S.D. Eibar

El campió del grup II, l’Eibar de Manix Mandiola, serà el rival del nostre Sabadell a l’eliminatòria de campions i que en cas de superar-la ens deixaria com a nou equip de Segona Divisió A. El trajecte fins a la categoria de plata, però, no serà gens senzill ja que els guipuscoans s’han mostrat com un conjunt molt regular durant tota la lliga. A més, al seu estadi d'Ipurua, amb capacitat per a gairebé 5.500 espectadors, no hi han deixat escapar massa punts, i només el filial de l’Sporting que va perdre per 3 a 2 i la Cultural Leonesa que va guanyar-hi per 2 a 3 han estat capaços de fer més d’un gol tot i que moltes de les victòries han estat per la mínima. Fora de casa també s’han mostrat com un equip solvent i molt ben armat i així ho demostren les deu victòries. De fet, només tres equips van ser capaços de derrotar-los jugant com a locals.

Es tracta d’un equip molt rocós en defensa i que basa bona part del seu èxit en no rebre gols. Sota pals hi actua habitualment el porter Xabier que destaca per la seva agilitat. La defensa, que hi suma molts centímetres, és molt contundent i segura en el joc aeri, gens fàcil de batre en jugades a pilota aturada. Els laterals són per Raúl Gañán en banda dreta i que s’incorpora amb facilitat a l’atac i per l’esquerrà Gorka Kijera. A la zona central Añibarro i darrerament Juan Espín formen un duet complicat de superar. Els pulmons de l’equip i que acaparen molt espai a la zona ample del terreny de joc són per Valín que també actua com a central i per qui l’entrenador de l'Athletic de Bilbao, Joaquin Caparrós, hi està molt interessat i Alex Albístegui que és una gran recuperador de pilotes. Així mateix, el veterà Txiki Lombraña que ja suma cinc temporades a l’Eibar és un dels altres homes importants al centre del camp i al doble pivot fa molt feina bruta i de desgast. Tenir controlat a Jon Altuna que ha finalitzat com a màxim golejador del seu equip durant la lliga regular i és qui dona sentit i reparteix el joc dels bascos serà peça clau per a que els nostres acabin finalitzin amb èxit l’eliminatòria. A les bandes Álex García per l’esquerra aporta desequilibri, el mateix que fa Roberto Cuevas per banda dreta i que aquesta ha estat la seva segona etapa amb els armers. Però un dels homes més destacats i que més haurem de vigilar és el conegut Manolo Lanzarote que després de firmar l’estiu passat amb l’Atlético Baleares va acabar amb els guipuscoans abans de començar la lliga. Jugador molt versàtil que actua en ambdues bandes i fins i tot de segona punta sent tot un estilet en el llançament de faltes. Mentre que el jove Lago Junior, de Costa de Marfil, i que va arribar cedit procedent del Numància és la referència més ofensiva per als de Mandiola. Un equip temible que també disposa d’homes molt experimentats com Juan Domínguez ex del Real Unión i Gimnàstic entre d’altres o Diego Cascón amb passat al Badalona.

El darrer precedent en partits jugats entre Eibar i Sabadell data de la fatídica temporada 1992/93 on acabaríem perdent la categoria i els bascos s’acabarien salvant pels pèls i on els dos partits de lliga van acabar sense gols. Més recentment, però, la campanya 2001/02 a la Segona B i quan vam quedar enquadrats amb els equips del nord, vam enfrontar-nos al filial de l’Eibar guanyant a casa per 1 a 0 amb gol de Gago i empatant fora a dos amb gols de Koldo i Vilaseca ja en temps de descompte.

L'Eibar serà el rival per l'ascens a Segona A

Un cop realitzat el sorteig de la Fase d'Ascens a Segona Divisió A, la sort ha deparat que el Centre d'Esports Sabadell s'enfronti a l'Eibar en la eliminatòria directa per un lloc a la divisió de plata del futbol espanyol. El partit d'anada es jugarà aquest mateix diumenge dia 22 de maig a partir de les 19h. a la Nova Creu Alta i el de tornada a Ipurúa el diuemenge 29 amb l'horari encara per determinar.

L'Eibar, campió del grup segon de Segona B amb 73 punts, dos per sobre del Mirandès. Un gol de penal a darrera hora va servir perquè els bascos es confirmessin com a primer classificat. L'altre eliminatòria directa entre campions enfrontarà al Real Murcia i C.D. Lugo, amb la tornada a l'Ángel Carro de Lugo. La resta d'eliminatòries per l'ascens a Segona A són les següents:

Campions

Sabadell-Eibar
Murcia-Lugo

Eliminatòries Segons, tercers i quarts

Leganés-Badalona
Mirandés-Cádiz
Sevilla Atlético-Real Unión
Guadalajara-Orihuela
Alcoyano-Real Madrid Castilla
Melilla-Alavés

Promoció permanència

Conquense-Caudal Deportivo
Benidorm-Real Betis B