diumenge, 7 de febrer de 2010

Inoperància total


Sabadell 1-2 Oriola

Sabadell: De Navas, Chapi Arnau (min. 80 Fito), David Bermudo, Pagès, Pelegrí, Robles, Jesús Milán, Castell, Arnal, Blas (min. 68 Fran) i Eneko.

Oriola: Ricardo, Ballester, Micó, Quintana, Cervera, Navarro, Samu, Fleky (min. 57 Txopi), Rayos (min. 81 David Karanka), Javi Vicente (min. 64 Lobera) i Francisco.

Gols: 0-1 Rayos (p. min. 9), 0-2 Francisco (min. 76), 1-2 Robles (min. 82)

Estadi: Nova Creu Alta (1.500 espectadors)




Cada cop s'embarbussa més el guió que setmana rera setmana ens vol explicar aquest Sabadell. Quan no és per falta de ganes és per la falta d'idees i de remat. I és que ja ho diu el mateix David Pirri, que Arnal no és un golejador, però sobta que cada diumenge sigui la referència atacant del seu onze. Clar està que sense generar perill pocs gols es marquen però en dies com els d'avui, on el contricant només fa dos xuts a porta, és quan als aficionats es comencen a cansar, més encara si arriba precedit del desgavell realitzat davant el Mestalla. Contra l'Oriola ben aviat es va veure que tampoc seria el dia de retornar a sumar els tres punts i és que ben aviat una errada, una més aquesta temporada, de David Bermudo en defensa va acabar en un clar penal del lateral de Santa Coloma sobre Rayos. El mateix jugador es va encarregar de materialitzar el primer gol de la tarda. Va notar-se llavors una tímida millora dels nostres veient que els de "Pato" van arraconar-se davant la porteria de Ricardo en busca d'alguna contra que sentenciés definitivament l'encontre. Les nostres bandes van intentar profunditzar amb més ganes que encert on Eneko i Milán debutaven com a titulars. Seves van ser les millors assistències per a que Arnal amb una rematada acrobàtica ben a prop estigués de l'empat als 31 minuts. Al igual que dos possibles penals sobre Eneko i Blas que aquest cop no va poder veure l'àrbitre davant les protestes dels nostres jugadors. El segon temps va seguir amb la mateixa tònica on el Sabadell portava més la iniciativa del joc però sense saber superar a un ordenat Oriola. A més, els visitants van perdonar el segon gol al minut 52 quan Francisco va xutar fora massa desviat en una bona oportunitat. Fins que en una mortífera contra als 76 minuts, el mateix jugador, va destrossar les il·lusions dels nostres amb un bonic gol de vaselina que va servir per gairebé finiquitar el partit i per veure com es produïa la nota curiosa de l'encontre. I és que en la celebració del gol, Francisco va veure la segona groga per sortir fora del rectangle de joc i abraçar-se a uns familiars que eren a les grades. Jugant contra 10 els nostres jugadors van intentar amb tot reduir diferències i fou Robles a 8 minuts del final, i amb el cap, qui va escurçar el marcador. Arnal va tenir l'empat però no va arribar a una centrada d'Eneko des de la banda esquerra. Al final tristesa i desencís per una nova derrota tot just abans d'iniciar un tram de calendari del tot terrorífic.